13
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohúngaro]], [[12 d'agost]] de [[1887]] – aneu., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Fisica|fisic]] [[Austria|austriac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandes]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quantica]] i la [[termodinamica]]. Va rebre el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Fisica]] en [[1933]] per haver desenrollat la [[equacio de Schrödinger]]. Despres de mantindre una llarga correspondencia en [[Albert Einstein]] propongue l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la fisica quantica.
== Biografia ==
=== Infancia i joventut ===
Schrödinger naixque en Erdberg, una localitat propenca a Viena, en 1887. Era fill de Rudolf Schrödinger,i Georgine Emilia Brenda. En [[1898]] entrà en l'Akademisches Gymnasium, una de les institucions d'ensenyança mija mes prestigioses de l'ambit [[pobles germanics|germanic]]. Entre els anys [[1906]] i [[1910]], Schrödinger estudià en Viena rebent classes de [[Franz Serafin Exner]] i de [[Friedrich Hasenöhrl]]. Tambe realisà treballs experimentals en colaboracio en Friedrich Kohlrausch. En 1911, Schrödinger se converti en assistent d'Exner.
=== Carrera ===
En 1914 consegui la [[habilitación]] (''venia legendi''), que es la maxima calificacio academica que una persona pot alcançar en certs països d'Europa i Asia. Entre aquell any i 1918 participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit austriaco, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El 6 d'abril de 1920 contrague matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se converti en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el 20 de setembre adquiri el carrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En 1921 se converti en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[Polonia]]).
Schrödinger se traslladà a la [[Universitat de Zürich]] en 1922. En giner de 1926 publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]]'' un articul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la cridada [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succei a [[Max Planck]] en la [[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà Alemania en 1933, a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del Partit Nazi. Eixe mateix any se converti en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en la [[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademes el [[Premi Nobel de Fisica]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]].
* [[1934]] Associat en la [[Universitat de Princeton]].
* [[1936]] [[Universitat de Graz]], [[Austria]].
* [[1938]] Despres de que l'ocupacio d'Austria per [[Hitler]], tingue problemes per haver abandonat [[Alemania]] en [[1933]] i per les seues preferencies politiques; busca beques i investigacions a través de [[Italia]] i [[Suïssa]] fins [[Oxford]] - Universitat de Ghent. En l'Institut d'Estudis Alvançats en [[Dublín]], es Director de l'Escola de Fisica Teorica. Mes de 50 publicacions en varies arees. Intents cap a una teoria de camp unificat.
* [[1944]] ¿Que es la vida? (Concepte de codic genetic, [[neguentropía]]).
* En Dublin fins la seua jubilacio.
* [[1955]] Torna a Viena (''plaça ad personam''). En una important conferencia durant la Conferencia d'Energia Mundial se nega a parlar sobre l'energia atomica degut al seu escepticisme. En el seu lloc donà una charrada sobre [[filosofia]].
Faltà en Viena en 1961, als 73 anys, de [[tuberculosis]]. Li sobrevixque la seua viuda Anny. Fon soterrat en Alpbach ([[Austria]]).
=== ¿Que es la vida? ===
En 1944 publicà en angles un menut volum titulat '''''¿Que es la vida?''''' (''What is life?''), resultat d'unes conferencies divulgatives. Esta obra menor ha tingut gran influencia sobre el desenroll posterior de la Biologia. Aportà dos idees fonamentals:# Primer, que la vida no es aliena ni s'opon a les lleis de la [[termodinamica]], sino que els sistemes biologics conserven o amplien la seua [[complexitat]] exportant la [[entropía]] que produixen els seus processos (véase ''[[neguentropía]]'').# Segon, que la quimica de l'herencia biologica, en un moment en que no estava clara la seua dependencia d'acits nucleicos o proteïnes, deu basar-se en un “cristal aperiódico”, contrastant la periodicitat exigida a un cristal, en la necessitat d'una seqüencia informativa. Segons les memories de [[James Watson]], ''DNA, The Secret of Life'', el llibre de Schrödinger de 1944, ''What's Life?'' li inspirà a investigar els [[gens]], lo que li portà al descobriment de l'estructura de doble heliç del [[ADN]].
Pàgina nova, en el contingut: « '''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, Viena, Imperi austrohúngaro, 12 d'agost de 1887 – aneu., 4 de giner de [[196...».
'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohúngaro]], [[12 d'agost]] de [[1887]] – aneu., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Fisica|fisic]] [[Austria|austriac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandes]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quantica]] i la [[termodinamica]]. Va rebre el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Fisica]] en [[1933]] per haver desenrollat la [[equacio de Schrödinger]]. Despres de mantindre una llarga correspondencia en [[Albert Einstein]] propongue l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la fisica quantica.
== Biografia ==
=== Infancia i joventut ===
Schrödinger naixque en Erdberg, una localitat propenca a Viena, en 1887. Era fill de Rudolf Schrödinger,i Georgine Emilia Brenda. En [[1898]] entrà en l'Akademisches Gymnasium, una de les institucions d'ensenyança mija mes prestigioses de l'ambit [[pobles germanics|germanic]]. Entre els anys [[1906]] i [[1910]], Schrödinger estudià en Viena rebent classes de [[Franz Serafin Exner]] i de [[Friedrich Hasenöhrl]]. Tambe realisà treballs experimentals en colaboracio en Friedrich Kohlrausch. En 1911, Schrödinger se converti en assistent d'Exner.
=== Carrera ===
En 1914 consegui la [[habilitación]] (''venia legendi''), que es la maxima calificacio academica que una persona pot alcançar en certs països d'Europa i Asia. Entre aquell any i 1918 participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit austriaco, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El 6 d'abril de 1920 contrague matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se converti en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el 20 de setembre adquiri el carrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En 1921 se converti en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[Polonia]]).
Schrödinger se traslladà a la [[Universitat de Zürich]] en 1922. En giner de 1926 publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]]'' un articul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la cridada [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succei a [[Max Planck]] en la [[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà Alemania en 1933, a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del Partit Nazi. Eixe mateix any se converti en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en la [[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademes el [[Premi Nobel de Fisica]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]].
* [[1934]] Associat en la [[Universitat de Princeton]].
* [[1936]] [[Universitat de Graz]], [[Austria]].
* [[1938]] Despres de que l'ocupacio d'Austria per [[Hitler]], tingue problemes per haver abandonat [[Alemania]] en [[1933]] i per les seues preferencies politiques; busca beques i investigacions a través de [[Italia]] i [[Suïssa]] fins [[Oxford]] - Universitat de Ghent. En l'Institut d'Estudis Alvançats en [[Dublín]], es Director de l'Escola de Fisica Teorica. Mes de 50 publicacions en varies arees. Intents cap a una teoria de camp unificat.
* [[1944]] ¿Que es la vida? (Concepte de codic genetic, [[neguentropía]]).
* En Dublin fins la seua jubilacio.
* [[1955]] Torna a Viena (''plaça ad personam''). En una important conferencia durant la Conferencia d'Energia Mundial se nega a parlar sobre l'energia atomica degut al seu escepticisme. En el seu lloc donà una charrada sobre [[filosofia]].
Faltà en Viena en 1961, als 73 anys, de [[tuberculosis]]. Li sobrevixque la seua viuda Anny. Fon soterrat en Alpbach ([[Austria]]).
=== ¿Que es la vida? ===
En 1944 publicà en angles un menut volum titulat '''''¿Que es la vida?''''' (''What is life?''), resultat d'unes conferencies divulgatives. Esta obra menor ha tingut gran influencia sobre el desenroll posterior de la Biologia. Aportà dos idees fonamentals:# Primer, que la vida no es aliena ni s'opon a les lleis de la [[termodinamica]], sino que els sistemes biologics conserven o amplien la seua [[complexitat]] exportant la [[entropía]] que produixen els seus processos (véase ''[[neguentropía]]'').# Segon, que la quimica de l'herencia biologica, en un moment en que no estava clara la seua dependencia d'acits nucleicos o proteïnes, deu basar-se en un “cristal aperiódico”, contrastant la periodicitat exigida a un cristal, en la necessitat d'una seqüencia informativa. Segons les memories de [[James Watson]], ''DNA, The Secret of Life'', el llibre de Schrödinger de 1944, ''What's Life?'' li inspirà a investigar els [[gens]], lo que li portà al descobriment de l'estructura de doble heliç del [[ADN]].