− | El '''romanç riojà''' fon la varietat més occidental del [[Idioma aragonés|navarro-aragonés]]. Representa l'evolució del llatí en [[La Rioja]]. Se té testimoni escrit en les [[Glosses Emilianenses]] del segle X, i alguns topònims migevals escrits en texts llatins. | + | El '''romanç riojà''' fon la varietat més occidental del [[Idioma aragonés|navarro-aragonés]]. Representa l'evolució del llatí en [[La Rioja]]. Se té testimoni escrit en les [[Glosses Emilianenses]] del [[segle X]], i alguns topònims migevals escrits en texts llatins. |
− | Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer creure, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: ''feito'' (fet), ''muito'' (molt), ''get'' (és, en aragonés actual ''ye''), etc., i en el detall que quan s'escrigueren la Rioja no pertanyia encara a Castella. | + | Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer creure, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: ''feito'' (fet), ''muito'' (molt), ''get'' (és, en aragonés actual ''ye''), etc., i en el detall que quan s'escrigueren la Rioja no pertanyia encara a [[Castella]]. |
− | Després de l'incorporació a Castella, la Rioja se castellanisà entre els segles XI i XIII. D'esta época data la colecció documental dita ''Libro Becerro del Monasterio de Valvanera'', que té encara caracters precastellans com l'artícul ''lo''. | + | Després de l'incorporació a Castella, la Rioja se castellanisà entre els [[segle XI|segles XI]] i [[segle XIII|XIII]]. D'esta época data la colecció documental dita ''Libro Becerro del Monasterio de Valvanera'', que té encara caracters precastellans com l'artícul ''lo''. |