Canvis

'''Sigmund Freud''' ([[Alfabet Fonetic Internacional|AFI]] <small>pronunciació en alemà:</small> <span class="IPA" style="font-family:{{IPA fonts}}; font-family /**/:inherit;"></span>{{IPA|ˈziːkmʊnt ˈfʁɔʏt}}) ([[6 de maig]] de [[1856]], en [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austríac]] (actualment [[República Checa]]) - [[23 de setembre]] de [[1939]], en [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]) fon un [[mèdic]] [[neurologia|neuròlec]] [[Austria|austríac]], pare del [[psicoanàlisis]] i una de les majors figures intelectuals del [[sigle XX]].<ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>

'''Sigmund Freud''' ([[Alfabet Fonetic Internacional|AFI]] <small>pronunciació en alemà:</small> <span class="IPA" style="font-family:{{IPA fonts}}; font-family /**/:inherit;"></span>{{IPA|ˈziːkmʊnt ˈfʁɔʏt}}) ([[6 de maig]] de [[1856]], en [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austríac]] (actualment [[República Checa]]) - [[23 de setembre]] de [[1939]], en [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]) fon un [[mèdic]] [[neurologia|neuròlec]] [[Austria|austríac]], pare del [[psicoanàlisis]] i una de les majors figures intelectuals del [[sigle XX]].<ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>

El seu interés científic inicial com investigador se centrà en el camp de la [[neurologia]], derivant progressivament les seues investigacions cap a la vertent [[Psicología|psicológica]] de les afeccions mentals, de la que donaria conte en la seua pràctica privada. Estudià en [[Pariu]] en el neuròlec [[França|francés]] [[Jean-Martin Charcot]] les aplicacions de l´ [[hipnosis]] en el tractament de l´ [[histeria]]. De volta en Viena i en colaboració en [[Joseph Breuer]] desenrollà el [[método catàrtic]]. Paulatinament, reemplaçà tant la sugestió hipnòtica com el método catàrtic per l´ [[associació lliure]] i l´ [[interpretació dels somis]]. D'igual modo, la busca inicial centrada en la rememoracio dels traumes psicògens com productors de síntomes, fon obrint pas al desenroll d'una teoria [[etiologia|etiològica]] de les neurosis mes diferenciada. Tot açò se convertí en el punt de partida del [[psicoanàlisis]], al que se dedicà ininterrompudament la resta de la seua vida. <ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>

El seu interés científic inicial com investigador se centrà en el camp de la [[neurologia]], derivant progressivament les seues investigacions cap a la vertent [[Psicología|psicológica]] de les afeccions mentals, de la que donaria conte en la seua pràctica privada. Estudià en [[Pariu]] en el neuròlec [[França|francés]] [[Jean-Martin Charcot]] les aplicacions de l´ [[hipnosis]] en el tractament de l´ [[histeria]]. De volta en Viena i en colaboració en [[Joseph Breuer]] desenrollà el [[método catàrtic]]. Paulatinament, reemplaçà tant la sugestió hipnòtica com el método catàrtic per l´ [[associació lliure]] i l´ [[interpretació dels somis]]. D'igual modo, la busca inicial centrada en la rememoració dels traumes psicògens com productors de síntomes, fon obrint pas al desenroll d'una teoria [[etiologia|etiològica]] de les neurosis mes diferenciada. Tot açò se convertí en el punt de partida del [[psicoanàlisis]], al que se dedicà ininterrompudament la resta de la seua vida. <ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>

Freud postulà l'existencia d'una sexualitat infantil perversa polimorfa,<ref>Sigmund Freud, ''Tres Ensachos sobre Teoria Sexual''. Biblioteca Freud. Aliança Editorial. ISBN 84-206-3699-1. p. 61.</ref> tesis que causà una intensa polemica en la societat puritana de la [[Viena]] de principis del [[sigle XX]] i per la qual fon acusat de ''pansexualista''. A pesar de l'hostilitat que tingueren que afrontar les seues revolucionaries teories i hipótesis, Freud acabaria per convertir-se en una de les figures mes influents del [[sigle XX]]. Les seues teories, no obstant, seguixen sent discutides i criticades, quan no simplement rebujades. Molts llimiten la seua aporte al camp del [[Pensament (ment)|pensament]] i de la cultura en general, existint un ample debat al voltant de si el [[psicoanálisis]] pertanye o no a l'ambit de la ciencia.

Freud postulà l'existencia d'una sexualitat infantil perversa polimorfa,<ref>Sigmund Freud, ''Tres Ensachos sobre Teoria Sexual''. Biblioteca Freud. Aliança Editorial. ISBN 84-206-3699-1. p. 61.</ref> tesis que causà una intensa polemica en la societat puritana de la [[Viena]] de principis del [[sigle XX]] i per la qual fon acusat de ''pansexualista''. A pesar de l'hostilitat que tingueren que afrontar les seues revolucionaries teories i hipótesis, Freud acabaria per convertir-se en una de les figures mes influents del [[sigle XX]]. Les seues teories, no obstant, seguixen sent discutides i criticades, quan no simplement rebujades. Molts llimiten la seua aporte al camp del [[Pensament (ment)|pensament]] i de la cultura en general, existint un ample debat al voltant de si el [[psicoanálisis]] pertanye o no a l'ambit de la ciencia.