Durant la [[Segona Guerra Mundial]] se desenrollaren la major part d'aparats que permetrien l'us d'avions cada volta mes potents en els portaavions. El primer d'ells es la catapulta de vapor, un riell en coberta en un ixent que va unit per un sistema de polipasts a un embol dins d'un tubo conectat a una caldera. Quan un avio te que desapegar s'introduix vapor a pressio dins de l'embol que desplaça rapidament l'ixent pel riell de coberta en gran força de traccio; d'esta forma, unint un avio a l'ixent en un cable metalic, se conseguix donar-li l'energia suficient per a ajudar-li a desapegar en els motors al maxim.
+
El segon component essencial es el sistema d'enganchament en la coberta del portaavions. No hi ha distancia suficient per a que un avio puga aterrisar de forma convencional, de forma que se li dota en la seua part posterior d'un gancho conectat a un pisto, i se tendixen a lo llarc de la coberta cables metalics en pistons d'amortiguació en les seues extrems. A l'enganchar-se l'avio en el cable se dispersa en el sistema de pistons l'energia de l'avio en moviment, detinguent-lo en pocs metros. Un afegit posterior per a casos d'emergencia es un antepit que s'alça en forma de mur de bandes elastiques que detenen a l'avio en cas de fallar el sistema principal.