Canvis

Les Guerres Mediques son els dos conflictes belics en que s'enfrontaren la major part de les ciutats gregues unides contra l'[[Imperi Persa]] o Aquemenida a començaments del segle V AC.

Les '''Guerres Mediques''' son els dos conflictes belics en que s'enfrontaren la major part de les ciutats gregues unides contra l'[[Imperi Persa]] o Aquemenida a començaments del segle V AC.

'''Antecedents'''

'''Antecedents'''

'''Campanya de Mardoni'''  

'''Campanya de Mardoni'''  

En l'any 492 AC, l'eixercit de Dari I el Gran comandat per el seu gendre, Mardoni creuà l'Helespont per a prendre Tracia, obligant al lider Aleixandre I de [[Macedonia]] a sometre's de nou a l'[[Imperi Persa]]. Encara aixina, els Brigis feriren a Aleixandre I de Macedonia entre l'Estrimo i l'Axios, i en l'intent d'alvançar [[Grecia]] adinse gran part de la flota fon abranada per una tempestat prop del Mont Athos (492 AC), a l'extrem de la peninsula d'Aactea (a Calcídia). Aixina llavors, Mardoni recula en [[Asia]].

En l'any 492 AC, l'eixercit de Dari I el Gran comandat per el seu gendre, Mardoni creuà l'Helespont per a prendre Tracia, obligant al lider Aleixandre I de [[Macedonia]] a sometre's de nou a l'[[Imperi Persa]]. Encara aixina, els Brigis feriren a Aleixandre I de Macedonia entre l'Estrimo i l'Axios, i en l'intent d'alvançar [[Grecia]] adinse gran part de la flota fon abranada per una tempestat prop del Mont Athos (492 AC), a l'extrem de la peninsula d'Aactea (a Calcídia). Aixina llavors, Mardoni recula en [[Asia]].

L'infanteria pesada grega, o hoplites, estaven molt mes acorassats que les tropes perses i la pica que els grecs portaven els donava mes alcanç que les llances curtes i les espases de l'infanteria persa. La ventaja persa venia de l'arc que molts d'ells portaven, pero fon parcialment neutralisat per la superioritat de l'armadura grega. A mida que els grecs alvançaven les seues ales se posaren en el centre, que estava baix foc intens dels arquers. Mentres se tancava la formacio, alguns perses conseguiren entrar als espais resultants i feren recular el centre. El retroces grec al centre, ademes de portar els perses cap a adinse, tambe portà les ales gregues cap al interior, acurtant la llinia grega. El resultat sorprenent fon un moviment de pinça, i la batalla acabà quan l'eixercit persa, aventat fins el desfargalament, va desbandar-se en panic cap als seus barcos i foren perseguits pels grecs. [[Herodoto]] apunta que moriren 6.400 perses per uns 192 null.

L'infanteria pesada grega, o hoplites, estaven molt mes acorassats que les tropes perses i la pica que els grecs portaven els donava mes alcanç que les llances curtes i les espases de l'infanteria persa. La ventaja persa venia de l'arc que molts d'ells portaven, pero fon parcialment neutralisat per la superioritat de l'armadura grega. A mida que els grecs alvançaven les seues ales se posaren en el centre, que estava baix foc intens dels arquers. Mentres se tancava la formacio, alguns perses conseguiren entrar als espais resultants i feren recular el centre. El retroces grec al centre, ademes de portar els perses cap a adinse, tambe portà les ales gregues cap al interior, acurtant la llinia grega. El resultat sorprenent fon un moviment de pinça, i la batalla acabà quan l'eixercit persa, aventat fins el desfargalament, va desbandar-se en panic cap als seus barcos i foren perseguits pels grecs. [[Herodoto]] apunta que moriren 6.400 perses per uns 192 null.

== Conseqüencies ==

== Conseqüencies ==

   

   

Tan pronte com Datis eixi a la mar, els atenencs marcharen a [[Atenes]]. Arribaren a temps d'evitar que Artaphernes conseguira desembarcar. Veent la seua oportunitat perduda, Artaphernes tornà a [[Asia]]. Els espartans arribaren mes tart, visitaren el camp de batalla a [[Marató]], i proclamaren que els atenencs havien conseguit una gran victoria. La derrota a mans dels grecs dels perses, que no havien segut derrotats en terra durant moltes decades, causà grans problemes pels perses. Veent que els perses no eren invencibles, molts pobles subjectes a el seu govern se sublevaren despres de la derrota de Marató, i l'orde no fon restablit fins uns anys despres. Tindre a Persia com enemic comu ajudà a crear un sentiment de solidaritat entre les desunides ciutats-estats grecs. La victoria tambe colaborà a establir l'idea que els grecs eren "civilisats" i els asiatics merament "barbars". Marató no fon en ningun sentit una victoria decisiva sobre els perses. Encara aixina, fon la primera volta que els grecs superaren als perses en terra, i "la seua victoria investi als grecs en una fa en el seu desti que duraria tres segles, durant els quals naixque la cultura occidental."  

Tan pronte com Datis eixi a la mar, els atenencs marcharen a [[Atenes]]. Arribaren a temps d'evitar que Artaphernes conseguira desembarcar. Veent la seua oportunitat perduda, Artaphernes tornà a [[Asia]]. Els espartans arribaren mes tart, visitaren el camp de batalla a [[Marató]], i proclamaren que els atenencs havien conseguit una gran victoria. La derrota a mans dels grecs dels perses, que no havien segut derrotats en terra durant moltes decades, causà grans problemes pels perses. Veent que els perses no eren invencibles, molts pobles subjectes a el seu govern se sublevaren despres de la derrota de Marató, i l'orde no fon restablit fins uns anys despres. Tindre a [[Persia]] com enemic comu ajudà a crear un sentiment de solidaritat entre les desunides ciutats-estats grecs. La victoria tambe colaborà a establir l'idea que els grecs eren "civilisats" i els asiatics merament "barbars". Marató no fon en ningun sentit una victoria decisiva sobre els perses. Encara aixina, fon la primera volta que els grecs superaren als perses en terra, i "la seua victoria investi als grecs en una fa en el seu desti que duraria tres segles, durant els quals naixque la cultura occidental."  

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]