Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
8 bytes eliminats ,  19:57 6 dec 2012
Llínea 7: Llínea 7:  
== El Saló Columnari o Sala de Contratació ==
 
== El Saló Columnari o Sala de Contratació ==
 
[[Image:Vistaexteriorllonja.jpg|thumb|right|300px|Llonja vista des d'en front. Es pot apreciar com la torre separa les dos parts del edifici.]]
 
[[Image:Vistaexteriorllonja.jpg|thumb|right|300px|Llonja vista des d'en front. Es pot apreciar com la torre separa les dos parts del edifici.]]
El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estància interior, en tres naus llongitudinals del qual el seu sostre és un conjunt de [[Revolta|revoltes]] de creueria sostengudes sobre esbeltes columnes helicoidals de casi 16 metros.  
+
El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estància interior, en tres naus llongitudinals del qual el seu sostre és un conjunt de [[Revolta|revoltes]] de creueria sostingudes sobre esveltes columnes helicoidals de casi 16 metros.  
   −
La llonja sigué disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del parais en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la [[corona d'Aragó]], i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'[[Espanya]] que va existir, els Reixos Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vengudes de tots els llocs del món identificaren eixe edifici en el nou Regne sorgit d ela unió entre la corona d'Aragó i el [[Regne de Castella]].  
+
La llonja fon disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del parais en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la [[corona d'Aragó]], i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'[[Espanya]] que va existir, els Reixos Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vingudes de tots els llocs del món identificaren eix edifici en el nou Regne sorgit de l'unió entre la corona d'Aragó i el [[Regne de Castella]].  
   −
El municipi instalà ací la taula de canvis, creada en [[1407]] per privilegi del rei Martí I el humà, per a realisar les operacions bancàries del noment del [[sigle XV]], a on es realisà la primera lletra de canvi del món. Al llarc de la part més alta de les quatre partes lindant en les revoltes existixen unes inscripicions en [[Llatí|llatí]] realisades en or sobre un fondo oscur, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. La inscripció, en llatí, diu aixina: «''Casa famosa soc en quince anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus dinés en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.»
+
El municipi instalà ací la taula de canvis, creada en [[1407]] per privilegi del rei Martí I l'Humà, per a realisar les operacions bancàries del moment del [[sigle XV]], a on es realisà la primera lletra de canvi del món. Al llarc de la part més alta de les quatre parts lindant en les revoltes existixen unes inscripcions en [[Llatí|llatí]] realisades en or sobre un fondo obscur, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. L'inscripció, en llatí, diu aixina: «''Casa famosa soc en quince anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus dinés en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.»
    
== Descripció exterior ==
 
== Descripció exterior ==
67

edicions

Menú de navegació