Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1391 bytes eliminats ,  14:59 13 nov 2012
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
|nom                = Sigmund Freud
  −
|image                = Sigmund Freud LIFE.jpg
  −
|tamany                = 200px
  −
|descripcio            = Fotografia de Sigmund Freud fumant en [[1922]],</br> per Max Halberstadt
  −
|fecha_de_nacimiento    = [[6 de maig]] de [[1856]]
  −
|lugar_de_nacimiento    = {{Senyera|Austria|imperi}} [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austriac]] (actualment [[Republica Checa]])
  −
|fecha_de_fallecimiento = [[23 de setembre]] de [[1939]] (83 anys)
  −
|lugar_de_fallecimiento = {{senyera|Regne Unit}} [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
  −
|camps                = [[Art]], [[Filosofia]], [[Lliteratura]], [[Medicina]], [[Mitologia]], [[Neurologia]], [[Psicoanálisis]], [[Psicología]], [[Psicoterapia]], [[Psiquiatría]]. 
  −
|conjuge                = [[Martha Bernays]]
  −
|país_de_residencia    = [[Austria]], Regne Unit
  −
|nacionalitat          = {{senyera|Austria}} Austriac
  −
|institución_de_trabajo = [[Universitat de Viena]]
  −
|almamater            = Universitat de Viena
  −
|supervisordoctoral    =
  −
|estudiantesdoctorales =
  −
|conocidopor          = [[Psicoanálisis]]   
  −
|societats            = [[Associacio Psicoanalítica Vienesa]], [[Circul intern de Freud]], [[Institut Psicoanalítico de Berlín]], [[Associacio Psicoanalítica Internacional]]
  −
|premis                = [[Premi Goethe]]
  −
|firma                  = FreudSignature.png
  −
|notes                  =
  −
}}
   
'''Sigmund Freud''' ([[Alfabet Fonetic Internacional|AFI]] <small>pronunciacio en alema:</small> <span class="IPA" style="font-family:{{IPA fonts}}; font-family /**/:inherit;"></span>{{IPA|ˈziːkmʊnt ˈfʁɔʏt}}) ([[6 de maig]] de [[1856]], en [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austriac]] (actualment [[Republica Checa]]) - [[23 de setembre]] de [[1939]], en [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]) fon un [[medic]] [[neurologia|neurolec]] [[Austria|austriaco]], pare del [[psicoanálisis]] i una de les majors figures intelectuals del [[sigle XX]].<ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>
 
'''Sigmund Freud''' ([[Alfabet Fonetic Internacional|AFI]] <small>pronunciacio en alema:</small> <span class="IPA" style="font-family:{{IPA fonts}}; font-family /**/:inherit;"></span>{{IPA|ˈziːkmʊnt ˈfʁɔʏt}}) ([[6 de maig]] de [[1856]], en [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austriac]] (actualment [[Republica Checa]]) - [[23 de setembre]] de [[1939]], en [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]) fon un [[medic]] [[neurologia|neurolec]] [[Austria|austriaco]], pare del [[psicoanálisis]] i una de les majors figures intelectuals del [[sigle XX]].<ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>
 
El seu interés cientific inicial com investigador se centrà en el camp de la [[neurologia]], derivant progressivament les seues investigacions cap a la vertent [[Psicología|psicológica]] de les afeccions mentals, de la que donaria conte en la seua practica privada. Estudià en [[Pariu]] en el neurolec [[França|frances]] [[Jean-Martin Charcot]] les aplicacions de la [[hipnosis]] en el tractament de la [[histeria]]. De volta en Viena i en colaboracio en [[Joseph Breuer]] desenrollà el [[metodo catartic]]. Paulatinament, reemplaçà tant la sugestio hipnotica com el metodo catartic per la [[associacio lliure]] i la [[interpretacio dels somis]]. D'igual modo, la busca inicial centrada en la rememoracio de les traumes psicógenos com productors de sintomes, fon obrint pas al desenroll d'una teoria [[etiologia|etiológica]] de les neurosis mes diferenciada. Tot aço se converti en el punt de partida del [[psicoanálisis]], al que se dedicà ininterrompudament el restant de la seua vida. <ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>
 
El seu interés cientific inicial com investigador se centrà en el camp de la [[neurologia]], derivant progressivament les seues investigacions cap a la vertent [[Psicología|psicológica]] de les afeccions mentals, de la que donaria conte en la seua practica privada. Estudià en [[Pariu]] en el neurolec [[França|frances]] [[Jean-Martin Charcot]] les aplicacions de la [[hipnosis]] en el tractament de la [[histeria]]. De volta en Viena i en colaboracio en [[Joseph Breuer]] desenrollà el [[metodo catartic]]. Paulatinament, reemplaçà tant la sugestio hipnotica com el metodo catartic per la [[associacio lliure]] i la [[interpretacio dels somis]]. D'igual modo, la busca inicial centrada en la rememoracio de les traumes psicógenos com productors de sintomes, fon obrint pas al desenroll d'una teoria [[etiologia|etiológica]] de les neurosis mes diferenciada. Tot aço se converti en el punt de partida del [[psicoanálisis]], al que se dedicà ininterrompudament el restant de la seua vida. <ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>
12

edicions

Menú de navegació