Canvis

El '''cancer''' es un conjunt de malalties en les quals l'organisme produix celules anormals derivades dels propis teixits,mes o menys semblants a les originals de les que procedixen, i que poden comportar-se de diferents modos, pero que en general estenen a portar a la mort al subjecte portador d'a on procedixen sense el tractament adequat.(celula cancerígenas o canceroses)cuya malignitat es variable segons orguens i sistemes. En general se caracterisen per escapar al control reproductiu que requeria la seua funcio original, perdent les seues capacitats originals, i en el temps, adquirint atres que no els corresponden, invadint de forma progressiva i per distintes vies orguens proxims, o fins i tot a distancia per via linfática o hematógena (per la sanc)en creiximent i divisio mes alla dels llimits normals. (invasio del teixit circumdant i, a voltes, metástasis).1 La metástasis es la propagacio a distancia, per via fonamentalment linfática o sanguinea, de les celules originaries del cancer, i el creiximent de nous tumors en els llocs de desti de dita metástasis. Les diferencies entre tumors benignes i malignes son en llinees generals que els primers cursen com una vectigal major o menor i els segons terminen acabant en un periodo variable de temps, sense correcte tractament en la vida del pacient hospedador del mateix.Els tumors benignes poden recorrer localment en certs casos de cirugia u atres tractaments incomplets, pero no suelen donar metástasis a distancies ni matar al portador (Existixen algunes excepcions). Les celules normals al sentir el contacte en les celules veïnes inhibixen la reproduccio, pero les celules malignes no tenen este fre. La majoria dels cancers formen tumors pero alguns no (com la leucemia).

El '''càncer''' es un conjunt de malalties en les quals l'organisme produix celules anormals derivades dels propis teixits, més o menys semblants a les originals de les que procedixen, i que poden comportar-se de diferents modos, pero que en general estenen a portar a la mort al subjecte portador d'a on procedixen sense el tractament adequat.

El cancer pot afectar a totes les edats, fins i tot a fetos, pero el risc de patir els mes comunes s'incrementa en l'edat. El cancer causa prop del 13% de totes les morts. D'acort en la Societat Americana del Cancer, 7,6 millons de persones moriren de cancer en el mon durant 2007.

La celula cancerígena o cancerosa és d'una malignitat variable segons orguens i sistemes. En general se caracterisen per escapar al control reproductiu que requeria la seua funció original, perdent les seues capacitats originals, i en el temps, adquirint atres que no els corresponen, invadint de forma progressiva i per distintes vies orguens proxims, o fins i tot a distancia per via linfàtica o hematógena (per la [[sanc]])en creiximent i divisió més alla dels llímits normals, produïnt l'invasió del teixit circumdant i a voltes, metàstasis que és la propagació a distancia, per via fonamentalment linfática o sanguinea, de les celules originaries del càncer, i el creiximent de nous tumors en els llocs de destí de dita metàstasis.

El cancer es causat per anormalidades en el material genetic de les celules. Estes anormalidades poden ser provocades per distints agents carcinógenoss, com la radiacio (ionisant, ultraviolat, etc), de productes quimics (procedents de l'industria, del fum del tabac i de la contaminacio en general, etc) o d'agents infecciosos(virus del papiloma humana, del linfoma de Burkitt). Atres anormalidades genetiques cancerígenas son adquirides durant la replicación normal del ADN, al no corregir-se els erros que se produixen durant la mateixa, o be son heretades i, per consegüent, se presenten en totes les celules des de el naiximent (causant una major provabilitat de desencadenar la malaltia). Existixen complexes interaccions entre el material genetic i els carcinógenos, un motiu pel que alguns individus desenrollen cancer despres de l'exposicio a carcinógenos i atres no. Nous aspectes de la genetica del cancer, com la metilación de l'ADN i els microarns, estan sent estudiats com importants factors a tindre en conte per la seua implicacio.

Les diferencies entre tumors benignes i malignes són en llinees generals que els primers cursen com una agressivitat major o menor i els segons terminen acabant en un periodo variable de temps, sense correcte tractament en la vida del pacient hospedador del mateix.

Les anormalidades genetiques trobades en les celules canceroses poden ser de tipo mutacio puntual, translocación, amplificacio, deleción, i almerç/perdua de tot un cromosoma. Existixen gens que son mes susceptibles a patir mutacions que desencadenen cancer. Eixos gens, quan estan en el seu estat normal, se criden protooncogenes, i quan estan mutados se criden oncogenes. Lo que eixos gens codifiquen suelen ser receptors de factors de creiximent, de manera que la mutacio genetica fa que els receptors produits estiguen permanentment activats, o be codifiquen els factors de creiximent en sí, i la mutacio pot fer que se produixquen factors de creiximent en descompassament i sense control.

Els tumors benignes poden recorrer localment en certs casos de cirugia u atres tractaments incomplets, pero no solen donar metàstasis a distancies ni matar al portador (Existixen algunes excepcions). Les celules normals al sentir el contacte en les celules veïnes inhibixen la reproducció, pero les celules malignes no tenen este fre. La majoria dels càncers formen tumors pero alguns no (com la leucemia).

El cancer es generalment classificat segons el teixit a partir del qual les celules canceroses s'originen. Un diagnostic definitiu requerix un examen histologic, encara que les primeres indicacions de cancer poden ser donades a partir de sintomes o radiografies. Molts cancers poden ser tractats i alguns sanats, depenent del tipo, la localización i l'etapa o estat en el que se trobe. Una volta detectado, se tracta en la combinacio apropiada de cirugia, quimioterapia i radioterapia. Segons investigacions, els tractaments s'especifiquen segons el tipo de cancer i, recentment, tambe del propi pacient. Ha hagut ademes un significatiu progres en el desenroll de medicaments que actüen especificament en anormalidades moleculars de certs tumors i minimisen el dany a les celules normals. El diagnostic de cancer en pacients està, en gran mesura, influenciat pel tipo de cancer, aixina com per l'etapa o l'extensio de la malaltia (freqüentment en estats inicials suele ser confos en atres patologies si no se realisen els diagnostics diferencials adequats). La classificacio histologica i la presencia de marcadors moleculars especifics poden ser tambe utils en el diagnostic, aixina com per a determinar tractaments individuals.

El càncer pot afectar a totes les edats, fins i tot a fetos, pero el risc de patir els més comuns s'incrementa en l'edat. El càncer causa prop del 13% de totes les morts. D'acort en la Societat Americana del Càncer, 7,6 millons de persones moriren de càncer en el món durant [[2007]].

[[Categoria:Enfermetats]]

 

 

 

 

 

[[Categoria:Malalties]]