Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Jaguar2.jpg|thumb|right|300px|<center>Jaguar</center>]] | | [[Image:Jaguar2.jpg|thumb|right|300px|<center>Jaguar</center>]] |
| [[Image:Yaguarete.jpg|right|thumb|<center>[[Yaguareté]]</center>]] | | [[Image:Yaguarete.jpg|right|thumb|<center>[[Yaguareté]]</center>]] |
| + | |
| El '''jaguar''' ('''Panthera onca''') és el feí més gran d’[[Amèrica]] i u dels més grans del [[Terra|mon]], sol superat pel [[lleó]] i el [[tigre]]. El seu habitat esta en les selves i llocs càlits des de [[Mèxic]] fins [[Argentina]]. | | El '''jaguar''' ('''Panthera onca''') és el feí més gran d’[[Amèrica]] i u dels més grans del [[Terra|mon]], sol superat pel [[lleó]] i el [[tigre]]. El seu habitat esta en les selves i llocs càlits des de [[Mèxic]] fins [[Argentina]]. |
| | | |
− | Els jaguars són felins robusts que medixen de 68 a 76 cm d'altura, i pesen entre 57 i 113 Kg. Els jaguars poden rugir, pero més grunyen, i en ocasions nyaulen. | + | == Nom == |
| + | El jaguareté ha rebut diferents noms, d'acort en els grups humans que l'han conegut al llarc d'[[Amèrica]]. Per als araucans es nahuel, per als tobas kiyué; en guaraní yaguá‑eté. També se li nomena jaguar, tigre, tigre americà. El seu nom científic es Leo onca palusuis (Ameghino). |
| + | |
| + | == Caracteristiques == |
| + | Els jaguars són felins robusts que medixen de 68 a 76 cm d'altura, i pesen entre 57 i 113 Kg. Els jaguars poden rugir, pero més grunyen, i en ocasions nyaulen. Pertany a la classe dels mamífers, orde carnívor i família felidae. La llegislació argentina va prohibir totalment la comercialisació d'eixemplars vius o els seus restos per a vendre pels o realisar trofeus. |
| + | |
| + | El '''yaguareté''' es el felí de major tamany del continent americà. Pot pesar entre 70 i 130 quilograms, i des del llom al sol te una mida de 80 centímetros. El pelage del yaguareté te un color de base groc taronjat, esguitat de rosetes negres dispostes irregularment. La regió ventral es blanca. La subespecie que habita en l'[[Argentina]] es la de major tamany. |
| | | |
| Els jaguars són generalment de color [[café]] [[groc|groguenc]], en taques [[negre|negres]], nomenats rosetes, pero poden també ser negres en taques més negres. Son d’hàbits nocturns i tenen molt agudisats els sentits de l’olfat i l’oït, raó per la qual cacen en territoris de 45 quilómetros quadrats aproximadament. Són excelents nadadors, bons trepadors, i es mouen en molta agilitat. | | Els jaguars són generalment de color [[café]] [[groc|groguenc]], en taques [[negre|negres]], nomenats rosetes, pero poden també ser negres en taques més negres. Son d’hàbits nocturns i tenen molt agudisats els sentits de l’olfat i l’oït, raó per la qual cacen en territoris de 45 quilómetros quadrats aproximadament. Són excelents nadadors, bons trepadors, i es mouen en molta agilitat. |
Llínea 10: |
Llínea 17: |
| | | |
| En excepció de la temporada reproductiva, els jaguars viuen a soles. Els menuts permaneixen en sa mare fins que tenen la seua pròpia família, al voltant dels tres [[any|anys]]. Al igual que els [[gat|gats]] domèstics, els jaguars marquen el seu territori en [[orina]] i arrapats en els arbres. Es consideren vulnerables o en perill d’extinció, ya que son caçats per a trofeu, per la seua pell, i la pèrdua d’habitat amenaça la seua supervivència. | | En excepció de la temporada reproductiva, els jaguars viuen a soles. Els menuts permaneixen en sa mare fins que tenen la seua pròpia família, al voltant dels tres [[any|anys]]. Al igual que els [[gat|gats]] domèstics, els jaguars marquen el seu territori en [[orina]] i arrapats en els arbres. Es consideren vulnerables o en perill d’extinció, ya que son caçats per a trofeu, per la seua pell, i la pèrdua d’habitat amenaça la seua supervivència. |
− |
| |
− | El '''yaguareté''' es el felí de major tamany del continent americà. Pot pesar entre 70 i 130 quilograms, i des del llom al sol te una mida de 80 centímetros. El pelage del yaguareté te un color de base groc taronjat, esguitat de rosetes negres dispostes irregularment. La regió ventral es blanca. La subespecie que habita en l'[[Argentina]] es la de major tamany.
| |
− |
| |
− | == Nom ==
| |
− |
| |
− | El jaguareté ha rebut diferents noms, d'acort en els grups humans que l'han conegut al llarc d'[[Amèrica]]. Per als araucans es nahuel, per als tobas kiyué; en guaraní yaguá‑eté. També se li nomena jaguar, tigre, tigre americà. El seu nom científic es Leo onca palusuis (Ameghino).
| |
− |
| |
− | Pertany a la classe dels mamífers, orde carnívor i família felidae. La llegislació argentina va prohibir totalment la comercialisació de eixemplars vius o els seus restos per a vendre pels o realisar trofeus.
| |
| | | |
| == Habitat == | | == Habitat == |
− |
| |
| Dins del territori argentí, el yaguareté habita actualment la selva humida del noroest argentí, alguns sectors del chaco i la selva misionera, on es troba una gran varietat d'ambients naturals: boscs tupits, camins i en especial, llocs propenc a l'[[aigua]] (costes fluvials, estorades, banyats, etc.) | | Dins del territori argentí, el yaguareté habita actualment la selva humida del noroest argentí, alguns sectors del chaco i la selva misionera, on es troba una gran varietat d'ambients naturals: boscs tupits, camins i en especial, llocs propenc a l'[[aigua]] (costes fluvials, estorades, banyats, etc.) |
| | | |
− | El yaguareté pot nadar en gran facilitat, i pot cobrar víctimes en l'aigua. | + | El jaguar pot nadar en gran facilitat, i pot cobrar víctimes en l'aigua. |
| | | |
| == Alimentació == | | == Alimentació == |
− |
| |
| Degut que el yaguareté es un gran caçador solitari, exclusivament carnívor, captura i consumix chicotets rosegadors, [[pecaríes]], [[corzueles]], [[carpinchos]], [[pacas]], [[coatíes]] i [[yacarés]]. Ademés es l'únic que es pot enfrontar en éxit al poderos [[tapir]]. | | Degut que el yaguareté es un gran caçador solitari, exclusivament carnívor, captura i consumix chicotets rosegadors, [[pecaríes]], [[corzueles]], [[carpinchos]], [[pacas]], [[coatíes]] i [[yacarés]]. Ademés es l'únic que es pot enfrontar en éxit al poderos [[tapir]]. |
| | | |