Canvis

'''Tirant lo Blanch''' (Tirante el Blanco en castellà) es l'obra mes important de l'escritor valencià [[Joanot Martorell]] i està considerada la millor novela en llengua valenciana. Fon escrita entre 1460 i 1464 i publicada en [[Valéncia]] en l'any 1490. Durant el sigle XVI fon traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tart al francès (1737) i modernament ha segut trauïda a l'anglès (1984) i a moltes atres llengües.

'''Tirant lo Blanch''' es l'obra mes important de l'escritor valencià [[Joanot Martorell]] i està considerada la millor novela en llengua valenciana. Fon escrita entre 1460 i 1464 i publicada en [[Valéncia]] en l'any 1490. Durant el sigle XVI fon traduïda al castellà (''Tirante el Blanco'', 1511) i a l'italià (1538), més tart al francés (1737) i modernament ha segut trauïda a l'anglés (1984) i a moltes atres llengües.

'''Tirant lo Blanc''' es la primera novela dins de la lliteratura universal on apareixe un heroe de ficcio de "carn i ossos". Es dir, personages cotidians, en sentiments i defectes. L’obra es el resultat de la sumar moltes noveles en mes o manco entitat propia, estructurades baix la presencia del protagonista, per una llengua comu i per una visio totalisadora del mon. Es pot dir, llavors, d’un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novela. Igualment, podem dir del trencament que '''Tirant''' representa respecte de la narrativa anterior. En efecte, suposa l’abandonament casi definitiu dels ideals migevals (religio, cavalleria) i l’apropiacio rapida dels ideals burguessos (plaer, rao, humor) pel qual no podem considerar a '''Tirant lo Blanc''' com un llibre de cavalleries convencional.

L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit ''el Blanc'', i es la primera novela dins de la lliteratura universal on apareix un héroe de ficcio de "carn i ossos", que inclús acaba morint. Tots els seus personages són cotidians, en sentiments i defectes. L’obra pot vore's com la suma de moltes noveles en mes o manco entitat propia, estructurades pel protagoniste, per una llengua comu i per una visio totalisadora del món. Es pot parlar, llavors, d’un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novela. A més a més, el '''Tirant''' suposa un trencament respecte a la narrativa anterior. En efecte, suposa l’abandonament casi definitiu dels ideals migevals (religio, cavalleria) i l’apropiacio rapida dels ideals burguessos (plaer, rao, humor) per lo qual no podem considerar el '''Tirant lo Blanch''' com un llibre de cavalleries convencional.

'''Tirant lo Blanc''' ten un pont entre l’edat mija i el renaiximent, puix en les seues pagines la tradicio cavalleresca de la novela d’aventures, en la seua desmesura anecdotica i lo rudimentari de la construccio, se refina i enriquix en sutilees formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del Sigle d’Or, i molt especialment a Cervantes, lector aprofitat de [[Joanot Martorell]], a qui homenajà en el [[Quijote]] salvant a sa novela de la cremacio inquisitorial i nomenant-la "el millor llibre del mon".

'''Tirant lo Blanch''' ten un pont entre l’[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]], puix en les seues pagines la tradicio cavalleresca de la novela d’aventures, ab la seua desmesura anecdotica i lo rudimentari de la construccio, se refina i enriquix en sutilees formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del sigle d’or castellà, i molt especialment a Cervantes, llector aprofitat de [[Joanot Martorell]], a qui homenajà en el [[Quixot]] salvant a sa novela de la cremacio inquisitorial i calificant-la de "el millor llibre del mon".

[[Categoria:Lliteratura]]

[[Categoria:Lliteratura]]