Canvis

[[Image:471px-Montage photo montpellier.jpg|300px|thumb|right|<center>Imagens de Montpellier.</center>]]

[[Image:471px-Montage photo montpellier.jpg|300px|thumb|right|<center>Imagens de Montpellier.</center>]]

'''Montpellier''' en [[idioma francés|francés]] i oficialment, ''Montpelhièr'' en [[idioma occità|occità]], es una ciutat del sur de [[França]], [[capital (política)|capital]] de la [[regions de França|regió]] de [[Languedoc-Roselló]] i del [[departaments de França|departament]] [[Hérault]]. Està creuada per dos rius: el Lez a l'est, i el riu Mosson a l'oest. Segons les senyes de 2009 contava en una població de 257.092 habitants, que si s'incloïa l'àrea metropolitana sumaven 516.360 hab (2008) habitants.

'''Montpellier''' en [[idioma francés|francés]] i oficialment, ''Montpelhièr'' en [[idioma occità|occità]], és una ciutat del sur de [[França]], [[capital (política)|capital]] de la [[regions de França|regió]] de [[Languedoc-Roselló]] i del [[departaments de França|departament]] [[Hérault]]. Està creuada per dos rius: el Lez a l'est, i el [[riu]] Mosson a l'oest. Segons les senyes de [[2009]] contava en una població de 257.092 habitants, que si s'incloïa l'àrea metropolitana sumaven 516.360 hab ([[2008]]) habitants.

En 2007 era la octava ciutat de [[França]] per la seua població ''intramurs'', es una de les poques entre les ciutats de mes de 100.000 habitants que ha aumentat la seua població de forma ininterrompuda des de fa cinquanta anys, periodo en el que ha doblat la seua població. La ciutat es un important centre industrial, a on destaquen els productes textils, metalúrgics, alimentaris, com el vi, editorials i químics.

En [[2007]] era la octava ciutat de França per la seua població ''intramurs'', és una de les poques entre les ciutats de mes de 100.000 habitants que ha aumentat la seua població de forma ininterrompuda des de fa cinquanta anys, periodo en el que ha doblat la seua població. La ciutat és un important centre industrial, a on destaquen els productes textils, metalúrgics, alimentaris, com el vi, editorials i químics.

== Geografia ==

== Geografia ==

Llimita: al nort en les comunes de [[Saint Clement de Riviere]], [[Montferrier-sur-Lez]] i [[Clapiers]]; al noroest en la comuna de [[Castelnau le-Lez]]; al sur en la comuna de [[Lattes]]; al surest en la comuna de [[Saint Jean de Vedas]]; a l'oest en la comuna de [[Juvignac]]; i al noroest en la comuna de [[Grabels]].

Llimita: al nort en les comunes de [[Saint Clement de Riviere]], [[Montferrier-sur-Lez]] i [[Clapiers]]; al noroest en la comuna de [[Castelnau le-Lez]]; al sur en la comuna de [[Lattes]]; al surest en la comuna de [[Saint Jean de Vedas]]; a l'oest en la comuna de [[Juvignac]]; i al noroest en la comuna de [[Grabels]].

La ciutat està situada sobre un terreny ondulat, a deu km de la [[Mar Mediterràneu|costa mediterrànea]], a les vores del riu Lez. L'orige del nom de la ciutat, Monspessulanus en el [[llatí]] del segle XII, es desconegut, i se li ha volgut donar distints significats com ''mont pelat'', ''mont del tossal'', ''mont de les espècies'', ''mont pedregós'', etc.

La ciutat està situada sobre un terreny ondulat, a deu km de la [[Mar Mediterràneu|costa mediterrànea]], a les vores del riu Lez. L'orige del nom de la ciutat, Monspessulanus en el [[llatí]] del [[segle XII]], es desconegut, i se li ha volgut donar distints significats com ''mont pelat'', ''mont del tossal'', ''mont de les espècies'', ''mont pedregós'', etc.

== Historia ==

== Historia ==

Montpellier es una ciutat molt jove en comparació en atres grans ciutats de la regió com [[Nîmes]], [[Narbonne]], [[Béziers]] o [[Carcassonne]] que foren creades en sa major part en l'epoca romana. Montpellier per contra no te un orige [[Roma|romà]], si no que fon fundada en el [[segle VIII]]. Durant l'[[Edat Mija]], la veïna ciutat de [[Magalona]] era la ciutat principal de la zona, pero els freqüents atacs pirates favoriren un assentament mes interior. Fins al [[segle X]] no adquirí certa importancia, quan es convertí en un centre comercial per als [[Comtat de Tolosa|comtes de Tolosa]]. Entre [[975]] i [[1349]] fon la capital del [[senyoriu de Montpellier]], primer baix la dinastia dels Guillems (Guilhem en occità), i posteriorment de la [[Corona d'Aragó]].

Montpellier és una ciutat molt jove en comparació en atres grans ciutats de la regió com [[Nîmes]], [[Narbonne]], [[Béziers]] o [[Carcassonne]] que foren creades en sa major part en l'època romana. Montpellier per contra no te un orige [[Roma|romà]], si no que fon fundada en el [[segle VIII]]. Durant l'[[Edat Mija]], la veïna ciutat de [[Magalona]] era la ciutat principal de la zona, pero els freqüents atacs pirates favoriren un assentament mes interior. Fins al [[segle X]] no adquirí certa importancia, quan es convertí en un centre comercial per als [[Comtat de Tolosa|comtes de Tolosa]]. Entre [[975]] i [[1349]] fon la capital del [[senyoriu de Montpellier]], primer baix la dinastia dels Guillems (Guilhem en occità), i posteriorment de la [[Corona d'Aragó]].

Montpellier passà a formar part de la [[Corona d'Aragó]] a partir de la boda de [[Pere II d'Aragó]] en [[María de Montpellier]] en [[1204]], i el seu fill, [[Jaume I]], naixqué en la ciudad en 1208. Després de la mort de Jaume I, el Senyoriu de Montpellier passà a formar part del [[Regne de Mallorca]], fins a que en [[1349]], [[Jaume III de Mallorca]] ho vengué junt a les seues atres possessions del sur de França al rei francés Felip VI de França, per a recaptar fondos en la seua guerra contra [[Pere IV d'Aragó]], moment en el que passà definitivament a la corona françesa. Meges [[jueu]]s crearen l'Escola de Medicina a principis del segle XIII. L'Universitat fon creada el [[26 d'octubre]] de [[1289]]. La seu del [[Bisbe|bisbat]] de Maguelone fon traslladada en l'any [[1536]] a Montpellier.  

Montpellier passà a formar part de la [[Corona d'Aragó]] a partir de la boda de [[Pere II d'Aragó]] en [[María de Montpellier]] en [[1204]], i el seu fill, [[Jaume I]], naixqué en la ciudad en [[1208]]. Després de la mort de Jaume I, el Senyoriu de Montpellier passà a formar part del [[Regne de Mallorca]], fins a que en [[1349]], [[Jaume III de Mallorca]] ho vengué junt a les seues atres possessions del sur de França al rei francés Felip VI de França, per a recaptar fondos en la seua guerra contra [[Pere IV d'Aragó]], moment en el que passà definitivament a la corona françesa. Meges [[jueu]]s crearen l'Escola de Medicina a principis del segle XIII. L'Universitat fon creada el [[26 d'octubre]] de [[1289]]. La seu del [[Bisbe|bisbat]] de Maguelone fon traslladada en l'any [[1536]] a Montpellier.  

Durant l'epoca de la [[Reforma protestant]], molts dels seus habitants eren [[hugonot]]s, nom en el que es coneixia en França als [[calvinisme|calvinistes]]. La ciutat fon un feu de la resistencia protestant front a la corona francesa, de tendencia [[Catolicisme|catòlica]]. En [[1622]], el rei Lluís XIII de França prengué la ciutat despres d'un sege de vint mesos.

Durant l'època de la [[Reforma protestant]], molts dels seus habitants eren [[hugonot]]s, nom en el que es coneixia en França als [[calvinisme|calvinistes]]. La ciutat fon un feu de la resistencia protestant front a la corona francesa, de tendencia [[Catolicisme|catòlica]]. En [[1622]], el rei Lluís XIII de França prengué la ciutat despres d'un sege de vint mesos.

Durant el segle XIX, la ciutat es desenrollà industrialment convertint-se en un important centre de la regió.

Durant el [[segle XIX]], la ciutat es desenrollà industrialment convertint-se en un important centre de la regió.

En esta capital de regió tingué lloc la nomenada [[Entrevista de Montpellier]], entre els generals [[Francisco Franco]] i [[Philippe Pétain]], president de la [[França de Vichy]], el primer estava de pas per la ciutat ya que s'incloïa en la ruta de regres del tren despres de l'Entrevista de Bordighera en [[Mussolini]].<ref>Juan Eslava Galán. ''Los años del miedo'', 2008.</ref>

En esta capital de regió tingué lloc la nomenada [[Entrevista de Montpellier]], entre els generals [[Francisco Franco]] i [[Philippe Pétain]], president de la [[França de Vichy]], el primer estava de pas per la ciutat ya que s'incloïa en la ruta de regres del tren despres de l'Entrevista de Bordighera en [[Mussolini]].<ref>Juan Eslava Galán. ''Los años del miedo'', 2008.</ref>

== Llocs d'interés ==

== Llocs d'interés ==

* '''Museu Fabre''', que deu el seu nom al pintor F. X. Fabre. Alberga notables obres, del [[Barroc]] fins al Realisme i posteriors: Nicolas Poussin, [[Rubens]], [[Zurbarán]], [[Delacroix]]...

* '''Museu Fabre''', que deu el seu nom al pintor F. X. Fabre. Alberga notables obres, del [[Barroc]] fins al Realisme i posteriors: Nicolas Poussin, [[Rubens]], [[Zurbarán]], [[Delacroix]]...

* '''Catedral de Sant Pere''', segle XIV, caracterisada sobretot pel seu inusual pòrtic.

* '''Catedral de Sant Pere''', [[segle XIV]], caracterisada sobretot pel seu inusual pòrtic.

* '''La Porta del Peyrou''', de 1691 i de [[Orde dòric|estil dòric]], en relleus posteriors que glorifiquen al rei [[Lluís XIV de França]].

* '''La Porta del Peyrou''', de [[1691]] i de [[Orde dòric|estil dòric]], en relleus posteriors que glorifiquen al rei [[Lluís XIV de França]].

* El '''Jardí Botànic''', fundat en 1593, el primer de França.

* El '''Jardí Botànic''', fundat en [[1593]], el primer de França.

* L' '''Aqüeducte de Sant Clement''', del segle XVII, en una llongitut de 880 metros i en dos órdens d’arcs. Transcorre pel barri dels ''Arceaux'' i servia per a portar aigua des de la font de Sant Clement a la ciutat, que distaven 14 km. L'[[aqüeducte]] desembocava en un gran depòsit situat prop de l’Arc del Triomf, des d’a on l’aigua era redistribuïda fea les fonts de la ciutat i els llavadors públics.

* L' '''Aqüeducte de Sant Clement''', del [[segle XVII]], en una llongitut de 880 metros i en dos órdens d’arcs. Transcorre pel barri dels ''Arceaux'' i servia per a portar aigua des de la font de Sant Clement a la ciutat, que distaven 14 km. L'[[aqüeducte]] desembocava en un gran depòsit situat prop de l’Arc del Triomf, des d’a on l’aigua era redistribuïda fea les fonts de la ciutat i els llavadors públics.

* La '''Facultat de Medicina de Montpeller''', és la més antiga en activitat del món (la de Salern va desaparéixer a principis del segle XIX). Existix en la pràctica des del segle XII, encara que el seu primer marc institucional ho va obtindre obtindre en l’any 1220. Hui en dia pertany a l'universitat de Montpeller, crida l'Université Montpeller I. En el seu si van estudiar personages ilustres com ara Nostradamus, François Rabelais, Arnau de Vilanova, Ramon Llull, Guy de Chauliac o Guillaume Rondelet entre atres.

* La '''Facultat de Medicina de Montpeller''', és la més antiga en activitat del món (la de Salern va desaparéixer a principis del [[segle XIX]]). Existix en la pràctica des del [[segle XII]], encara que el seu primer marc institucional ho va obtindre obtindre en l’any [[1220]]. Hui en dia pertany a l'universitat de Montpeller, crida l'Université Montpeller I. En el seu si van estudiar personages ilustres com ara Nostradamus, François Rabelais, Arnau de Vilanova, Ramon Llull, Guy de Chauliac o Guillaume Rondelet entre atres.

== Ensenyança superior ==

== Ensenyança superior ==

L'Universitat de Montpellier es una de las mes antigues de la república francesa ; la ciutat fon u dels principals centres del saber del migjorn francés. L'universitat fon fundada en [[1220]] pel [[Cardenal (catolicisme)|cardenal]] Conrad i confirmada pel [[Papa]] Nicolau IV en una bula en 1289. L'universitat fon suprimida durant la [[Revolució francesa]] i restablida en [[1896]].

L'Universitat de Montpellier es una de las mes antigues de la república francesa ; la ciutat fon u dels principals centres del saber del migjorn francés. L'universitat fon fundada en [[1220]] pel [[Cardenal (catolicisme)|cardenal]] Conrad i confirmada pel [[Papa]] Nicolau IV en una bula en [[1289]]. L'universitat fon suprimida durant la [[Revolució francesa]] i restablida en [[1896]].

Actualment, Montpellier conta en tres universitats hereteres de la pionera i en diverses escoles politècniques superiors, públiques i privades.

Actualment, Montpellier conta en tres universitats hereteres de la pionera i en diverses escoles politècniques superiors, públiques i privades.