304
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 41:
Llínea 41: + + + + + + + + +
sense resum d'edició
* Simon Fargeot: Boniface.
* Simon Fargeot: Boniface.
* Théodule Carre Cassaigne: Leclerc.
* Théodule Carre Cassaigne: Leclerc.
===Guio===
Fon escrit per Christophe Barratier en colaboracio en Philippe Lopes-Curval. S'inspira en l'infancia del director, en la seua interes per contar una historia sobre musica i en el seu recòrt de la pelicula de 1945 La cague aux Rossignols, dirigida per Jean Dréville.
El director estava buscant algun tema per a un largometrage referit a la seua infancia entre els quatre i els huit anys i relacionat en la musica degut a els seus coneiximents. Fon la combinacio d'estos dos temes la que feu que el director d'Els chics del Cor s'interessara per la pelicula i, en conseqüencia, comprara els drets d'autor. D'este modo volgue fer un homenage a esta. Segons paraules de Christophe Ristophe Barratier: “el tema de l'infancia es el mes universal. Proyectar-se en el passat permet escapar de les contingencies de l'actualitat per a concentrar-se en lo mes universal: el sentiment d'injusticia i d'abando en un chiquet que els pares estan absents o han desaparegut, i la rebelio o l'inhibicio que genera. En independencia de l'orige social dels chiquets que he triat per a la pelicula, des de el moment en que se vestiren en la roba de l'epoca ya no foren res mes que chiquets en els mateixos pores, els mateixos desijos i les mateixes penes”.
Encara aixina, esta primera i la que ell produi son molt diferents entre sí - Els chics del cor es part autobiografica i part ficcio. Comenta Barratier: “Tingui una infancia ferida: els meus pares se divorciaren quan yo era menut. Ademes, abdos eren actors i apenes els veïa, aixina que me crià la meua yaya. Moltes voltes me trobava contan-me histories a mi mateix. En certa manera, ya escrivia pelicules. Conserve certa enyor, no del passat, sino de l'infancia. Quan faig este tipo de pelicules, tinc la sensacio de convertir-me en un chiquet.”