Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4265 bytes afegits ,  15 juliol
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
Els '''omaguacas''' foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la [[trencall d'Humahuaca]], en la provincia de [[Jujuy]],[[Argentina]]. En el periodo prehispanic la regio omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius [[Grans]], [[Lavayen]], [[Sant Francesc]] (en la provincia argentina de [[Jujuy]]), [[Zenta]], [[Iruya]], [[Lipeo]], [[Bermejo]] (en la provincia argentina de Salta); [[Tarija]] i [[Bermejo]] (en el departament de [[Tarija]], en [[Bolivia]]) i coincidia en la denominada [[cultura Humahuaca]].
+
[[Archiu:Omaguaca.jpg|thumb|250px|Omaguacas]]
   −
Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'[[Imperi inca]] que s'assentà en les seues ciutats. Les caracteristiques geografiques diferixen de sur a nort; el sur te un clima subtropical en bon regim de pluges i vegetacio, en tant que el nort es de gran sequea i en caracteristiques similars a la Puna. Al nort i l'oest colindaban en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'este se desprenien des del Chaco les belicosa comunitat [[guaraní]] dels chiriguanos.
+
Els '''omaguacas''' foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la [[trencall d'Humahuaca]], en la província de [[Jujuy]], [[Argentina]], practicament hui en dia desapareguts. En el periodo prehispanic la regió omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius [[Grans]], [[Lavayen]], [[Sant Francesc]] (en la província argentina de [[Jujuy]]), [[Zenta]], [[Iruya]], [[Lipeo]], [[Bermejo]] (en la província argentina de Salta); [[Tarija]] i [[Bermejo]] (en el departament de [[Tarija]], en [[Bolívia]]) i coincidia en la denominada [[cultura Humahuaca]].  
   −
A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien caracteristiques culturals propies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademes de la poblacio original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolivia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetracio incaica al ser portador de la llengua quechua.
+
Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'[[Imperi inca]] que s'assentà en les seues ciutats. Les característiques geografiques diferixen de [[sur]] a [[nort]]; el sur te un clima subtropical en bon règim de pluges i vegetació, en tant que el nort és de gran sequea i en característiques similars a la Puna. Al nort i l'[[oest]] colindaven en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'[[est]] se desprenien des del Chaco la belicosa comunitat [[guaraní]] dels chiriguanos.
   −
La guerra i el comerç apareixen com vehiculs de comunicacio en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de pedra, nomenats [[pucara]], des de els quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i [[boleadoras]]. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca.
+
A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien característiques culturals pròpies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademés de la població original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolívia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetració incaica al ser portador de la llengua quechua.
 +
 
 +
La guerra i el comerç apareixen com vehículs de comunicació en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de [[pedra]], nomenats [[pucara]], des dels quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i [[boleadores]]. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca.
    
== Llengua ==
 
== Llengua ==
   −
No hi ha registre concret sobre la llengua dels omaguacas, alguns autors sostenen era l'[[aymara]], atres una llengua afí a les ''chichas'' del sur de [[Bolivia]], i hi ha quins postulen que tenien una llengua particular. Els grups mitimaes serviren com via de penetracio de la llengua [[quechua]], poc despres de l'aplegada dels espanyols la llengua original fon definitivament reemplaçada per esta.
+
No hi ha registre concret sobre la llengua dels omaguacas, alguns autors sostenen que era l'[[aymara]], atres una llengua afí a les ''chichas'' del sur de [[Bolívia]], i hi ha quins postulen que tenien una llengua particular. Els grups mitimaes serviren com via de penetració de la llengua [[quechua]], poc despuix de l'aplegada dels espanyols la llengua original fon definitivament reemplaçada per esta.
    
== Aspecte fisic i vestimenta ==
 
== Aspecte fisic i vestimenta ==
   −
Eren de baixa estatura, no superaven el metro xixanta, practicaven el deformacio cranea del tipo "tabular obliqüe".
+
Eren de baixa estatura, no superaven el metro xixanta, practicaven la deformació cranea del tipo "tabular obliqüe".
 +
 
 +
Vestien camises que sobrepujaven els [[Genoll|genolls]] en els hòmens i arribava al turmell en les dones. [[Ponchos]], mantes i cinturons també eren comunes, confeccionades en llana de [[vicunya]] o [[llama]], tenyits en vius colors i decorats en dibuixs geometrics.
 +
 
 +
Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de [[llama]], la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i [[malaquita]].
 +
 
 +
== Vivenda ==
 +
[[File:Pucará de Tilcara 02.JPG|thumb|250px|Pucara de Tilcara]]
 +
Les seues vivendes eren de pedra, i de forma rectangular, en sostres de [[fanc]] i palla a una sola aigua. No posseien finestres i tenien una sola entrada estreta. S'han trobat cases aïllades propenques als cultius, pero lo comú eren els poblats a on s'agrupaven. Existixen numerosos pucaras, la majoria dels quals són tardans. Segons els restants arqueologics el més important fon el de [[Tilcara]], sobre el marge esquerre del [[riu Gran]] en un cerro a on, ademés de 2500 metros sobre el nivell de la mar, se construi el fort, que contenia vivendes, corrals per a les llames, temple i cementeri.
 +
 
 +
== Agricultura i ganaderia ==
 +
 
 +
Era un poble essencialment agricultor, el seu principal cultiu era la [[dacsa]], i en menor proporció la [[creïlla]] i quinoa. La trencament del sol se realisava en un llaurat puntual i manual nomenat "''chakitaklia''", en el qual el simple colp sobre la terra i una rostaria correcta, permet la sembrada conservant intacte el restant del sol.
 +
 
 +
Construien andenes de cultius i sistemes d'irrigació a la manera incaica, els jaciments arqueologics de Coctaca i Alfarcito són testics del desenroll tecnologic atrapat.
 +
 
 +
Alçaven la collita en "siges de pedra". Molían els grans en morters.
 +
Collien la [[garrofa]], domesticaren la [[llama]] i practicaven la caça del [[guanac]] i el suri([[ñandú]]).
 +
 
 +
== Artesanies ==
 +
 
 +
La seua producció ceramiste era de regular calitat, presentava del fondo [[roig]] en decoracions en [[negre]]. Encara que les formes eren predominantment chicotetes (cantaritos, ollitas, vaixells), elaboraven grans canters de forma redona i els nomenats "gots-timbals" en reminiscencies de la cultura de [[Tihuanaco]], en profusa decoracio geometrica. En [[Tilcara]] les produccions tenen gran influencia incaica.
 +
 
 +
Habils metalurgics, treballaren el [[coure]], l'[[estany]], l'[[argent]] i l'[[or]]. Fondían el [[bronze]], en el que feen armes i atres instruments. Tenien un bon desenroll en l'indústria textil. S'han trobat instruments musicals, com [[flaütes]], cornetes i cascavells.
 +
 
 +
== Societat ==
 +
 
 +
Les diferents parcialitats estaven a càrrec d'un cacic i totes elles a la seua volta respondían al cacic general dels omaguacas.
 +
El cacic ademés de ser el cap politic - militar, també tenia caracter religiós. Entre ells per la seua resistencia a l'entrada dels espanyols se destacà [[Viltipoco]], [[curaca]] de [[Purmamamarca]].
 +
 
 +
Braus guerrers, se diu que els seus rivals els tenien pànic, ya que tallaven els caps dels seus enemics i les colocaven com arreu i advertiment.
 +
 
 +
== Cosmovisió ==
 +
 
 +
Soles trobem vestigis en la seua funerària que era elaborada. El troballa de deformacions craneans pot senyalar la possibilitat d'un cult dels craneus, associat a l'existencia de craneus-trofeu. Entre els omaguacas el deformacio ritual era una costum important, practicándose la de tipo "tabular obliqüe", es dir colocant fustes que pressionaven els ossos frontals i occipital.
 +
 
 +
La coca, sumament valorada, era portada des de [[Bolívia]] i acompanyava al mort en el seu viage final, generalment sepultat en els interiors de les vivendes. Hagué enterraments de chiquets en urnes.
   −
Vestien camises que sobrepujaven els genolls en els homens i arribava al turmell en les dones. [[Ponchos]], mantes i cinturons tambe eren comunes, confeccionades en llana de [[vicunya]] o [[llama]], tenyits en vius colors i decorats en dibuixs geometrics.
+
== Referències ==
 +
* Alejandro Eduardo Fiadone: El diseño indígena argentino. Una aproximación estética a la realidad. Buenos Aires: La Marca, 2001; ISBN 950-889-044-4
 +
* Hernández, Isabel. Los indios de Argentina.1992, p. 127
 +
* [http://www.indec.gov.ar/ftp/cuadros/poblacion/pueblos_originarios_NOA.pdf «INDEC 2010. Pueblos originarios. Región Noroeste Argentino.»]
   −
Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de llama, la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i malaquita.
+
== Bibliografia ==
 +
* Adelaar, Willem F. H.; & Muysken, Pieter C. (2004): The languages of the Andes. Cambridge language surveys. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-36275-7
 +
* Hernández, Isabel (1992): Los indios de Argentina. Madrid: Ediciones MAPFRE (2ª edición en 1995, Quito: Abya-Yala)
 +
* Loukotka, Čestmír (1968): Classification of South American Indian Languages, ed. Johannes Wilbert. Los Angeles: University of California (UCLA), Latin American Center
    +
[[Categoria: Història d'Amèrica]]
 
[[Categoria:Història d'Argentina]]
 
[[Categoria:Història d'Argentina]]
 
[[Categoria:Història de Jujuy]]
 
[[Categoria:Història de Jujuy]]
40 300

edicions

Menú de navegació