Canvis

'''Sollana''' és un municipi valencià en la comarca de la [[Ribera Baixa]], enclavat dins del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|Parc Natural de l'Albufera]]. El terme municipal de Sollana està enquadrat dins de la plana que s'estén des dels contraforts de les llomes d'[[Espioca]], [[l'Almaguer]] i [[Alginet]] fins al llac del [[Parc Natural de l'Albufera de València|l'Albufera]]: la [[geologia]] i la [[geografia]] coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del [[Mar Mediterràneu|mar Mediterràneu]]; segons el catedràtic [[Eduardo Boscà]], el sac del [[golf de València]] arribava alguns quilómetros terra adins de l'actual vora del mar, a on desembocaria directament el [[Riu Xúquer|Xúquer]], el seu actual afluent el [[Riu Magre|Magre]] i els barrancs, entre ells el de [[Catarroja]], que ara ho fa directament en l'Albufera, i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.

'''Sollana''' és un municipi valencià en la comarca de la [[Ribera Baixa]], enclavat dins del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|Parc Natural de l'Albufera]]. El terme municipal de Sollana està enquadrat dins de la plana que s'estén des dels contraforts de les llomes d'[[Espioca]], [[l'Almaguer]] i [[Alginet]] fins al llac del [[Parc Natural de l'Albufera de València|l'Albufera]]: la [[geologia]] i la [[geografia]] coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del [[Mar Mediterràneu|mar Mediterràneu]]; segons el catedràtic [[Eduardo Boscà]], el sac del [[golf de València]] arribava alguns quilómetros terra adins de l'actual vora del mar, a on desembocaria directament el [[Riu Xúquer|Xúquer]], el seu actual afluent el [[Riu Magre|Magre]] i els barrancs, entre ells el de [[Catarroja]], que ara ho fa directament en [[l'Albufera]], i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.

Refermant la mateixa teoria, [[Nicolau Primitiu]] diu que esta immensa plana es formà en anar omplint-se l'Albufera i els seus marenys en els desgasts de les montanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu a lo llarc del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ya que al menys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una volta desviat tot el curs del riu cap a [[Cullera]], el solar de Sollana es completà en els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el [[barranc del Tramusser]] i [[Barranc dels Algadins|el dels Algadins]].  

Refermant la mateixa teoria, [[Nicolau Primitiu]] diu que esta immensa plana es formà en anar omplint-se l'Albufera i els seus marenys en els desgasts de les montanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu a lo llarc del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ya que al menys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una volta desviat tot el curs del riu cap a [[Cullera]], el solar de Sollana es completà en els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el [[barranc del Tramusser]] i [[Barranc dels Algadins|el dels Algadins]].  

Hi ha l'hipòtesis que per la part septentrional del terme s'introduïa la [[Via Augusta]] procedent dels [[Pirineus]] cap a Valéncia, que ací travessava el Xúquer i es desdoblava en dos vies més: una principal que arribava a la [[Bètica]] per [[Xàtiva|Saetabis]], i una atra secundària que arribava per la costa a [[Dénia|Dianium]].

Hi ha l'hipòtesis que per la part septentrional del terme s'introduïa la [[Via Augusta]] procedent dels [[Pirineus]] cap a [[Valéncia]], que ací travessava el Xúquer i es desdoblava en dos vies més: una principal que arribava a la [[Bètica]] per [[Xàtiva|Saetabis]], i una atra secundària que arribava per la costa a [[Dénia|Dianium]].

== Història ==

== Història ==

== Economia ==

== Economia ==

La seua economia es basa fonamentalment en la [[agricultura]], encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenrollant una miqueta més al nort-oest ([[Alginet]], [[Almussafes]], [[Silla]], etc.) i el traçat de l'[[Autopista del Mediterràneu]] pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propencs anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existix cap terreny sense conrear. No existix el secà. Dins del regadiu n'hi han els [[arrossar|arrossars]], el [[taronger]] i la [[dacsa]]. L'aigua per al rec procedix del [[riu Xúquer]]. La ganaderia conta en caps de boví, llanar, porcí i granges avícoles.

La seua economia es basa fonamentalment en la [[agricultura]], encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenrollant una miqueta més al nort-oest ([[Alginet]], [[Almussafes]], [[Silla]], etc.) i el traçat de l'[[Autopista del Mediterràneu]] pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propencs anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existix cap terreny sense conrear. No existix el secà. Dins del regadiu n'hi han els [[arrossar|arrossars]], el [[taronger]] i la [[dacsa]]. L'[[aigua]] per al rec procedix del [[riu Xúquer]]. La ganaderia conta en caps de boví, llanar, porcí i granges avícoles.

El sector industrial conta en tallers per a la fabricació de mobles, joguets i generes de punt, a més dels grans almagasens d'exportació d'arròs i taronja.

El sector industrial conta en tallers per a la fabricació de mobles, joguets i generes de punt, a més dels grans almagasens d'exportació d'[[arròs]] i [[taronja]].

== Monuments i llocs d'interés ==

== Monuments i llocs d'interés ==

== Festes ==

== Festes ==

Les festes locals comencen el [[22 de juliol]], en la celebració de [[Maria Magdalena|Santa Maria Magdalena]], (patrona). Després de celebrar la festa hi ha un breu paréntesis (fins al 9 d'agost) durant el qual se celebren les festes del [[El Romaní|Romaní]].

Les festes locals comencen el [[22 de juliol]], en la celebració de [[Maria Magdalena|Santa Maria Magdalena]], (patrona). Després de celebrar la festa hi ha un breu paréntesis (fins al [[9 d'agost]]) durant el qual se celebren les festes del [[El Romaní|Romaní]].

El 9 d'agost se celebra la tradicional ofrena al Crist de la Pietat. El 10 d'agost se celebra la festa major, en honor al Santíssim Crist de la Pietat. L'image és traslladada a la nit en processó des de l'església de la Magdalena a la del Raval, on passa la nit. L'11 d'agost se celebra el dia del Crist del Raval. A la vesprada, la image és traslladada de nou a l'església de la Magdalena. Tradicionalment, esta nit se celebrava "la cordà", substituïda actualment per un [[correfoc]]).

El 9 d'agost se celebra la tradicional ofrena al Crist de la Pietat. El [[10 d'agost]] se celebra la festa major, en honor al Santíssim Crist de la Pietat. L'image és traslladada a la nit en processó des de l'església de la Magdalena a la del Raval, on passa la nit. L'11 d'agost se celebra el dia del Crist del Raval. A la vesprada, la image és traslladada de nou a l'església de la Magdalena. Tradicionalment, esta nit se celebrava "la [[cordà]]", substituïda actualment per un [[correfoc]]).

El 14 d'agost se celebra la "nit de les [[Paella|paelles]]". L'Ajuntament sufraga els costs dels condiments i delimita el centre del núcleu urbà perque a la nit, a partir de les 21:00 h els veïns cuinen i després mengen les paelles. Del 16 al 27 es munta una plaça de bous de fusta a la plaça major i es deixen anar vaquetes i també bous embolats.

El 14 d'agost se celebra la "nit de les [[Paella|paelles]]". L'Ajuntament sufraga els costs dels condiments i delimita el centre del núcleu urbà perque a la nit, a partir de les 21:00 h els veïns cuinen i després mengen les paelles. Del 16 al 27 es monta una plaça de bous de fusta a la plaça major i es deixen anar vaquetes i també [[bou embolat|bous embolats]].

Per a finalisar, a finals d'agost, també se celebren les festes de la barri de Sant Ramon, en un tradicional sopar als carrers del barri.

Per a finalisar, a finals d'agost, també se celebren les festes de la barri de Sant Ramon, en un tradicional sopar als carrers del barri.