Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
23 bytes eliminats ,  21:27 1 gin 2009
Llínea 298: Llínea 298:  
=== Les renaixences ===
 
=== Les renaixences ===
 
==== Primera Renaixença ====
 
==== Primera Renaixença ====
Mentres que la llengua estava fortament atacada, van anar apareixent diferents moviments de defensa de la lliteratura occitana. Durant el periodo [[1650]]-[[1850]] la llengua va renàixer. Van aparéixer diferents corrents lliteraris que intentaven retornar el prestigi a l'occità. El reconeiximent de la lliteratura occitana pot ser atribuït, notablement, a Jacques Boé ([[Jasmin]]) i a [[Jean Reboul]]. Esta primera renaixença va preparar l'adveniment del Felibritge. Es pot distinguir entre:
+
Mentres que la llengua estava fortament atacada, anaren apareixent diferents moviments de defensa de la lliteratura occitana. Durant el periodo [[1650]]-[[1850]] la llengua va renàixer. Aparegueren diferents corrents lliteraris que intentaven retornar el prestigi a l'occità. El reconeiximent de la lliteratura occitana pot ser atribuït, notablement, a Jacques Boé ([[Jasmin]]) i a [[Jean Reboul]]. Esta primera renaixença va preparar l'adveniment del Felibritge. Es pot distinguir entre:
 
* El moviment dels sabis
 
* El moviment dels sabis
 
:Després de l'oblit dels trobadors, sorgix un grup d'erudits a la segona mitat del [[segle XVIII]], en els círculs aristocràtics meridionals. Este grup es dedica a la investigació llingüística i lliterària de l'[[Edat Mijana]], el [[folclor]], les noveles i els contes campestres, la [[Catarisme|croada dels albigesos]] i la història del Migdia francés.
 
:Després de l'oblit dels trobadors, sorgix un grup d'erudits a la segona mitat del [[segle XVIII]], en els círculs aristocràtics meridionals. Este grup es dedica a la investigació llingüística i lliterària de l'[[Edat Mijana]], el [[folclor]], les noveles i els contes campestres, la [[Catarisme|croada dels albigesos]] i la història del Migdia francés.
 
* El moviment obrer
 
* El moviment obrer
:"Apelavam ma lenga una lenga romana". Este vers és la unió de dos corrents de l'occità renaixent. Els lemes d'estos dos corrents eren, l'un, la "llengua": el seu ''patuès'' quotidià; i l'atre: la "llengua romana", que és una marca d'erudició. El ''patuès'' (cal fer notar que alguns aragonesos diuen ''patués'' a l'[[aragonés]]) és vist com una llengua d'un ranc bastant alt. [[Víctor Gelu]] era un cantant representant d'este moviment.
+
:"Apelavam ma lenga una lenga romana". Este vers és la unió de dos corrents de l'occità renaixent. Els lemes d'estos dos corrents eren, l'un, la "llengua": el seu ''patuès'' quotidià; i l'atre: la "llengua romana", que és una marca d'erudició. El ''patuès'' (cal fer notar que alguns aragonesos diuen ''patués'' a l'[[aragonés]]) és vist com una llengua d'un ranc prou alt. [[Víctor Gelu]] era un cantant representant d'este moviment.
 
* El moviment burgués i esteta
 
* El moviment burgués i esteta
:Al contrari que els "sabis", que es varen dedicar al passat en un sentit de investigació erudita, i dels "obrers", que usen el seu dinamisme de proletaris, els poetes burguesos (o de la chicoteta noblea) es van situar entre estes dos. És un moviment ''amateur'', pero en una gran passió per la llengua.
+
:Al contrari que els "sabis", que es dedicaren al passat en un sentit de investigació erudita, i dels "obrers", que usen el seu dinamisme de proletaris, els poetes burguesos (o de la chicoteta noblea) es situaren entre estes dos. És un moviment ''amateur'', pero en una gran passió per la llengua.
 
* El moviment utilitari
 
* El moviment utilitari
:El Dr. [[Simon Honnorat]] va comprendre la necessitat de més realisme llingüístic. La llengua havia perdut la codificació ortogràfica i morfològica, i la indisciplina en la gramàtica o la grafia també era reivindicada en el moviment obrer. Així puix, Honnorat va publicar el seu diccionari provençal-francés el [[1840]]. Actualment se'l considera un percussor que va dotar l'occità de coherència.
+
:El Dr. [[Simon Honnorat]] comprengué la necessitat de més realisme llingüístic. La llengua havia perdut la codificació ortogràfica i morfològica, i la indisciplina en la gramàtica o la grafia també era reivindicada en el moviment obrer. Aixína, Honnorat publicà el seu diccionari provençal-francés al [[1840]]. Actualment se'l considera un precussor que dotà a l'occità de coherència.
    
==== Segona Renaixença ====
 
==== Segona Renaixença ====
Usuari anónim

Menú de navegació