Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Sart.gif|thumb|right|300px|<center>Llengües de Sardenya.</center>]] | | [[Image:Sart.gif|thumb|right|300px|<center>Llengües de Sardenya.</center>]] |
− | El '''sart''' o '''llengua sarda''' (''sardu'' o ''limba sarda'' en sart) és una [[llengua romànica]] parlada en la illa i regió autònoma de [[Sardenya]]. Clasificada com a llengua romànica occidental, es tracta d'una macrollengua integrada per un conjunt de variants dialectals. És considerada la més conservadora de les llengües derivades del [[llatí]]. | + | El '''sart''' o '''llengua sarda''' (''sardu'' o ''limba sarda'' en sart) és una [[llengua romànica]] parlada en la illa i regió autònoma de [[Sardenya]]. Clasificada com a llengua romànica occidental, se tracta d'una macrollengua integrada per un conjunt de variants dialectals. Està considerada com la més conservadora de les llengües derivades del [[llatí]]. |
| | | |
| == Història i orígens == | | == Història i orígens == |
− | La llengua sarda apareix, com el restant de les llengües romàniques o neollatines, de l’evolució del [[llatí]] importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del segle III a.C. Quan arribaren atres invasors, segles més tart, el llatí ya s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seua estructura llingüística. Davant esta unitat inicial dels seus caràcters constitutius, sembla ser que cap els volts del segon mileni comencen a apareixer diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas, tot i les constants aparicions de llengües foranes en les successives onades invasores (catalans, castellans, piamontesos), el sart mantindrà la seua particularitat, incorporant en les diverses époques nou vocabulari que poc a poc l’anirà enriquint com a llengua no obstant això mantenint-se molt prospera a les formes del llatí originari. | + | La llengua sarda apareix, com el restant de les llengües romàniques o neollatines, de l’evolució del llatí importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del sigle III a.C. Quan arribaren atres invasors, sigles més tart, el llatí ya s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seua estructura llingüística. Davant esta unitat inicial dels seus caràcters constitutius, pareix ser que vora el segon mileni comencen a aparéixer diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas i per les constants aparicions de llengües foranes en les successives onades invasores (catalans, castellans, piamontesos), el sart mantindrà la seua particularitat, incorporant en les diverses époques nou vocabulari que poc a poc l’anirà enriquint com a llengua no obstant això mantenint-se molt propenca a les formes del llatí original. |
| | | |
− | Com passa en els Archius històrics catalans d’esta Alta edat mija, abundantíssims en documentació, a [[Sardenya]] hi ha un gran número de documents escrits en llengua autòctona dels [[segle XI|segles XI]] i [[segle XII|XII]]. Sembla ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter llegal van ser escrits i difosos entre els habitants en la seua llengua, el sart. | + | Com passa en els archius històrics catalans d’esta alta edat mija, molt abundants en documentació, en Sardenya hi ha un gran número de documents escrits en llengua autòctona dels [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XII|XII]]. Pareix ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter llegal varen ser escrits i difosos entre els habitants en la seua llengua, el sart. |
| | | |
− | Els primers testimonis escrits sobre la llengua sarda són de l'[[Edat mija]]. Concretament, fa la seua primera aparició pels volts de l’any [[1000]] com a llengua oficial del Jujat de Calaris (Casteddu), un dels quatre regnes independents en que es dividia l’illa de Sardenya. El primer document és un pergamí datat el [[1070]] i pertanyent a la Cancelleria del Jujat durant el regnat de Torquitori de Lacon-Gunale i està escrit en sart campidanés. Pot ser que este siga el primer document en sart i ya apareixen els elements de la llengua sarda en un acte de donació de [[1063]] del Juge de Torres Barisó I adreçat a l’abat Desideri. | + | Els primers testimonis escrits sobre la llengua sarda són de l'[[Edat mija]]. Concretament, fa la seua primera aparició vora l’any [[1000]] com a llengua oficial del Jujat de Calaris (Casteddu), un dels quatre regnes independents en que es dividia l’illa de Sardenya. El primer document és un pergamí datat l'any [[1070]] i pertanyent a la Cancelleria del Jujat durant el regnat de Torquitori de Lacon-Gunale i està escrit en sart campidanés. Pot ser que este siga el primer document en sart i ya apareixen els elements de la llengua sarda en un acte de donació de [[1063]] del Juge de Torres Barisó I adreçat a l’abat Desideri. |
| | | |
− | Ya dels anys 80 del mateix segle existixen atres documents, estos en sart logudorés, com per eixemple el [[Privilegi Logudorés]]: ''Ego iudice Mariano de Lacon fazo ista carta ad onore de omnes homines de Pisas pro xu toloneu ci mi pecterunt''… | + | Ya dels anys 80 del mateix sigle existixen atres documents, estos en sart logudorés, com per eixemple el [[Privilegi Logudorés]]: ''Ego iudice Mariano de Lacon fazo ista carta ad onore de omnes homines de Pisas pro xu toloneu ci mi pecterunt''… |
| | | |
− | D’entre el [1089] i [[1103]] destaca la Donació de Torquitori, en antic campidanés, provinent de l’església de Sant Saturní de la diòcesis de Casteddu, conservat actualment als Archius Departamentals de Marsella. | + | D’entre l'any [1089] i l'any [[1103]] destaca la Donació de Torquitori, en antic campidanés, provinent de l’iglésia de Sant Saturní de la diòcesis de Casteddu, conservat actualment als Archius Departamentals de Marsella. |
| | | |
| « ''E inper(a)tor(e) ki l ati kastikari ista delegantzia e fagere kantu narat ista carta siat benedittu…'' » | | « ''E inper(a)tor(e) ki l ati kastikari ista delegantzia e fagere kantu narat ista carta siat benedittu…'' » |
| | | |
| També les cancelleries dels atres dos jujats sarts, el de Gaddura i Arbarèe, redactaven els documents en llengua sarda. | | També les cancelleries dels atres dos jujats sarts, el de Gaddura i Arbarèe, redactaven els documents en llengua sarda. |
| + | |
| + | == Llingüística== |
| + | Algunes característiques notables del sart logudorés: |
| + | * Compartix en el [[Llengua balear|balear]] i alguns dialectes del [[provençal]] i del [[valencià]] de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]] l'us de l'[[artícul salat]] (derivat del [[llatí]] ''ipse''). Els artículs són ''su'' i ''sa'' en singular, en plural varien segons els dialectes: ''is'' o bé ''sos'' i ''sas''. |
| + | * Compartix en el [[català]], el [[castellà]], el [[portugués]] i l'[[occità]] l'us del [[subjuntiu]] per expressar l'[[imperatiu]] negatiu. |
| + | * La V manté la seua pronuncia bilabial (''bolere''-voler). |
| + | * Els grups kw i gw passen a bb i b (''abba''-aigua, ''limba''-llengua). |
| + | * LY passa a zh i dz (''fidzu''-fill). |
| + | * La L en grups oclusiva+L és rotatisa (''prenu''-ple). |
| + | * Conserva els neutres en -us (''pettus''-pit). |
| + | * La geminada LL llatina se convertix en l'oclusiva [[retroflexa|cacuminal]] dd (''casteddu''-castell). |
| + | |
| + | Frase en sart que posa en relleu la proximitat al [[llatí]] clàssic: |
| + | * ''Veni in domo mea'' (''Vine a casa meua''). |
| | | |
| [[Categoria:Llingüística]] | | [[Categoria:Llingüística]] |
− | [[Categoria:Llengües_romàniques]] | + | [[Categoria:Llengües romàniques]] |
| | | |
| {{Llengües romàniques}} | | {{Llengües romàniques}} |