Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | |
| == Història i orígens == | | == Història i orígens == |
− | Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]]. Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del sigle II d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana. A partir del sigle IV moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al sigle VII transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles. | + | Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]]. Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del [[sigle II]] d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana. A partir del [[sigle IV]] moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al [[sigle VII]] transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles. |
| | | |
| '''La vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma|romana]], té el seu orige el el palau [[helenístic]]. A partir del sigle I a.C. el peristil és l'espai dominant, desplaçant a l'atri. S'han trobat en la [[Campania]] i el [[Lacio]]. La millor conservada és La [[vila dels misteris]] en [[Pompeya]] del sigle II a.C. La viles suburbanae poden ser d'unes quantes classes: en atri; en atri i peristil, en peristil, en pabellons i en forma d'hemicicle o de "U". | | '''La vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma|romana]], té el seu orige el el palau [[helenístic]]. A partir del sigle I a.C. el peristil és l'espai dominant, desplaçant a l'atri. S'han trobat en la [[Campania]] i el [[Lacio]]. La millor conservada és La [[vila dels misteris]] en [[Pompeya]] del sigle II a.C. La viles suburbanae poden ser d'unes quantes classes: en atri; en atri i peristil, en peristil, en pabellons i en forma d'hemicicle o de "U". |
Llínea 9: |
Llínea 9: |
| | | |
| == Viles romanes conservades == | | == Viles romanes conservades == |
− | En el territori [[Espanya|espanyol]] es troben numeroses restes arqueològiques de viles romanes, vestigis de la [[Hispània Romana]]. Es coneixen més de 500 ''villae''. Entre ells hi ha eixemples de la Vila Romana de "L'Arena" en Almedinilla (Còrdova), [[Vila romana de l'Omeda]] en Paléncia i [[Vila romana d'Almenara-Pures]] a Valladolit, les Viles romanes de Toralla en [[Vigo]], la [[Jaciment arqueològic de Camesa-Rebolledo|villa romana de Camesa-Rebolledo]] en el sur de [[Cantàbria]], les de Bruñel en [[Jaén]], les de Ròtova en [[Valéncia]], les Viles romanes de Riu Vert en [[Marbella]]. Algunes d'elles han segut musealizades, com la Vila de les Muses en [[Arellano]] (Navarra). Alguns eixemples com el de [[Vila romana de Torreáguila|Torreáguila]] es troben en molt bon estat per a ser estudiats. | + | En el territori [[Espanya|espanyol]] es troben numeroses restes arqueològiques de viles romanes, vestigis de la [[Hispània Romana]]. Es coneixen més de 500 ''villae''. Entre ells hi ha eixemples de la Vila Romana de "L'Arena" en Almedinilla (Còrdova), [[Vila romana de l'Omeda]] en [[Paléncia]] i [[Vila romana d'Almenara-Pures]] en [[Valladolit]], les Viles romanes de Toralla en [[Vigo]], la [[Jaciment arqueològic de Camesa-Rebolledo|villa romana de Camesa-Rebolledo]] en el sur de [[Cantàbria]], les de Bruñel en [[Jaén]], les de Ròtova en [[Valéncia]], les Viles romanes de Riu Vert en [[Marbella]]. Algunes d'elles han segut musealizades, com la Vila de les Muses en [[Arellano]] ([[Navarra]]). Alguns eixemples com el de [[Vila romana de Torreáguila|Torreáguila]] es troben en molt bon estat per a ser estudiats. |
| | | |
| Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]]. | | Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]]. |