1334
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 14:
Llínea 14: + + + + + + + + +
→Inicis de l'edat mija
La culminacio a finals del segle V d'una serie de procesos de llarga duracio, entre ells la greu recalcada economica i les invasions i assentament dels pobles german en l'[[Imperi romà]], feu canviar la faç d'[[Europa]]. Durant els següent trescents anys Europa occidental mantingue una cultura primitiva encara que instalat sobre la complexa i elaborada cultura de l'[[Imperi romà]], que mai arribà a perdre's u oblidar-se per complet.
La culminacio a finals del segle V d'una serie de procesos de llarga duracio, entre ells la greu recalcada economica i les invasions i assentament dels pobles german en l'[[Imperi romà]], feu canviar la faç d'[[Europa]]. Durant els següent trescents anys Europa occidental mantingue una cultura primitiva encara que instalat sobre la complexa i elaborada cultura de l'[[Imperi romà]], que mai arribà a perdre's u oblidar-se per complet.
== Desintegracio del poder central i vassallage ==
L'[[imperi de Carlomagne]] (742-814) constitui el primer intent de crear un nou orde despres dels greus trastorns que s'havien produit a arrel de les invasions dels pobles germanics i la decadencia i caiguda final de l'[[Imperi romà]].
A la mort de [[Carlomagne]] (814) seguiren noves commocions produides en gran part per noves migracions i invasions: els germans del [[nort]] o [[normants]], provinents d'[[Escandinavia]], se dirigiren a [[Russia]], [[Anglaterra]], el nort de [[França]] i el [[Mediterraneu]].
Els pobles eslaus s'estengueren per l'[[Europa]] centre-oriental. Els hongaresos o magiars, ginets nomades provinents del centre d'[[Asia]], recorreron la conca del [[Danubi]]. En el curs del sigle X estos pobles se feren sedentaris i se convertiren al cristianisme. Començaren a formar-se els pobles que en definitiva determinarien la fisonomia d'[[Europa]].