Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | Grossa merda
| + | {{llengua| |
| + | |nom= Català |
| + | |nomnatiu= Català |
| + | |pronunciació= |
| + | |atresdenominacions= |
| + | |estats= [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Andorra]] |
| + | |regió= [[Andorra]], [[Alguer]], [[Perpinyà]] i [[Catalunya]] |
| + | |parlants= 4,4 millons |
| + | |parlantsnatius= |
| + | |parlantsnonatius= |
| + | |rank= 123º |
| + | |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br /> |
| + | [[Itàlica]]<br /> |
| + | [[Romanç-occidental]]<br /> |
| + | Galo-Ibèric<br /> |
| + | Ibèric-Romanç<br /> |
| + | '''Català'''<br /> |
| + | |nació= [[Andorra]] i [[Espanya]] en la regió de [[Catalunya]] |
| + | |fontcolor= |
| + | |regulat= [[Institut d'Estudis Catalans]] |
| + | |iso1= ca |
| + | |iso2= cat |
| + | |iso3= cat |
| + | |mapa=[[File:Coneixement del català per comarques 2011.png|230px|thumb|Extendió del català]] |
| + | }} |
| + | |
| + | El '''català''' (''català, llengua catalana'' pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones. |
| + | |
| + | És la segona més parlada de [[Catalunya]], a on és superada pel [[castellà]] tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.<ref>[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&&V3=3311&PARENT=25&CTX=B#FROM Usos lingüísticos. Datos comparados [[2003]]-[[2008]]. Cataluña], Instituto de Estadística de Cataluña</ref> |
| + | |
| + | == Orige de la Llengua Catalana == |
| + | El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nort-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga ''denominar'' l'independència de la llengua romànica respecte al [[llatí]]. Originàriament, no tenia uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arribava fins al valencià alacantí acabant en un ''castellà valencianisat'' en [[Múrcia]] i pel nort a les [[Occità|llengües d'Oc]], acabant en les fronteres franceses de les [[Llengües d'Oïl]]. |
| + | |
| + | Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenien i tenen hui en dia dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en la [[llengua aragonesa]] de la franja oriental d'[[Aragó]], pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de [[Tarragona]] i nort de [[Castelló]] i pel nort en l'[[occità]] per mig del dialecte de transició rossellonés. |
| + | |
| + | Segons el filòlec [[Antoni Ferrando Francés|Antoni Ferrando]] en la seua ''Història de la llengua catalana'', el sintagma «llengua catalana» es documenta per primera volta en 1341, en la carta de cessió del lloc de [[Sagra]], un poblet valencià de la [[Marina Alta]]. |
| + | |
| + | * Vore també: [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]] |
| + | |
| + | == Extensió del català == |
| + | |
| + | El català és una llengua parlada en [[Catalunya]], [[Andorra]] i [[El Roselló]] i en la ciutat de l’[[Alguer]] de [[Sardenya]].<ref>{{DGLV|Català}}</ref> No obstant està [[Conflicte llingüístic valencià|disputada]] per alguns la consideració del [[idioma valencià|valencià]] i del [[idioma balear|balear]] com a llengua o varietat dialectal del català sense ninguna base filológica. La corrent que erroneament considera que en la [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]] se parla una varietat del català se denomina [[pancatalanisme]]. |
| + | |
| + | == Situació sociollingüística del català == |
| + | La característica sociollingüística més destacada del català és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de [[bilingüisme]] social: en el [[Idioma francés|francés]] en el Roselló, en el [[Idioma italià|italià]] (més que en el [[sart]]) en l'[[Alguer]], i en el [[idioma espanyol|castellà]] en [[Catalunya]] i [[Andorra]], on també es parla el francés. |
| + | |
| + | ==Característiques del català== |
| + | {{en desenroll|Sempreval}} |
| + | === Vocalisme === |
| + | === Consonantisme === |
| + | === Morfologia === |
| + | === Sistema d'escritura === |
| + | El sistema de escritura presenta certes característiques particulars. El català presenta una característica única, l'escritura de la ''-l-'' geminada: ''-[[l·l]]-'' (com en ''intel·ligent'' –inteligent–). L'atra característica és la ''ny'' [ɲ] que se troba també en [[afaan oromo]], [[idioma hongarés|hongarés]], [[quenya]], [[idioma való|való]], [[idioma judeoespanyol|judeoespanyol]], [[idioma malayo|malayo]], [[idioma indonesi|indonesi]], [[idioma ewe|ewe]], [[idioma ga|gã]], [[idioma ganda|ganda]], [[idioma valencià|valencià]] [[idioma lingala|lingala]], [[idioma sesoto|sesoto]], [[idioma swahili|swahili]], [[idioma zhuang|zhuang]] i [[idioma zulú|zulú]]. També és destacable la grafia ''-ig'' [t∫] representada en poques paraules o la "t+''consonant''" per a la representació de consonants dobles en: "tm", "tn", "tl", "tll", o africació: "tg" i "tj" (''setmana'', ''cotna'', ''atles'', ''bitllet'', ''jutge'', ''platja''). |
| + | |
| + | == Desenroll històric == |
| + | El català no fon considerat una llengua en personalitat pròpia fins al [[sigle XIX]], ya que anteriorment es considerava una varietat [[dialecte|dialectal]] de la [[llengua provençal]].<ref>Gramática Histórica Catalana ". [[1952]] Antoni Badia Margarit</ref>. |
| + | |
| + | En quant al català com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la [[Península itàlica]] i en el vocabulari nàutic [[mediterràneu]]. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant en [[Europa]] com en els [[Estats Units]] i [[Hispanoamèrica]], aixina com en els centres catalans de tot lo món. |
| + | |
| + | == Cites == |
| + | |
| + | El català [[Antoni Badia i Margarit]], rector de l'Universitat de Barcelona, va deixar escrit en el seu llibre titulat ''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951): |
| + | |
| + | {{Cita|''No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente''}} |
| + | |
| + | == Vore també == |
| + | * [[Institut d'Estudis Catalans]] |
| + | * [[Dialecte barceloní]] |
| + | * [[Regles d'esquivar vocables]] |
| + | |
| + | ==Referències== |
| + | <references/> |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Catalan language}} |
| + | * [https://www.iec.cat/ Pàgina web de l'Institut d'Estudis Catalans] {{ca}} |
| + | * [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm El Català, una variant més de l'Occità] Artícul d'[[Emili Miedes]] {{val}} |
| + | * [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm L'Occità, malensomi de l'Institut d'Estudis Catalans] Artícul de [[Ricart García Moya]] {{es}} |
| + | |
| + | {{Llengües romàniques}} |
| + | {{Llengües d'Espanya}} |
| + | {{Llengües de França}} |
| + | |
| + | [[Categoria:Llengües]] |