Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | Es una familia d'avions de combat bimotor, desenrollat conjuntament per Regne Unit, Alemanya i Italia, mediant el consorci PANAVIA Aircraft GMBH format per British Aerospace (posteriorment British Aircraft Corporation),MBB i Alenia Aeronautica. | + | Es una familia d'avions de combat bimotor, desenrollat conjuntament per [[Regne Unit]], [[Alemanya]] i [[Italia]], per mig del consorci PANAVIA Aircraft GMBH format per British Aerospace (posteriorment British Aircraft Corporation),MBB i Alenia Aeronautica. |
| Se desenrollaren tres versions principals: el caçabombarder Tornado IDS (interdictor/strike), la versio per a la supressio de defenses aerees enemigues Tornado ECR (electronic combat/reconnaissance) i l'interceptor Tornado ADV (air defence variant). | | Se desenrollaren tres versions principals: el caçabombarder Tornado IDS (interdictor/strike), la versio per a la supressio de defenses aerees enemigues Tornado ECR (electronic combat/reconnaissance) i l'interceptor Tornado ADV (air defence variant). |
| | | |
− | El primer vol d'un Tornado fon el 14 d'agost de 1974 i ha entrat en combat durant la Guerra del Golf baix bandera britanica i italiana.Despres de l'entrada en servici de l'avio, la colaboracio s'ha mantingut en la posada en marcha d'una unitat d'entrenament i evaluacio trinacional (Tri-NationalTornado Training Establishment) en la base militar anglesa de Cottesmore. Incloent totes les versions fabricades per als tres socis del programa i la compra d'Arabia Saudí, s'han fabricat 992 aparats. | + | El primer vol d'un Tornado fon el [[14 d'agost]] de [[1974]] i ha entrat en combat durant la Guerra del Golf baix bandera britanica i italiana. Despres de l'entrada en servici de l'avio, la colaboracio s'ha mantingut en la posada en marcha d'una unitat d'entrenament i evaluacio trinacional (Tri-NationalTornado Training Establishment) en la base militar anglesa de Cottesmore. Incloent totes les versions fabricades per als tres socis del programa i la compra d'[[Arabia Saudí]], s'han fabricat 992 aparats. |
| | | |
| == Els precedents == | | == Els precedents == |
Llínea 37: |
Llínea 37: |
| Per a poder complir en estos objectius el disseny se defini com un avio de gran tamany , per a poder almagasenar molt combustible i carrega ofensiva, portar dos tripulants a fi de disminuir la carrega de treball, ala de geometria variable per a reduir la velocitat en desagafe i aterrisage i permetre vol supersonic de forma eficient, motors de gran espente i poc consum, inversors de fluix en la tovera per a reduir la llongitut d'aterrisage, sistemes de navegacio precisos i vol automatic a baixa cota en seguiment del terreny. | | Per a poder complir en estos objectius el disseny se defini com un avio de gran tamany , per a poder almagasenar molt combustible i carrega ofensiva, portar dos tripulants a fi de disminuir la carrega de treball, ala de geometria variable per a reduir la velocitat en desagafe i aterrisage i permetre vol supersonic de forma eficient, motors de gran espente i poc consum, inversors de fluix en la tovera per a reduir la llongitut d'aterrisage, sistemes de navegacio precisos i vol automatic a baixa cota en seguiment del terreny. |
| | | |
− | Una missio tipica per a la que se dissenyà era l'interdicció profunda d'aerodroms mediant al vol a menys de 1000 peus, en velocitat supersonica, atacant la base de forma paralela a la pista en bombes d'escampada i de proposit general de forma que s'inhabilitara la pista, se destruiren aparats en les plataformes, o se aillaran estes de la pista principal i se destruiren els centres de mandament, tot aixo en una sola passada. | + | Una missio tipica per a la que se dissenyà era l'interdicció profunda d'aerodroms per mig del vol a menys de 1000 peus, en velocitat supersonica, atacant la base de forma paralela a la pista en bombes d'escampada i de proposit general de forma que s'inhabilitara la pista, se destruiren aparats en les plataformes, o s'aillaran estes de la pista principal i se destruiren els centres de mandament, tot aixo en una sola passada. |
| | | |
| L'aparat resultant es un biplaça, bimotor, monoderiva, en ales de geometria variable. La tripulacio està composta pel pilot i l'oficial d'armes i sistemes. Per a l'entrenament existixen versions de doble comandament que mantenen totes les capacitats de les senzilles. | | L'aparat resultant es un biplaça, bimotor, monoderiva, en ales de geometria variable. La tripulacio està composta pel pilot i l'oficial d'armes i sistemes. Per a l'entrenament existixen versions de doble comandament que mantenen totes les capacitats de les senzilles. |
Llínea 43: |
Llínea 43: |
| ==L'estructura== | | ==L'estructura== |
| | | |
− | El fuselage este constituit per una forta estructura de titani, soldada electricament. Els alvéols centrals estagen els sistemes de control, els motors i els vasos d'aire per al sistema de climatización. En la part superior atrassera del fuselaje hi ha dos grans aerofrens, un a cada costat de la deriva. | + | El fuselage està constituit per una forta estructura de titani, soldada electricament. Els alvéols centrals estagen els sistemes de control, els motors i els gots d'aire per al sistema de climatisació. En la part superior trassera del fuselage hi ha dos grans aerofrens, un a cada costat de la deriva. |
| | | |
| | | |
| [[Categoria: Tecnologia]] | | [[Categoria: Tecnologia]] |
| [[Categoria: Avions de combat]] | | [[Categoria: Avions de combat]] |