Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 7:
Llínea 7: + + + + + + + + + +
→Esclafit de la Guerra de les Malvinas
Argentina, governada per Lleopolt Galtieri, anuncià que les [[illes Malvinas]], [[Georgias]] i [[Sanduig del Sur ]]queden baix la seua sobirania. Eixe mateix dia el [[Regne Unit]] trencà relacions diplomatiques en Argentina i anuncià la remesa de tropes. El [[Perú]] envià avions i armes per a ajudar a Argentina; mentres que [[Chile]] recolzà a [[Anglaterra]].
Argentina, governada per Lleopolt Galtieri, anuncià que les [[illes Malvinas]], [[Georgias]] i [[Sanduig del Sur ]]queden baix la seua sobirania. Eixe mateix dia el [[Regne Unit]] trencà relacions diplomatiques en Argentina i anuncià la remesa de tropes. El [[Perú]] envià avions i armes per a ajudar a Argentina; mentres que [[Chile]] recolzà a [[Anglaterra]].
==Fets principals de la Guerra de les Malvines==
El 5 d'abril les tropes britaniques partiren cap a lesMalvinas des de Portsmouth i Plymouth. El 1 i 2 de [[maig]] atacaren per mar i aire[[Port Argenti]] i Port Darwin. El 6 de maig moriren 323 mariners del buc argenti [[ARAGeneral Belgrano]], afonat pel submari atomic Conqueror.
El 4 de maig avions de l'Armada Argentina fonaren al buc angles [[HMS Sheffield]].
El 6 de maig l'ONU propongue el retir de les forcesd'abdos països i l'administracio de les illes per part de les Nacions Unidesmentres duren les negociacions. El Govern de [[Margaret Tatcher]] rebujà el plà.
El 12 de maig partiren des de Southampton, a bordo deltransatlantic Queen Elizabeth, 3000 soldats britanics, entre ells un regimentde 'gurkas'. En els dies posteriors s'intensificaren els combats. El 1 de junyl'Eixercit britanic prengue el Mont Kent, a 20 quilometros de Port Argenti.Successives victories permeteren als anglesos ocupar les posicions argentines.
El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] tinguera la reelecció en les eleccions de l'any [[1983]].
El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] tinguera la reelecció en les eleccions de l'any [[1983]].