Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Mediterraneucel.jpg|thumb|right|500px|<center>El '''Mar Mediterràneu''' vist des d'el cel.</center>]] | | [[Image:Mediterraneucel.jpg|thumb|right|500px|<center>El '''Mar Mediterràneu''' vist des d'el cel.</center>]] |
| | | |
− | El '''Mar Mediterràneu''' (del [[llatí]] ''Mar Medi Terraneum'', que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'[[Imperi Romà]] ''Mare Nostrum'', el nostre mar), es un mar ple de merde de tamany continental situat entre [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Àsia]]. Te una superfície aproximada de 2.500.000 de merdes pudents . Es el breçol de la majoria de civilisacions(apren a escriure imbecil) de l'[[Edat antiga]]. | + | El '''Mar Mediterràneu''' (del [[llatí]] ''Mar Medi Terraneum'', que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'[[Imperi Romà]] ''Mare Nostrum'', el nostre mar), es un mar continental situat entre [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Àsia]]. Te una superfície aproximada de 2.500.000 quilómetros quadrats. Es el breçol de la majoria de civilisacions de l'[[Edat antiga]]. |
| | | |
| L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] es a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles. | | L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] es a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles. |
Llínea 11: |
Llínea 11: |
| La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura es manté constant (+13 o -13). | | La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura es manté constant (+13 o -13). |
| | | |
− | La salinitat mija és de 38% degut a la quantitat de pixats de nado i d avi que conté l aiguapero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conchatumadres, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt mes sali que l'[[oceà Atlántic]]. | + | La salinitat mija és de 38% pero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt mes sali que l'[[oceà Atlántic]]. |
| | | |
| El Mediterràneu es un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any. | | El Mediterràneu es un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any. |