Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | L'Estadi de Mestalla és un camp de futbol situat a la ciutat de València, entre l'avinguda d'Aragó i de Suècia. Propietat del València CF, va ser inaugurat al 1923. El seu nom es deu a la Séquia de Mestalla, que antigament passava junt al camp. | + | L'Estadi de Mestalla és un camp de futbol situat en la ciutat de [[Valencia]], entre l'avinguda d'Aragó i de Suècia. Propietat del [[Valencia CF]], fon inaugurat en [[1923]]. El seu nom es deu a la Séquia de Mestalla, que antigament passava junt al camp. |
− | Amb una capacitat de 55.000 espectadors i unes dimensions de 105x70, l'estadi està classificat entre els més intimidatoris i respectats d'Europa, juntament amb altres estadis com Anfield o l'Estadi Olímpic de Roma. En el rànquing mundial, és el 35è estadi amb més capacitat.
| + | En una capacitat de 55.000 espectadors i unes dimensions de 105x70, l'estadi està classificat entre els més intimidatoris i respectats d'Europa, junt en atres estadis com Anfield o l'Estadi Olímpic de Roma. En el rànquing mundial, és el 35º estadi en més capacitat. |
| | | |
| <br /> | | <br /> |
| <big>'''Història'''</big> | | <big>'''Història'''</big> |
| | | |
− | Després d'haver estat durant quatre anys jugant al Camp d'Algirós, i al no tindre aquest la capacitat i les mesures necessàries, el club va decidir construir un estadi nou. Els terrenys de Mestalla van ser els escollits i comprats per 316.439,20 pessetes. La redacció del projecte va ser encarregada a l'arquitecte i soci del club Francisco Almenar Quinzá, mentre que les obres de construcció van ser adjudicades al també soci Ramon Ferrer Aguilar. | + | Després d'haver estat durant quatre anys jugant en el Camp d'Algirós, i al no tindre este la capacitat i les mides necessàries, el club decidí construir un estadi nou. Els terrenys de Mestalla foren els escollits i comprats per 316.439,20 pessetes. La redacció del proyecte fon encarregada a l'arquitecte i soci del club Francisco Almenar Quinzá, mentres que les obres de construcció foren ajudicades al també soci Ramon Ferrer Aguilar. |
− | L'Estadi de Mestalla va ser inaugurat el dia 20 de maig de 1923. El primer partit que va albergar va ser contra el Llevant UE i va finalitzar amb la victòria del València. Ja en 1925 va albergar el primer partit de la selecció espanyola a València. Al 1927 es va dur a terme la primera ampliació i la capacitat del recinte va passar de 17.000 a 25.000 places, sent els encarregats del projecte i les obres les mateixes persones que foren encarregades de la seua construcció. També en 1927 se sembrà per primera vegada gespa al camp, puix abans es jugava en terra. A la Guerra Civil Espanyola va ser utilitzat com a camp de concentració i va quedar molt deteriorat, amb la qual cosa va haver de ser reconstruït totalment.[4] | + | |
| + | L'Estadi de Mestalla fon inaugurat el dia [[20 de maig]] de [[1923]]. El primer partit que albergà fon contra el [[Llevant UD]] finalisà en la victòria del Valencia. Ya en 1925 albergà el primer partit de la selecció espanyola en Valencia. En 1927 es dugué a terme la primera ampliació i la capacitat del recinte passà de 17.000 a 25.000 places, sent els encarregats del proyecte i les obres les mateixes persones que foren encarregades de la seua construcció. També en 1927 se sembrà per primera volta herba en el camp, puix abans es jugava en terra. En la [[Guerra Civil Espanyola]] fon utilisat com a camp de concentració i quedà molt deteriorat, en la qual cosa hagué de ser reconstruït totalment.[4] |
| + | |
| Vista parcial de la grada | | Vista parcial de la grada |
− | Als anys 50 es va ampliar novament fins arribar a una capacitat de 45.000 espectadors, però poc després va quedar molt afectat a causa de la gran riuada de 1957. Al 1959 es van fer algunes millores, com ara la llum artificial, que es va estrenar en un partit amistós entre el València CF i el Stade de Reims francés, que acabà amb victòria del València per 2-1. | + | |
− | En 1969 el Mestalla passa a denominar-se, a petició de Julio de Miguel i sent aprovada per tots els socis, Estadi Luís Casanova, en honor al seu president Lluis Casanova Giner. Aquest nom fou oficial fins al 1994, que tornà a denominar-se Mestalla a petició del mateix president. | + | Als anys 50 s'amplià novament fins a arribar a una capacitat de 45.000 espectadors, però poc després quedà molt afectat a causa de la gran riuá de [[1957]]. En [[1959]] es feren algunes millores, com ara la llum artificial, que es va estrenar en un partit amistós entre el Valencia CF i el Stade de Reims francés, que acabà en victòria del Valencia per 2-1. |
− | Després de les últimes reformes l'estadi té una capacitat de 55.000 seients. L'estadi està vivint els seus últims anys d'existència, ja que està previst que al 2009 el club es trasllade a un nou estadi situat a l'avinguda de les Corts Valencianes. | + | |
| + | En [[1969]] el Mestalla passa a denominar-se, a petició de [[Julio de Miguel]] i sent aprovada per tots els socis, Estadi Lluís Casanova, en honor al seu president [[Lluis Casanova Giner]]. Este nom fon l'oficial fins a l'any 1994, que tornà a denominar-se Mestalla a petició del mateix president. |
| + | |
| + | Després de les últimes reformes l'estadi té una capacitat de 55.000 assents. L'estadi està vivint els seus últims anys d'existència, ya que està previst que en un futur el club es trasllade a un nou estadi situat en l'Avinguda de les Corts Valencianes. |