Canvis

'''Alacant''' és una [[província]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Es troba en la costa este de la [[Península Ibèrica]], i és la província més meridional i menys extensa de la [[Comunitat Valenciana]] (16,94% del seu territori). No obstant, és la quarta província més poblada del país, en 1.891.477 habitants en el [[2008]] i la més densament poblada de la Comunitat Valenciana. La seua capital és la ciutat d'[[Alacant]] i conta en 24 municipis de més de 20.000 habitants, sent de les províncies en major grau d'urbanisació.

'''Alacant''' és una [[província]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Es troba en la costa este de la [[Península Ibèrica]], i és la província més meridional i menys extensa de la [[Comunitat Valenciana]] (16,94% del seu territori). No obstant, és la més densament poblada de la Comunitat Valenciana, en 1.891.477 habitants en l'any [[2008]]. La seua capital és la ciutat d'[[Alacant]] i conta en 24 municipis de més de 20.000 habitants, sent de les províncies en major grau d'urbanisació.

La '''província d'Alacant''' llimita a l'oest en les províncies de [[regió de Múrcia|Múrcia]] i [[província d'Albacete|Albacete]], al nort en [[província de Valéncia|Valéncia]], i a l'est en el [[mar Mediterràneu]].

La '''província d'Alacant''' llimita a l'oest en les províncies de [[regió de Múrcia|Múrcia]] i [[província d'Albacete|Albacete]], al nort en [[província de Valéncia|Valéncia]], i a l'est en el [[mar Mediterràneu]].

== Història ==

== Història ==

En el [[Tractat d'Almizra]] en [[1244]], es va estipular que la zona al sur de la llínea imaginària traçada pels municipis de [[Biar]], [[Xixona]], [[Busot]] i [[La Vila Joyosa]] eren del [[Regne de Castella]], fins que en la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] de l'any [[1304]] va quedar davall l'administració del [[Regne de Valéncia]] i, per tant, davall la sobirania real de la [[Corona d'Aragó]]. Dins del Regne, constituïa la demarcació de ''Ultra Saxonam'' (o ''més allà de Xixona''). Des del punt de vista administratiu, tota esta zona va quedar davall la Procuració General de [[Oriola]], que es va convertir en [[1363]] en Governació General. Les terres del nort de la província van quedar davall la lloctinència ''Ultra Xucorum'' (o ''més allà del [[Xúquer]]''), dins de la governació de Valéncia.

En el [[Tractat d'Almizra]] en [[1244]], es s'estipulà que la zona al sur de la llínea imaginària traçada pels municipis de [[Biar]], [[Xixona]], [[Busot]] i [[La Vila Joyosa]] eren del [[Regne de Castella]], fins que en la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] de l'any [[1304]] quedà baix l'administració del [[Regne de Valéncia]] i, per tant, baix la sobirania real de la [[Corona d'Aragó]]. Dins del Regne de Valencia, constituïa la demarcació de ''Ultra Saxonam'' (o ''més allà de Xixona''). Des del punt de vista administratiu, tota esta zona va quedar baix la Procuració General d'[[Oriola]], que es convertí en [[1363]] en Governació General. Les terres del nort de la província quedaren baix la lloctinència ''Ultra Xucorum'' (o ''més allà del [[Xúquer]]''), dins de la Governació de Valéncia.

Cap a [[1609]], al voltant del 40% de la població provincial era de religió musulmana, cridats [[morisc]]s. Socialment marginats, la seua distribució era prou desigual, concentrant-se principalment en el [[Vall del Vinalopó]], en importants moreries com [[Elda]], [[Monover]], [[Novelda]], [[Aspe]], [[Elig]] i [[Crevillent]], així com atres de relativa importància en el nort de la província: [[Guadalest]], [[Cocentaina]], [[Mur]], [[Benilloba]] i [[Vall de Gallinera]]. Per tant, la [[expulsió dels moriscs]], eixe mateix any, va produir un gran buit demogràfic, pràcticament absolut en algunes comarques; nous pobladors van vindre a habitar les seues terres, provinents de tot Espanya, encara que en les valls del nort va predominar la immigració [[Mallorca|mallorquina]], l'illa natal de la qual es trobava en aquell moment superpoblada. Menys afectats es van vore els núcleus on predominaven els cristians vells com [[Oriola]], [[Alacant]], [[Alcoy]] i [[Villena]] <ref>Atles temàtic Comunitat Valenciana. Evolució de la població. Principals moreries en 1609 i principals núcleus de cristians vells en 1609. Gabino Ponce Herrero i Pérez Puchal. ISBN 84-88087-00-4</ref>

Cap a [[1609]], al voltant del 40% de la població provincial era de religió musulmana, nomenats [[morisc]]s. Socialment marginats, la seua distribució era prou desigual, concentrant-se principalment en la [[Vall del Vinalopó]], en importants moreries com [[Elda]], [[Monover]], [[Novelda]], [[Asp]], [[Elig]] i [[Crevillent]], aixina com en atres de relativa importància en el nort de la província: [[Guadalest]], [[Cocentaina]], [[Muro]], [[Benilloba]] i [[Vall de Gallinera]]. Per tant, l'[[expulsió dels moriscs]], eixe mateix any, produí un gran buit demogràfic, pràcticament absolut en algunes comarques; nous pobladors vingueren a habitar les seues terres, provinents de tota Espanya, encara que en les valls del nort predominà l'immigració [[Mallorca|mallorquina]], l'illa natal de la qual es trobava en aquell moment superpoblada. Menys afectats es van vore els núcleus a on predominaven els cristians vells com [[Oriola]], [[Alacant]], [[Alcoy]] i [[Villena]] <ref>Atles temàtic Comunitat Valenciana. Evolució de la població. Principals moreries en 1609 i principals núcleus de cristians vells en 1609. Gabino Ponce Herrero i Pérez Puchal. ISBN 84-88087-00-4</ref>

Fins a finals del [[sigle XVII]], tota la costa de la província va estar assotada per les incursions de [[pirata]]s [[barbaresc]]s, que van obligar a fortificar i a crear nous núcleus de població cristiana en la costa. De vegades, van arribar a prendre captius a tots els habitants de pobles sancers, com van fer a Benidorm en 1448 o a Calp en 1637. Molt sovint, els atacs dels pirates es realisaven en l'ajuda dels moriscs, que veen els barbarescs com els seus germans de fe i els seus possibles salvadors de l'opressió cristiana, la qual cosa va constituir una de les raons esgrimides per a la seua expulsió.

Fins a finals del [[sigle XVII]], tota la costa de la província va estar assotada per les incursions de [[pirata|pirates]] [[barbaresc]]s, que van obligar a fortificar i a crear nous núcleus de població cristiana en la costa. Algunes voltes, arribaren a prendre captius a tots els habitants de pobles sancers, com feren en [[Benidorm]] en [[1448]] o en [[Calp]] en [[1637]]. Molt a sovint, els atacs dels pirates es realisaven en l'ajuda dels moriscs, que veen als barbarescs com els seus germans de fe i els seus possibles salvadors de l'opressió cristiana, la qual cosa va constituir una de les raons esgrimides per a la seua expulsió.

Des de principis de la [[Edat Moderna]], a partir del [[Sigle XVIII]], es van produir diversos pleits entre Alacant i [[Oriola]] per la capitalitat de la Governació que va guanyar [[Oriola]] per la seua importància històrica i la seua població numèrica que superava a la d'Alacant en gran diferència. [[Oriola]] va conseguir en 1564 erigir-se en seu episcopal (separant-se de la de Cartagena, de la que depenia fins llavors la governació) i en [[1547]] es va fundar en la capital de la Governació la real i Pontifícia Universitat d'Oriola regentada pels dominics, que estaria en funcionament fins a la [[1835]]. No obstant, l'ascens de la ciutat d'Alacant, port d'eixida dels productes de [[Castella]], va fer que, des de [[1647]], Alacant fòra la capital de la balia General.

Des de principis de l'[[Edat Moderna]], a partir del [[Sigle XVIII]], es produiren diversos pleits entre Alacant i [[Oriola]] per la capitalitat de la Governació que guanyà [[Oriola]] per la seua importància històrica i la seua població numèrica que superava a la d'Alacant en gran diferència. [[Oriola]] conseguÍ en 1564 erigir-se en seu episcopal (separant-se de la de Cartagena, de la que depenia fins llavors la governació) i en [[1547]] es fundà en la capital de la Governació la real i Pontifícia Universitat d'Oriola regentada pels dominics, que estaria en funcionament fins a l'any [[1835]]. No obstant, l'ascens de la ciutat d'Alacant, port d'eixida dels productes de [[Castella]], feu que, des de [[1647]], Alacant fòra la capital de la balia General.

En el [[Decret de Nova Planta]] de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de l'any [[1707]], es va solucionar la rivalitat entre Oriola i Alacant dividint l'antiga Governació Ultra Saxonam en dos corregiments, el d'Alacant i el de [[Oriola]] continuant ostentant Oriola la Capitalitat de la Governació. El nort de la província es trobava inclòs, a partir de llavors, dins dels corregiments de Xixona, Alcoy i Dénia. Des de la [[Ilustració]], va haver-hi diversos proyectes de divisió provincial d'Espanya, superant les divisions feudals de l'Antic Règim; el primer intent sério fon el de [[Miguel Soler]], elaborat entre [[1799]] i [[1805]], que seria posteriorment représ per les [[Talls de Cadis]], encara que la volta a l'absolutisme de [[Ferran VII]] va frenar el seu desenrollament. En [[1833]] es va realisar la primera divisió provincial espanyola efectiva; en el cas de la província d'Alacant, es va formar bàsicament a partir de l'antiga Governació Ultra Saxonam, a la que s'afegirien pel nort la [[Foya de Castalla]], la Foya de [[Xixona]], la Montanya de [[Alcoy]], el marquesat de [[Dénia]] i les Valls de [[Pego]]. En [[1836]] s'ampliaria la província a l'oest en la incorporació de les poblacions llavors castellanes d'El marquesat de [[Villena]] i La Vila de [[Sax]].

En el [[Decret de Nova Planta]] de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de l'any [[1707]], es solucionà la rivalitat entre Oriola i Alacant dividint l'antiga Governació Ultra Saxonam en dos corregiments, el d'Alacant i el d'[[Oriola]] continuant ostentant Oriola la Capitalitat de la Governació. El nort de la província es trobava inclòs, a partir de llavors, dins dels corregiments de Xixona, Alcoy i Dénia. Des de l'[[Ilustració]], va haver diversos proyectes de divisió provincial d'Espanya, superant les divisions feudals de l'Antic Règim; el primer intent sério fon el de [[Miguel Soler]], elaborat entre [[1799]] i [[1805]], que seria posteriorment représ per les [[Corts de Cadis]], encara que la tornada a l'absolutisme de [[Ferran VII]] frenà el seu desenrroll. En [[1833]] es realisà la primera divisió provincial espanyola efectiva; en el cas de la província d'Alacant, es va formar bàsicament a partir de l'antiga Governació Ultra Saxonam, a la que s'afegirien pel nort la [[Foya de Castalla]], la Foya de [[Xixona]], la Montanya d'[[Alcoy]], el marquesat de [[Dénia]] i les Valls de [[Pego]]. En [[1836]] s'ampliaria la província a l'oest en l'incorporació de les poblacions llavors castellanes d'el Marquesat de [[Villena]] i La Vila de [[Sax]].

== Geografia física ==

== Geografia física ==

=== Orografia ===

=== Orografia ===

[[Image:Mapa fisic de la provincia d Alacant.png|thumb|350px|<center>Mapa físic de la '''província d'Alacant'''</center>]]

[[Image:Mapa fisic de la provincia d Alacant.png|thumb|350px|<center>Mapa físic de la '''província d'Alacant'''</center>]]

La província posseïx un relleu prou montanyós i accidentat, a excepció d'algunes valls fluvials al sur. Les seues montanyes formen part del [[sistema Bètic]] i formen diverses cadenes paraleles, dirigides de sur-oest a nordest, entre les que es troben les serres de [[serra de Mariola|Mariola]], de la [[Carrasqueta]], de [[serra de Crevillent|Crevillent]], de [[serra de Salines|Salines]], del [[Maigmó]], del [[serra del Cid|Cid]] o de [[Serra de Bernia|Bernia]]. La cima de la província és el pic de [[Aitana]], en la serra homònima, en 1.558 metros d'altitut, a la que seguixen el [[Puig Campana]], en 1.406 metros, i el [[Montcabrer]], en la serra de Mariola, en 1.389 metros.

La província posseïx un relleu prou montanyós i accidentat, a excepció d'algunes valls fluvials al sur. Les seues montanyes formen part del [[sistema Bètic]] i formen diverses cadenes paraleles, dirigides de sur-oest a nordest, entre les que es troben les serres de [[serra de Mariola|Mariola]], de la [[Carrasqueta]], de [[serra de Crevillent|Crevillent]], de [[serra de Salines|Salines]], del [[Maigmó]], del [[serra del Cid|Cid]] o de [[Serra de Bernia|Bernia]]. El cim mes alt de la província és el pic d'[[Aitana]], en la serra homònima, en 1.558 metros d'altitut, a la que seguixen el [[Puig Campana]], en 1.406 metros, i el [[Montcabrer]], en la [[serra de Mariola]], en 1.389 metros.

Les zones planes correspondrien, sobretot, a la zona sur-sud-est, on confluïxen les zones baixes de dos valls, el del [[Riu Segura|Segura]] i el del [[Vinalopó]], formant una zona de Vega i hortes.

Les zones planes correspondrien, sobretot, a la zona sur-surest, a on confluïxen les zones baixes de dos valls, el del [[Riu Segura|Segura]] i el del [[Vinalopó]], formant una zona de Vega i hortes.

=== Hidrografia ===

=== Hidrografia ===