29
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
JOSEP MARÍN i MORELL naixqué én el centre històric de la capital autonòmica, én la ciutat de Valéncia, en 1932. Fill de republicàvalencianiste, fon autodidacta fent-se a si mateix des de la seua joventut enla dura postguèrra. Representant de Farmàcia, recalà én Elig a on casà enMarita Ferrer.
Quan els signes d'identitat autonòmics perillaven a l'inicide la transició, MARÍN crea én Elig en 1976 el “Grup Cultural Ilicità Regne deValéncia” (GCI) junt al seu fill major Josep Manel (qui tingué l'idea) i juntad un amic d'este conegut com Lleonci Esclapez, en l'objecte de defendre ipromocionar tot lo autòcton.
Per aquell llavors, Marín és elegit membre de la preautonòmica “Tauladel pre-Consell” i de la “Coordinadora d ’Entitats Culturals Valencianistes” dela que aplegà a ser president.
Instaura én Elig els primers cursos de valencià del GCI per“Lo Rat Penat” per a mestres i funcionaris des de 1978 a 1982 én la seu socialde l'entitat én el cèntric carrer DAOÍZ.
Ingressa én “Unió Regionalista Valenciana” (URV), s'associaal “Grup d’Acció Valencianista” (GAV) i al “Patronat Historic Artistic Cultural d’Elig” (PHACE) i funda “Unió Valenciana” (UV) én Elig sent el seu cartell icandidat electoral i casi ix regidor en els comicis municipals de 1982 dins dela candidatura de la llavors "Coalició Popular".
Defen la Real Senyera arduament en l' època tristamentconeguda com “Batalla de Valéncia” participant én manifestacions en PRO del'identitat autòctona, corrent perill la seua integritat fisica, rebentamenaces i anònims de mort, encara que mai s' acovardà: sempre es mostrà valent.
Firma l'adhesió a les “Normes d’El Puig” per al valencià idefén una ponència én el “I Congrés de la Llengua Valenciana”(que organisà el PHACE) en 1985 apelant a l'unió i germandat (germanor) ofraternitat entre totes les corrents del Valencianisme i a on presenta eldiccionari de la RACVjunt a l'acadèmic i decà de la mateixa, el poeta Xavier Casp én la Mútua Ilicitana (huiMAZ) én Elig.
Conseguix que la cuatribarrada es reemplaçara del balcóde l'Ajuntament d' Elig per la Real Senyera Valenciana durant el mandat de Ramón Pastorcom alcalde a l'inici de la transició.
És elegit directiu i càrrec representatiu de l'EsquadraRomans a on representa a Cèsar en la desfilada de Pobladors d'Elig.
Escriu opinió en la prensa ilicitana (“Canfali", “BaixVinalopó”, “Elig”, ‘Perfil de la Dama”…) sobre valencianisme i ilicitanisme en el seudònim“Duende de las Casetas”.
Corresponsal deportiu del diari “Levante”, entrenaa varis equips infantils ilicitans de futbol-sala que jugaven elsdissabtes i dumenges én el Parc Deportiu d'Elig.
Crea en 1980 els prestigiosos guardons al Valencianisme i ilicitanisme “Palmes Daurades” (que ell considera els “Nobel de la Valenciania”)convertint Elig én la capital de la valencianitat al portar aci a les mésimportants personalitats valencianes i que hui seguixen sent els decans i mésilustres de l'àmbit valencianiste.
Descobrix a l'autoctoniste i localiste poeta ilicità TonicoSansano, a qui concedix la “Palma Daurada”, propiciant després la modernisaciódel GCI i dels guardons junt a la nova jove directiva que hui presidixc,apostant pel canvi actualisador de l'entitat al recolzar que esta se rebatejaraen el nom de Tonico Sansano.
Després de la debacle d'UV s'afilia a “Coalició Valenciana” que acabaabandonant decepcionat.
Rep la “Palma d’ OR” i la “Presidència Honorifica” del GCI perla seua trayectoria i mèrits al front de l'entitat.
Aficionat de l'Elig CF i del Valéncia CF, funda la“Penya Valencianista Ilicitana ¡Ché, qué a Gust!” baix auspici del GCI, últimaactivitat abans d'emmalaltir i de retirar-se.
Josep Marín i Morell, "Pepe" per als amics i com adell li agradava que se li cridara, encara que fon capitalí al nàixer en la capital autonòmica, mai fon centraliste sino tot lo contrari. Per ad ell,Valéncia, no era només la ciutat del Turia sino tot el territori que inclou lestres provincies: Alacant, Castelló i Valéncia. Per això, sumà en sí mateixabdos identitats: Elig i Valéncia i/o viceversa (lo local i lo regional) i abdos sentiments: lo valencià i lo ilicità a la volta en harmonia i equilibri.
Jovial i alegre, encara que sanguineu i passional, sempre sesenti jove. Apostà per la joventut i se rodejà de jovens com yo en quinsconfià. Eternament li agrairé que confiara en mi com el seu successor én elGCI. En lo recòrt quedaràn els seus vigorosos discursos, els seus dits en “V”de victòria per tot arreu, les seues mans flamejant “senyeres al vent”, les seuesbotades celebrant els gols dels seus volguts Valéncia CF i Elig CF; i aquell“colpet” que donava en la seua ma damunt de la taula en tertulies, dinars, sopars,i reunions.
Marín Morell fon un enamorat de la festivitat del "9D´Octubre" i acèrrim partidari de la seua celebració, assidu assistent iparticipant én la processò cívica en la seua baixada de la Real Senyera inclosa.En els últims anys i en la seua salut afectada deixà d'assistir i en molt pesartirava de menys en enyorança no estar davant de la seua bandera, de la banderade tots els valencians.
Marín va morir uns dies abans d'esta festivitat, nosdeixà a vespres del seu volgut "9 D´Octubre". Encara que nos va supondreuna gèrra d'aigua freda la seua pèrdua o tal volta una "putada", locert es que la millor data que un valencianiste pot "triar" per amorir es precisament el "9 D´Octubre", i Marín tingué eixe"privilegi". El seu ataüt va ser cobert per la seua pròpia Real Senyeravalenciana i se li va incinerar en ella fonent-se les seues cendres en les delmàxim simbol d'identitat dels valencians com es la bandera o senyera.
Pero Marín vixqué tota la seua vida en el fondo del seu coranhelant regressar a la seua ciutat natal després de mort. Per això, les seuescendres seràn enramades pels seus fills en un acte privat én un bell lloc de la capital valenciana, a la vora del Túria i prop de la Malvarrosa a on tantpassejà el seu admirat Blasco Ibàñez, atre valencià, universal, que com Marín,també fon cobert en la seua Senyera en el seu sepeli.
Marín, que tant homenajà ad atres, es mereix ara que se lihomenage. Pronte ho farem. Queda puix, JOSEP MARÍN i MORELL en nostres cors ien la memòria històrica recent d'Elig i de la Terra Valenciana.Per sempre. In memoriam.
Per JosepEsteve Rico i Sogorb (Elig)
President del Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano
Pàgina nova, en el contingut: « JOSEP MARÍN i MORELL naixqué én el centre històric de la capital autonòmica, én la ciutat de Valéncia, en 1932. Fill de republicàvalencianiste, fon a...».
JOSEP MARÍN i MORELL naixqué én el centre històric de la capital autonòmica, én la ciutat de Valéncia, en 1932. Fill de republicàvalencianiste, fon autodidacta fent-se a si mateix des de la seua joventut enla dura postguèrra. Representant de Farmàcia, recalà én Elig a on casà enMarita Ferrer.
Quan els signes d'identitat autonòmics perillaven a l'inicide la transició, MARÍN crea én Elig en 1976 el “Grup Cultural Ilicità Regne deValéncia” (GCI) junt al seu fill major Josep Manel (qui tingué l'idea) i juntad un amic d'este conegut com Lleonci Esclapez, en l'objecte de defendre ipromocionar tot lo autòcton.
Per aquell llavors, Marín és elegit membre de la preautonòmica “Tauladel pre-Consell” i de la “Coordinadora d ’Entitats Culturals Valencianistes” dela que aplegà a ser president.
Instaura én Elig els primers cursos de valencià del GCI per“Lo Rat Penat” per a mestres i funcionaris des de 1978 a 1982 én la seu socialde l'entitat én el cèntric carrer DAOÍZ.
Ingressa én “Unió Regionalista Valenciana” (URV), s'associaal “Grup d’Acció Valencianista” (GAV) i al “Patronat Historic Artistic Cultural d’Elig” (PHACE) i funda “Unió Valenciana” (UV) én Elig sent el seu cartell icandidat electoral i casi ix regidor en els comicis municipals de 1982 dins dela candidatura de la llavors "Coalició Popular".
Defen la Real Senyera arduament en l' època tristamentconeguda com “Batalla de Valéncia” participant én manifestacions en PRO del'identitat autòctona, corrent perill la seua integritat fisica, rebentamenaces i anònims de mort, encara que mai s' acovardà: sempre es mostrà valent.
Firma l'adhesió a les “Normes d’El Puig” per al valencià idefén una ponència én el “I Congrés de la Llengua Valenciana”(que organisà el PHACE) en 1985 apelant a l'unió i germandat (germanor) ofraternitat entre totes les corrents del Valencianisme i a on presenta eldiccionari de la RACVjunt a l'acadèmic i decà de la mateixa, el poeta Xavier Casp én la Mútua Ilicitana (huiMAZ) én Elig.
Conseguix que la cuatribarrada es reemplaçara del balcóde l'Ajuntament d' Elig per la Real Senyera Valenciana durant el mandat de Ramón Pastorcom alcalde a l'inici de la transició.
És elegit directiu i càrrec representatiu de l'EsquadraRomans a on representa a Cèsar en la desfilada de Pobladors d'Elig.
Escriu opinió en la prensa ilicitana (“Canfali", “BaixVinalopó”, “Elig”, ‘Perfil de la Dama”…) sobre valencianisme i ilicitanisme en el seudònim“Duende de las Casetas”.
Corresponsal deportiu del diari “Levante”, entrenaa varis equips infantils ilicitans de futbol-sala que jugaven elsdissabtes i dumenges én el Parc Deportiu d'Elig.
Crea en 1980 els prestigiosos guardons al Valencianisme i ilicitanisme “Palmes Daurades” (que ell considera els “Nobel de la Valenciania”)convertint Elig én la capital de la valencianitat al portar aci a les mésimportants personalitats valencianes i que hui seguixen sent els decans i mésilustres de l'àmbit valencianiste.
Descobrix a l'autoctoniste i localiste poeta ilicità TonicoSansano, a qui concedix la “Palma Daurada”, propiciant després la modernisaciódel GCI i dels guardons junt a la nova jove directiva que hui presidixc,apostant pel canvi actualisador de l'entitat al recolzar que esta se rebatejaraen el nom de Tonico Sansano.
Després de la debacle d'UV s'afilia a “Coalició Valenciana” que acabaabandonant decepcionat.
Rep la “Palma d’ OR” i la “Presidència Honorifica” del GCI perla seua trayectoria i mèrits al front de l'entitat.
Aficionat de l'Elig CF i del Valéncia CF, funda la“Penya Valencianista Ilicitana ¡Ché, qué a Gust!” baix auspici del GCI, últimaactivitat abans d'emmalaltir i de retirar-se.
Josep Marín i Morell, "Pepe" per als amics i com adell li agradava que se li cridara, encara que fon capitalí al nàixer en la capital autonòmica, mai fon centraliste sino tot lo contrari. Per ad ell,Valéncia, no era només la ciutat del Turia sino tot el territori que inclou lestres provincies: Alacant, Castelló i Valéncia. Per això, sumà en sí mateixabdos identitats: Elig i Valéncia i/o viceversa (lo local i lo regional) i abdos sentiments: lo valencià i lo ilicità a la volta en harmonia i equilibri.
Jovial i alegre, encara que sanguineu i passional, sempre sesenti jove. Apostà per la joventut i se rodejà de jovens com yo en quinsconfià. Eternament li agrairé que confiara en mi com el seu successor én elGCI. En lo recòrt quedaràn els seus vigorosos discursos, els seus dits en “V”de victòria per tot arreu, les seues mans flamejant “senyeres al vent”, les seuesbotades celebrant els gols dels seus volguts Valéncia CF i Elig CF; i aquell“colpet” que donava en la seua ma damunt de la taula en tertulies, dinars, sopars,i reunions.
Marín Morell fon un enamorat de la festivitat del "9D´Octubre" i acèrrim partidari de la seua celebració, assidu assistent iparticipant én la processò cívica en la seua baixada de la Real Senyera inclosa.En els últims anys i en la seua salut afectada deixà d'assistir i en molt pesartirava de menys en enyorança no estar davant de la seua bandera, de la banderade tots els valencians.
Marín va morir uns dies abans d'esta festivitat, nosdeixà a vespres del seu volgut "9 D´Octubre". Encara que nos va supondreuna gèrra d'aigua freda la seua pèrdua o tal volta una "putada", locert es que la millor data que un valencianiste pot "triar" per amorir es precisament el "9 D´Octubre", i Marín tingué eixe"privilegi". El seu ataüt va ser cobert per la seua pròpia Real Senyeravalenciana i se li va incinerar en ella fonent-se les seues cendres en les delmàxim simbol d'identitat dels valencians com es la bandera o senyera.
Pero Marín vixqué tota la seua vida en el fondo del seu coranhelant regressar a la seua ciutat natal després de mort. Per això, les seuescendres seràn enramades pels seus fills en un acte privat én un bell lloc de la capital valenciana, a la vora del Túria i prop de la Malvarrosa a on tantpassejà el seu admirat Blasco Ibàñez, atre valencià, universal, que com Marín,també fon cobert en la seua Senyera en el seu sepeli.
Marín, que tant homenajà ad atres, es mereix ara que se lihomenage. Pronte ho farem. Queda puix, JOSEP MARÍN i MORELL en nostres cors ien la memòria històrica recent d'Elig i de la Terra Valenciana.Per sempre. In memoriam.
Per JosepEsteve Rico i Sogorb (Elig)
President del Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano