− | [[Antiga Roma|Roma]] asimilà els métodos dels cesarians i continuà la llabor emprendida per ells; fon el cas de [[Varró]] ([[segle I a. C.|segle I a. C.]]), per eixemple. En época imperial proliferen els que estudien, critiquen i comenten les obres mestres de la [[cultura de l'antiga roma|cultura llatina]], cridant-se ad ells mateixos filòlecs o gramàtics, veu que anirà suplantant a la primera fins a fer-la desapareixer. En efecte, el terme filologia s'utilisarà poc en el[[imperi romà|Baix Imperi]], coincidint en la decadència dels estudis d'este tipo, que arriben a desapareixer quasi per complet a partir d'este moment i durant tota l'[[Edat Mijana]]. A pesar d'allò, encara poden destacar-se les figures del llatí [[Servi Macrobi]] ([[segle IV]]) i, molt més tart, el bizantí [[Foci]] ([[segle IX]]); també pot destacar-se l'edició de les [[Suda|Suides]] ([[segle X]]) bizantines seguint métodos alexandrins. | + | [[Antiga Roma|Roma]] asimilà els métodos dels cesarians i continuà la llabor emprendida per ells; fon el cas de [[Varró]] ([[segle I a. C.|segle I a. C.]]), per eixemple. En época imperial proliferen els que estudien, critiquen i comenten les obres mestres de la [[cultura de l'antiga roma|cultura llatina]], cridant-se ad ells mateixos filòlecs o gramàtics, veu que anirà suplantant a la primera fins a fer-la desapareixer. En efecte, el terme filologia s'utilisarà poc en el [[imperi romà|Baix Imperi]], coincidint en la decadència dels estudis d'este tipo, que arriben a desapareixer quasi per complet a partir d'este moment i durant tota l'[[Edat Mija]]. A pesar d'allò, encara poden destacar-se les figures del llatí [[Servi Macrobi]] ([[segle IV]]) i, molt més tart, el bizantí [[Foci]] ([[segle IX]]); també pot destacar-se l'edició de les [[Suda|Suides]] ([[segle X]]) bizantines seguint métodos alexandrins. |