Canvis

==== Época contemporànea ====

==== Época contemporànea ====

Al començament del [[segle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar els parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francés. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola va ser molt intens, fins i tot en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' és des de llavors despectiu i pejoratiu. La finalitat de tot plegat era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur, car no era pas el mateix d'un poble a l'atre.

A la primeria del [[segle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francés. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, fins i tot en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pejoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn.

Els canvis socials del començament de segle són també l'orige del menyscabament de la llengua. Ab la Revolució Industrial i la urbanisació, l'occità era un obstacul per accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares van prendre la decisió de parlar en francés als seus fills.

Els canvis socials de l'escomençament de segle són també l'orige del menyscabament de la llengua. En la Revolució Industrial i la urbanisació, l'occità era un obstacul per a accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en francés als seus fills.

Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, van aparéixer numerosos autors:

Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, aparegueren numerosos autors:

* [[Fèlix Castanh|Fèlix-Marcel Castan]] ([[1923]]-[[2001]]), este [[filosofia|filòsof]] es va convertir en el ''dirigent'' de les reflexions sobre l'occitanisme i la descentralisació cultural. Ell va ser el primer a establir:

* [[Fèlix Castanh|Fèlix-Marcel Castan]] ([[1923]]-[[2001]]), este [[filosofia|filòsof]] es va convertir en el ''dirigent'' de les reflexions sobre l'occitanisme i la descentralisació cultural. Ell fon el primer a establir:

** L'antinarcissisme històric de la gent del Llenguadoc.

** L'antinarcissisme històric de la gent del Llenguadoc.

** La llògica antiunitarista.

** La llògica antiunitarista.

** Va donar als trobadors un paper, lliteràriament parlant, ineludible.

** Donà als trobadors un paper, lliteràriament parlant, ineludible.

** Va recordar la importància d'[[Olympe de Gouges]] ([[1748]]-[[1793]]), pionera en el [[feminisme]].

** Recordà la importància d'[[Olympe de Gouges]] ([[1748]]-[[1793]]), pionera en el [[feminisme]].

* [[Bernat Manciet]] ([[1927]]), este diplomàtic i empresari gascó és un dels poetes paradoxals més ben considerats.

* [[Bernat Manciet]] ([[1927]]), este diplomàtic i empresari gascó és un dels poetes paradoxals més ben considerats.

* [[Robèrt Lafont]], llingüista, historiador de la lliteratura occitana, poeta, novelista, i dramaturc.

* [[Robèrt Lafont]], llingüiste, historiador de la lliteratura occitana, poeta, noveliste, i dramaturc.

* [[Pèire Bec]], especialista de la llengua i la lliteratura d'oc i escritor. Va publicar, el [[1997]], ''Le Siècle d'or de la poésie gasconne (1550-1650)''.

* [[Pèire Bec]], especialiste de la llengua i la lliteratura d'oc i escritor. Publicà, al [[1997]], ''Le Siècle d'or de la poésie gasconne (1550-1650)''.

* [[Francés Fontan]], fundador dels principis de l'[[etnicisme]].

* [[Francés Fontan]], fundador dels principis de l'[[etnicisme]].

* atres jovens valors occitans, com [[Rotland Pecot]], [[Silvia Berger]], [[Jacme Landier]] (1952), [[Amarillis Fernandez]] i [[Joan-Frederic Brun]]  

* atres jovens valors occitans, com [[Rotland Pecot]], [[Silvia Berger]], [[Jacme Landier]] (1952), [[Amarillis Fernandez]] i [[Joan-Frederic Brun]]  

Entre [[1931]] i [[1936]] l'autonomia adquirida per Catalunya, que donava soport a l'occitanisme, va revivar i dinamisar este moviment social. Al mateix temps, la tasca de destacats llingüistes com [[Jùli Rounjat]] o [[Loïs Alibert]] permeteren la normalisació llingüística, si més no, de les parles provençal i llenguadociana.

Entre [[1931]] i [[1936]] l'autonomia adquirida per Catalunya, que donava soport a l'occitanisme, revivà i dinamisà este moviment social. Al mateix temps, la faena de destacats llingüistes com [[Jùli Rounjat]] o [[Loïs Alibert]] permeteren la normalisació llingüística, si més no, de les parles provençal i llenguadociana.

 

L'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO) es va establir el [[1945]] per a la defensa i la promoció de la llengua occitana. La seua acció és responsable en gran part de la salvaguarda i el desenroll de l'occità. Promou la investigació, estudis, coloquis, publicacions i l'ensenyança de l'occità, a més de moltes atres activitats, totes orientades al mateix fi. També cal mencionar [[la Calandreta|les ''calandretas'']], que són unes [[escola bressol|escoles bressol]] des d'on s'està introduint la llengua als més jovens.

=== Situació actual de la llengua ===

=== Situació actual de la llengua ===