1334
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 33:
Llínea 33: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Variants i versions
*Mk VIII: Merlín 61, 63, 63 A, 66 o 67. Basicament identic al Mk VII, pero en cabina sense presurisar. En les 3 versions standard el caça montava el Merlín 61, 63 o 63 A, i les ales normals.. El caça optimisat per a baixa cota LF VIII montava el Merlín 66 i les ales normals. El caça per a alta cota HF VIII montava el Merlín 70 i les ales d'envergadura allargada. Tots portaven el nou mujol vertical, acabat en punta i roda de coa retractil. Entrà en servici en 1943, totes les unitats tropicalisades, en el Mediterraneu, India i lluntà Oest. Un Mk VIII experimental fon el primer Spitfire en ser equipat en una coberta de cabina tipo barbolla.
*Mk VIII: Merlín 61, 63, 63 A, 66 o 67. Basicament identic al Mk VII, pero en cabina sense presurisar. En les 3 versions standard el caça montava el Merlín 61, 63 o 63 A, i les ales normals.. El caça optimisat per a baixa cota LF VIII montava el Merlín 66 i les ales normals. El caça per a alta cota HF VIII montava el Merlín 70 i les ales d'envergadura allargada. Tots portaven el nou mujol vertical, acabat en punta i roda de coa retractil. Entrà en servici en 1943, totes les unitats tropicalisades, en el Mediterraneu, India i lluntà Oest. Un Mk VIII experimental fon el primer Spitfire en ser equipat en una coberta de cabina tipo barbolla.
*Mk IX: Merlín 61, 63, 63 A, 66 o 70. Avio desenrollat a partir del Mk VC, pero en el motor i radiadors del MkVII. El seu armament, normalment, era de 2 canons de 20 mm i quatre ametralladores de 7.7mm. Entrà en servici a finals de 1942, abans que el MkVIII. Se fabricà en tres versions: l'estandart, F.IX en el Merlín 61, 63 o 63 A i les ales estandart. El caça per a baixa cota, LF.IX en el Merlín 66 i ales tallades. El caça d'alta cota HF.IX en el Merlín 70 i ales estandart. Finalment s'adaptaren les ales tipo I a este caça i en soports subalars per a bombes de 250 llibres. Tambe els ultims foren equipats en el mujol acabat en punta, mes gran. Un Mk IX fon equipat en flotadors bessons i provat com prototip de caça hidroavio. Envergadura estandart: 11.23 m. En ales tallades: 9.93m. Llongitut: 9.54m.
*Mk IX: Merlín 61, 63, 63 A, 66 o 70. Avio desenrollat a partir del Mk VC, pero en el motor i radiadors del MkVII. El seu armament, normalment, era de 2 canons de 20 mm i quatre ametralladores de 7.7mm. Entrà en servici a finals de 1942, abans que el MkVIII. Se fabricà en tres versions: l'estandart, F.IX en el Merlín 61, 63 o 63 A i les ales estandart. El caça per a baixa cota, LF.IX en el Merlín 66 i ales tallades. El caça d'alta cota HF.IX en el Merlín 70 i ales estandart. Finalment s'adaptaren les ales tipo I a este caça i en soports subalars per a bombes de 250 llibres. Tambe els ultims foren equipats en el mujol acabat en punta, mes gran. Un Mk IX fon equipat en flotadors bessons i provat com prototip de caça hidroavio. Envergadura estandart: 11.23 m. En ales tallades: 9.93m. Llongitut: 9.54m.
*P.R.X: Avio de reconeiximent fotografic desarmat. Merlín 64 o 71. El fuselage es el d'un Mk VII, en cabina presurisada, i en l'instalacio de motor del Mk VC. Tots equipats en el mujol esmolat, ales modificades per a poder carregar deposits de combustible extras. El montage de les cambras era “universal”, admetent dos cambras verticals F52 o F8, o be dos F24 verticals i una obliqua.
*P.R. X: Avio de reconeiximent fotografic desarmat. Merlín 64 o 71. El fuselage es el d'un Mk VII, en cabina presurisada, i en l'instalacio de motor del Mk VC. Tots equipats en el mujol esmolat, ales modificades per a poder carregar deposits de combustible extras. El montage de les cambras era “universal”, admetent dos cambras verticals F52 o F8, o be dos F24 verticals i una obliqua.
*P.R. XI: Avio de reconeiximent fotografic desarmat. Merlín 61, 63, 63 A o 70. Celula del Mk VC, modificada per a admetre el montage del motor del MkVII i les ales del PR X. Instalacio de cambras “universal”. Avio tropicalisat.
*Mk XII: Equipat en el Rolls-Royce Griffon. Aço causà no pocs problemes a alguns pilots, puix el seu sentit de rotacio es contrari al del Merlín, i el seu parell es major. Per tant al desagafe, hi ha que chafar el mujol vertical per a compensar el parell del motor, pero cap al costat contrari que en el Merlín. Es basicament similar al Mk VC, pero en motor Griffon, ales tallades i la roda de coa del Mk IV. El seu armament normal era de 2 canons de 20 mm i 4 ametralladores de 7.7 mm. Envergadura: 9.93 m, llongitut: 9.7 m.
* P.R. XIII: Merlin 32. Celula del MkVB, diferix en la planta motriu. Proveit per a portar deposits llançables. Equipat en quatre ametralladores de 7.7 mm i tres cambras F.24, dos verticals i una obliqua.
*MkXIV: Motor Griffon 65, en un compressor de dos velocitats i dos fases. Heliç Rotol de cinc pales i velocitat constant. Fuselage del Mk VIII en una nova bancada de motor, nou motor i nou carenat del mateix. Ales del VIII, nova aleta dorsal i mujol vertical de major area. El caça estandart F.XIV portava 2 canons de 20 mm i 4 ametralladores de 7.7 mm. Tambe se desenrollà el F.XIVE, en l'armament I (2 canons de 20 mm i dos ametralladores pesades de 12.7 mm) i en els ultims models el fuselage atrasser “retallat”, en la cupula de visio de 360º. La versio F.R XIVE era de reconeiximent fotografic, en ales tallades, armament “I”, fuselage atrasser tallat, combustible adicional en el fuselage atrasser i una cambra obliqua F.24 per davant del pilot. Podia trasportar bombes de 250 o 500 lliures en els soports subalars, en lloc de deposits de combustible lanzables. Este caça, especialment rapit fon el responsable de la destruccio de mes de 300 bombes volants V-1.
*MKXVI: es basicament identic al Mk IX, nomes que equipat en el Merlín 66 fabricat per la Packard baix llicencia com Merlín 266. La seua numeracio es distinta, degut a que, pese a ser basicament el mateix motor, a l'utilisar distints estandarts de fabricacio (sistemes d'unitats, rolles...) no podien ser mantinguts pels mateixos equips, necessitant cada un les seues propies ferramentes. La versio de caça a baixa cota era identica al LF.IX, pero en el nou mujol de direccio. L'armament era del tipo I, podent portar baix les ales dos bombes de 250 lliures i una de 250 o 500 lliures baix el fuselaje, en lloc del deposit de combustible llançable. Alguns dels ultims models se produiren en el fuselage retallat i combustible extra en el fuselage atrasser. Envergadura: 9.93 m, llongitut: 9.53 m.*P.R.XIX: versio de reconeiximent fotografic del Mk XIV, en el Griffon 65 o 66, heliç Rotol de 5 pales. Ales modificades per a portar combustible extra, instalacio universal de cambras. Velocitat maxima: 736km/h. Sostre: per damunt dels 43000 peus. Alcanç:2400km.
*Mk.XX: vore Mk IV
*Mk 21: Griffon 61, 64 u 85. Envergadura escampada, en ales de nova forma i alerones allargats fins el bort marginal. Armat en 4 canons de 20 mm. Envergadura: 12.24 m. Superficie alar: 23 m2.
*Mk 22: Igual al 21, pero en el fuselage retallat i coberta del cockpit tipo cupula.
==Caracteristiques generals==
*Tripulacio: 1 pilot
*Llongitut: 9,1 m (29,9 ft)
*Envergadura: 11,2 m (36,8 ft)
*Altura: 3,9 m (12,7 ft)
*Superficie alar: 22,5 m2 (242 ft2)
*Perfil alar: NACA 2209.4 (punta)
*Pes buit: 2.309 kg (5.089 lb)
*Pes carregat: 3.000 kg (6.612 lb)
*Pes maxim al desagafe: 3.071 kg (6.768,5 lb)
*Planta motriu: 1× Motor V12 sobrealimentat Rolls-Royce Merlin 45.
*Potencia: 1.096 kW (1.470 HP; 1.490 CV) a 2.820 m