Canvis

== Introducció i definició ==

== Introducció i definició ==

Es denomina ''occità'' la llengua [[romànica]] que es parla en Occitània. La llarga persecució per part de l'estat francés i la manca d'un estàndart suficientment difòs han eixercit una relativa [[fragmentació de la llengua]] a nivell dialectal, més forta que en català pero menys forta que en francés o en italià. Així una gran majoria de filòlecs especialistes de l'occità no dubten de la unitat d'esta llengua, i només una chicoteta minoria la posen en dubte. En l'actualitat s'estima que hi ha entre 2 i 10 millons de parlants natius{{citació necessària}}, i 7 millons de persones que poden entendre'l pero no parlar-lo.{{cal citació}}

De forma generica, es denomina ''occità'' al conjunt de llengües [[romàniques]] que es parlen en Occitània. La llarga persecució per part de l'estat francés, la falta d'un estàndart suficientment difòs i l'evolució i diferenciació natural que patix tota llengua del mon han eixercit una relativa [[fragmentació de la llengua]] a nivell dialectal, més forta que en català pero menys forta que en francés o en italià. Aixina una part de filòlecs especialistes de l'occità no dubten de la unitat d'esta llengua, mentres que una atra part no prenen a l'occità com a una unica llengüa sino com a un conjunt de llengües molt paregudes pero diferenciades. En l'actualitat s'estima que hi ha entre 2 i 10 millons de parlants natius{{citació necessària}} en el conjunt de llengües occitanes, i 7 millons de persones que poden entendre'l pero no parlar-lo.{{cal citació}}

L'occità, junt al català i el valencià, és una llengua occitano-romànica.   

Existix una part de llingüistes que creuen que l'occità, junt al català i la llengua valenciana, formen part del "diasistema occitano-romànic".   

[[Jùli Rounjat|Juli Ronjat]] la va caracterisar així atenent-se a 19 criteris llingüístics: onze de [[fonètica|fonètics]], cinc de [[Morfologia (llingüística)|morfològics]], un de [[sintaxis|sintàctic]] i dos de morfològics. El nom de la llengua, ''occità'', aparegut cap al [[1290]], ve d'''òc'' (pronunciat [ɔ(k)]) del [[llatí]] ''hoc'' ("això"), que ve a dir "sí" en occità, i més exactament dels térmens següents que [[Dant]] va crear a la fi del segle XIII: la "llengua d'oc" (l'occità) en contrast a la "llenga d'oïl" (el [[francés]]) i la "llengua de si" (l'[[italià]]). Es considera que la [[llenguadocià|variant llenguadociana]] de l'occità és la parla més propenca al [[català]] que existix.

[[Jùli Rounjat|Juli Ronjat]] la caracterisà aixina a l'occità atenent-se a 19 criteris llingüístics: onze de [[fonètica|fonètics]], cinc de [[Morfologia (llingüística)|morfològics]], un de [[sintaxis|sintàctic]] i dos morfològics. El nom de la llengua, ''occità'', aparegut cap al [[1290]], ve d'''òc'' (pronunciat [ɔ(k)]) del [[llatí]] ''hoc'' ("això"), que ve a dir "sí" en occità, i més exactament dels térmens següents que [[Dant]] va crear a la fi del segle XIII: la "llengua d'oc" (l'occità) en contrast a la "llenga d'oïl" (el [[francés]]) i a la "llengua de si" (l'[[italià]]). Es considera que la [[llenguadocià|variant llenguadociana]] de l'occità és la parla més propenca al [[català]] que existix, degut, llogicament, a que el català naix com a dialecte de dita llengua occitana.

== Extensió ==

== Extensió ==