78 832
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Sollana''' és un municipi valencià en la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del [[Parc Natural de l'Albufera de València|Parc Natural de l'Alb...».
'''Sollana''' és un municipi valencià en la comarca de la [[Ribera Baixa]], enclavat dins del [[Parc Natural de l'Albufera de València|Parc Natural de l'Albufera]]. El terme municipal de Sollana està enquadrat dins de la plana que s'estén des dels contraforts de les llomes d'[[Espioca]], [[l'Almaguer]] i [[Alginet]] fins al llac del [[Parc Natural de l'Albufera de València|l'Albufera]]: la [[geologia]] i la [[geografia]] coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del [[Mar Mediterràneu|mar Mediterràneu]]; segons el catedràtic [[Eduardo Boscà]], el sac del [[golf de València]] arribava alguns quilómetros terra adins de l'actual vora del mar, a on desembocaria directament el [[Riu Xúquer|Xúquer]], el seu actual afluent el [[Riu Magre|Magre]] i els barrancs, entre ells el de [[Catarroja]], que ara ho fa directament en l'Albufera, i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.
Refermant la mateixa teoria, [[Nicolau Primitiu]] diu que esta immensa plana es formà en anar omplint-se l'Albufera i els seus marenys en els desgasts de les montanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu a lo llarc del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ya que al menys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una volta desviat tot el curs del riu cap a [[Cullera]], el solar de Sollana es completà en els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el [[barranc del Tramusser]] i [[Barranc dels Algadins|el dels Algadins]].
Hi ha l'hipòtesis que per la part septentrional del terme s'introduïa la [[Via Augusta]] procedent dels [[Pirineus]] cap a Valéncia, que ací travessava el Xúquer i es desdoblava en dos vies més: una principal que arribava a la [[Bètica]] per [[Xàtiva|Saetabis]], i una atra secundària que arribava per la costa a [[Dénia|Dianium]].
== Història ==
El [[13 d'abril]] del [[1248]] [[Jaume I]] va donar Sollana a [[Eximén d'Urrea]] per heretat lliure i franca. El [[21 de setembre]] del [[1270]] se li concedix carta de població: en este periodo [[Vicent Saboya]] era el senyor i en [[1609]] pertanyia al duc de [[Pastrana]]; el seu últim senyor territorial fon el [[comte d'Íxer]]. Va mantindre pleits constants en [[Sueca]]. L'any [[1564]] en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix abdós llocs, i el [[1568]] sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les [[cort (noblea)|Corts]] de [[1342]] es controla el seu cultiu. per orde real, en [[1753]] es va restringir el conreu de l'[[arròs]] als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir a la resta. També es va donar orde al [[veguer]] d'[[Alzira]] i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desguaix i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 [[Fanecada|fanecades]]). En [[1789]] esta sifra es va duplicar a causa de cometre frau, ya que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les [[Corts valencianes]] del [[1626]] l'iglésia de Santa [[Maria Magdalena]] de Sollana demanà l'exenció de pagar dret d'amortisació i sagell de 800 [[lliura (moneda)|lliures]]. Conta en el convent de la [[Mare de Deu]] de la [[Mercé]], que a mijan segle XIX estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa época tenia un hospital per a pobres.
El [[26 de giner]] de [[1932]], un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fora de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'archiu municipal en la plaça del poble, i va proclamar la [[República Soviètica de Sollana]]. La [[Guàrdia Civil]] desarmà als revolucionaris, i durant els fets al menys dos persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris van ser ferits.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1932/01/27/046.html Cómo se registraron los sucesos de Sollana] notícia a [[ABC (diari)|ABC]] del 27 de gener de 1932 {{es}}</ref>
En [[1510]] tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement després de l'expulsió dels moriscs (44 el 1.646). Des de mitat del [[segle XVIII]] el seu creiximent demogràfic ha sigut constant: 582 habitants (sollaners) en [[1787]]; 1.819 en [[1900]] i 4.467 en [[1994]] per a un terme de 37,3 km<sup>2</sup>.
L'any [[2002]] celebrava el 725é aniversari de la seua carta pobla.
== Economia ==
La seua economia es basa fonamentalment en la [[agricultura]], encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenrollant una miqueta més al nort-oest ([[Alginet]], [[Almussafes]], [[Silla]], etc.) i el traçat de l'[[Autopista del Mediterràneu]] pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propencs anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existix cap terreny sense conrear. No existix el secà. Dins del regadiu n'hi han els [[arrossar|arrossars]], el [[taronger]] i la [[dacsa]]. L'aigua per al rec procedix del [[riu Xúquer]]. La ganaderia conta en caps de boví, llanar, porcí i granges avícoles.
El sector industrial conta en tallers per a la fabricació de mobles, joguets i generes de punt, a més dels grans almagasens d'exportació d'arròs i taronja.
== Monuments i llocs d'interés ==
* '''Església del Raval'''. Sobreixen les dos torres de la seua església en frontera pròpia de [[neoclassicisme]] setcentista. L'iglésia és l'únic que es conserva de l'antic convent dels [[mercedaris]].
* '''Pou Pudent'''. Font pública al carrer López Ibor.
* '''Safareig Municipal'''. Al costat del quarter de la [[Guàrdia Civil]], en la travessia de la [[N-332]]. Obra de l'arquitecte [[Joan Segura de Lago]].
* '''Mercat Municipal'''. Al costat de la plaça de l'ajuntament. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.
== Política ==
{{Alcaldes post-constitució
| Alcalde_1 = Gaspar Sastre Cañada
| Partit_1 = [[Unió del Centre Democràtic|UCD]]
| Alcalde_2 = Gaspar Sastre Cañada
| Partit_2 = [[Alianza Popular|AP]]
| Alcalde_3 = Francisco Vila Llinares / Joan F. Benito i Esteve *moció de censura
| Partit_3 = [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV-PSOE]] Independent
| Alcalde_4 = Francisco Vila Llinares
| Partit_4 = [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = <poem>
Joan F. Benito i Esteve (fins 1997)
Francisco Vila Llinares * moció de censura
</poem>
| Partit_5 = <poem>
[[Partit-Agrupació Independents per Sollana|PAIS]]
[[Partit Socialista del País Valencià|PSPV-PSOE]]
</poem>
| Alcalde_6 = Gaspar Sastre Cañada
| Partit_6 = [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PP]]
| Alcalde_7 = <poem>
Gaspar Sastre Cañada (fins 2006) *dimissió
Joan F. Benito i Esteve
</poem>
| Partit_7 = <poem>
[[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PP]]
[[Partit-Agrupació Independents per Sollana|PAIS]]
</poem>
| Alcalde_8 = Alícia Hervàs i Serra
| Partit_8 = [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Vicent Codoñer Senón
| Partit_9 = [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PP]]
}}
== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2010]]
|-
| align=center| 4.429 || align=center| 4.184 || align=center| 4.467 || align=center| 4.425 || align=center| 4.451 || align=center| 4.463 || align=center| 4.478 || align=center| 4.515 || align=center| 4.519 || align=center| 4.708 || align=center| 4.899
|}
== Festes ==
Les festes locals comencen el [[22 de juliol]], en la celebració de [[Maria Magdalena|Santa Maria Magdalena]], (patrona). Després de celebrar la festa hi ha un breu paréntesis (fins al 9 d'agost) durant el qual se celebren les festes del [[El Romaní|Romaní]].
El 9 d'agost se celebra la tradicional ofrena al Crist de la Pietat. El 10 d'agost se celebra la festa major, en honor al Santíssim Crist de la Pietat. L'image és traslladada a la nit en processó des de l'església de la Magdalena a la del Raval, on passa la nit. L'11 d'agost se celebra el dia del Crist del Raval. A la vesprada, la image és traslladada de nou a l'església de la Magdalena. Tradicionalment, esta nit se celebrava "la cordà", substituïda actualment per un [[correfoc]]).
El 14 d'agost se celebra la "nit de les [[Paella|paelles]]". L'Ajuntament sufraga els costs dels condiments i delimita el centre del núcleu urbà perque a la nit, a partir de les 21:00 h els veïns cuinen i després mengen les paelles. Del 16 al 27 es munta una plaça de bous de fusta a la plaça major i es deixen anar vaquetes i també bous embolats.
Per a finalisar, a finals d'agost, també se celebren les festes de la barri de Sant Ramon, en un tradicional sopar als carrers del barri.
== Sollaners ilustres ==
* [[Joan Josep López Ibor]], [[Siquiatra|siquiatria]] i [[Sexologia|sexolec]] naixcut en Sollana en [[1908]].
* [[Pedro del Río]], actor espanyol nomenat fill adoptiu de la vila.
* [[Francesc Vera]], fotógraf.
* [[Theo Gil]], artista plàstic de proyecció internacional.
== Referències==
<references />
== Bibliografia ==
* Div. autors: ''Carta pobla otorgada a Sollana per Eiximén d'Urrea en 1277'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3197-4
* '''Moleres Ibor''', Juan: ''Historia de Sollana'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3245-8
== Enllaços externs ==
* [http://www.sollana.es/ Sollana.es] Lloc institucional
* [http://www.sollana.org/ Sollana.org] Lloc oficial
{{Municipis de la Ribera Baixa}}
Refermant la mateixa teoria, [[Nicolau Primitiu]] diu que esta immensa plana es formà en anar omplint-se l'Albufera i els seus marenys en els desgasts de les montanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu a lo llarc del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ya que al menys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una volta desviat tot el curs del riu cap a [[Cullera]], el solar de Sollana es completà en els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el [[barranc del Tramusser]] i [[Barranc dels Algadins|el dels Algadins]].
Hi ha l'hipòtesis que per la part septentrional del terme s'introduïa la [[Via Augusta]] procedent dels [[Pirineus]] cap a Valéncia, que ací travessava el Xúquer i es desdoblava en dos vies més: una principal que arribava a la [[Bètica]] per [[Xàtiva|Saetabis]], i una atra secundària que arribava per la costa a [[Dénia|Dianium]].
== Història ==
El [[13 d'abril]] del [[1248]] [[Jaume I]] va donar Sollana a [[Eximén d'Urrea]] per heretat lliure i franca. El [[21 de setembre]] del [[1270]] se li concedix carta de població: en este periodo [[Vicent Saboya]] era el senyor i en [[1609]] pertanyia al duc de [[Pastrana]]; el seu últim senyor territorial fon el [[comte d'Íxer]]. Va mantindre pleits constants en [[Sueca]]. L'any [[1564]] en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix abdós llocs, i el [[1568]] sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les [[cort (noblea)|Corts]] de [[1342]] es controla el seu cultiu. per orde real, en [[1753]] es va restringir el conreu de l'[[arròs]] als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir a la resta. També es va donar orde al [[veguer]] d'[[Alzira]] i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desguaix i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 [[Fanecada|fanecades]]). En [[1789]] esta sifra es va duplicar a causa de cometre frau, ya que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les [[Corts valencianes]] del [[1626]] l'iglésia de Santa [[Maria Magdalena]] de Sollana demanà l'exenció de pagar dret d'amortisació i sagell de 800 [[lliura (moneda)|lliures]]. Conta en el convent de la [[Mare de Deu]] de la [[Mercé]], que a mijan segle XIX estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa época tenia un hospital per a pobres.
El [[26 de giner]] de [[1932]], un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fora de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'archiu municipal en la plaça del poble, i va proclamar la [[República Soviètica de Sollana]]. La [[Guàrdia Civil]] desarmà als revolucionaris, i durant els fets al menys dos persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris van ser ferits.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1932/01/27/046.html Cómo se registraron los sucesos de Sollana] notícia a [[ABC (diari)|ABC]] del 27 de gener de 1932 {{es}}</ref>
En [[1510]] tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement després de l'expulsió dels moriscs (44 el 1.646). Des de mitat del [[segle XVIII]] el seu creiximent demogràfic ha sigut constant: 582 habitants (sollaners) en [[1787]]; 1.819 en [[1900]] i 4.467 en [[1994]] per a un terme de 37,3 km<sup>2</sup>.
L'any [[2002]] celebrava el 725é aniversari de la seua carta pobla.
== Economia ==
La seua economia es basa fonamentalment en la [[agricultura]], encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenrollant una miqueta més al nort-oest ([[Alginet]], [[Almussafes]], [[Silla]], etc.) i el traçat de l'[[Autopista del Mediterràneu]] pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propencs anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existix cap terreny sense conrear. No existix el secà. Dins del regadiu n'hi han els [[arrossar|arrossars]], el [[taronger]] i la [[dacsa]]. L'aigua per al rec procedix del [[riu Xúquer]]. La ganaderia conta en caps de boví, llanar, porcí i granges avícoles.
El sector industrial conta en tallers per a la fabricació de mobles, joguets i generes de punt, a més dels grans almagasens d'exportació d'arròs i taronja.
== Monuments i llocs d'interés ==
* '''Església del Raval'''. Sobreixen les dos torres de la seua església en frontera pròpia de [[neoclassicisme]] setcentista. L'iglésia és l'únic que es conserva de l'antic convent dels [[mercedaris]].
* '''Pou Pudent'''. Font pública al carrer López Ibor.
* '''Safareig Municipal'''. Al costat del quarter de la [[Guàrdia Civil]], en la travessia de la [[N-332]]. Obra de l'arquitecte [[Joan Segura de Lago]].
* '''Mercat Municipal'''. Al costat de la plaça de l'ajuntament. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.
== Política ==
{{Alcaldes post-constitució
| Alcalde_1 = Gaspar Sastre Cañada
| Partit_1 = [[Unió del Centre Democràtic|UCD]]
| Alcalde_2 = Gaspar Sastre Cañada
| Partit_2 = [[Alianza Popular|AP]]
| Alcalde_3 = Francisco Vila Llinares / Joan F. Benito i Esteve *moció de censura
| Partit_3 = [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV-PSOE]] Independent
| Alcalde_4 = Francisco Vila Llinares
| Partit_4 = [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = <poem>
Joan F. Benito i Esteve (fins 1997)
Francisco Vila Llinares * moció de censura
</poem>
| Partit_5 = <poem>
[[Partit-Agrupació Independents per Sollana|PAIS]]
[[Partit Socialista del País Valencià|PSPV-PSOE]]
</poem>
| Alcalde_6 = Gaspar Sastre Cañada
| Partit_6 = [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PP]]
| Alcalde_7 = <poem>
Gaspar Sastre Cañada (fins 2006) *dimissió
Joan F. Benito i Esteve
</poem>
| Partit_7 = <poem>
[[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PP]]
[[Partit-Agrupació Independents per Sollana|PAIS]]
</poem>
| Alcalde_8 = Alícia Hervàs i Serra
| Partit_8 = [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Vicent Codoñer Senón
| Partit_9 = [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PP]]
}}
== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2010]]
|-
| align=center| 4.429 || align=center| 4.184 || align=center| 4.467 || align=center| 4.425 || align=center| 4.451 || align=center| 4.463 || align=center| 4.478 || align=center| 4.515 || align=center| 4.519 || align=center| 4.708 || align=center| 4.899
|}
== Festes ==
Les festes locals comencen el [[22 de juliol]], en la celebració de [[Maria Magdalena|Santa Maria Magdalena]], (patrona). Després de celebrar la festa hi ha un breu paréntesis (fins al 9 d'agost) durant el qual se celebren les festes del [[El Romaní|Romaní]].
El 9 d'agost se celebra la tradicional ofrena al Crist de la Pietat. El 10 d'agost se celebra la festa major, en honor al Santíssim Crist de la Pietat. L'image és traslladada a la nit en processó des de l'església de la Magdalena a la del Raval, on passa la nit. L'11 d'agost se celebra el dia del Crist del Raval. A la vesprada, la image és traslladada de nou a l'església de la Magdalena. Tradicionalment, esta nit se celebrava "la cordà", substituïda actualment per un [[correfoc]]).
El 14 d'agost se celebra la "nit de les [[Paella|paelles]]". L'Ajuntament sufraga els costs dels condiments i delimita el centre del núcleu urbà perque a la nit, a partir de les 21:00 h els veïns cuinen i després mengen les paelles. Del 16 al 27 es munta una plaça de bous de fusta a la plaça major i es deixen anar vaquetes i també bous embolats.
Per a finalisar, a finals d'agost, també se celebren les festes de la barri de Sant Ramon, en un tradicional sopar als carrers del barri.
== Sollaners ilustres ==
* [[Joan Josep López Ibor]], [[Siquiatra|siquiatria]] i [[Sexologia|sexolec]] naixcut en Sollana en [[1908]].
* [[Pedro del Río]], actor espanyol nomenat fill adoptiu de la vila.
* [[Francesc Vera]], fotógraf.
* [[Theo Gil]], artista plàstic de proyecció internacional.
== Referències==
<references />
== Bibliografia ==
* Div. autors: ''Carta pobla otorgada a Sollana per Eiximén d'Urrea en 1277'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3197-4
* '''Moleres Ibor''', Juan: ''Historia de Sollana'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3245-8
== Enllaços externs ==
* [http://www.sollana.es/ Sollana.es] Lloc institucional
* [http://www.sollana.org/ Sollana.org] Lloc oficial
{{Municipis de la Ribera Baixa}}