1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Francisco Palanca i Roca''' (Alzira, 1834 - Valéncia, 1897), fon un escritor de teatre valencià, principalment en Llengua valenciana. Va ...».
'''Francisco Palanca i Roca''' ([[Alzira]], [[1834]] - [[Valéncia]], [[1897]]), fon un escritor de teatre valencià, principalment en [[Llengua valenciana]]. Va ser un popular autor dramàtic. Es va fer famós per les seues peces teatrals de propaganda política. Fon membre de la societat cultural [[Lo Rat Penat]].
En la seua memòria se concedixc cada any el ''Premi de Teatre Francisco Palanca i Roca'' en el marc dels ''Premis Lliteraris Ciutat d'Alzira.''
== Biografia ==
Sent un chiquet, la necessitat millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a [[Valéncia]], on son pare va començar a treballar com a forner, en [[1838]]. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i després de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn.
Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc després va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a [[Bernat i Baldoví]], [[Jacinto Labayla]] i [[Eduart Escalante]]. L'impressor [[Josep Doménech]], vinculat al diari [[Les Províncies]], li va animar a escriure.
La seua primera composició poètica fon ''Oda al mar''. La seua primera creació teatral es va titular ''Llàgrimes d'una donzella''), se va interpretar en un rotunt èxit en el [[teatre Princesa]] de [[Valéncia]], composta expressament per a la funció que se va dur a terme a benefici de l'actriu Maria Toral. A esta, seguiria una segona, també en [[valencià]], ''La millor raó: el trabuc''. La seua primera obra teatral escrita en castellà fon ''Deuda sagrada''. En el temps, Palanca va passar a interessar-se per les obres musicals. El seu major triumfo fins llavors va vindre de la mà d'una sarsuela de costums valencians, titulada ''Un casament en Picanya''. De la mà de [[Bernat i Baldoví]] va fer la seua incursió en el gènero dels ''[[Milacres de Sant Vicent]] Ferrer'' creant en aquell el titulat: ''El rei moro de Granada''.
Als 26 anys va donar el bot a [[Madrit]]. En [[1862]] es va estrenar, en el teatre Novetats de la capital de [[Espanya]], ''El Ángel de Salvació''. Va obtindre un gran èxit. Palanca va tornar a [[Valéncia]] i torná a escriure en [[valencià]]. En [[1865]] va tindre un atre gran èxit en el teatre Calderón d'[[Orà]], [[Algèria]], que li va supondre la felicitació expressa de l'emperador [[Napoleó III|Napoleó III de França]]. Èxits posteriors serien ''Valencianos con honra, Tres roses en un pomell, Toni manera i Joan de la son i Las escuelas en España''. ''Decrets de la Providència, Ortigues i Reselles y El capital i el treball'' foren els seus últims èxits.
Estava casat des de [[1865]] en Juana Labayla.
== Obra ==
* ''La ballá de Sen Fransés''. Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.
Original: Valencia, F. Campos, 1868.
* ''La gata moixa: (choquet en un acte de costums valensianes, orichinal y en vers)''. Ed. facsímil. Biblioteca Universitaria. Biblioteca de la Universidad de Alicante.
Original: Valencia, Juan Mariana y Sanz, 1874.
* ''¡¡El sòl de Rusafa!!: sarsuela en un acte, y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Ròca ; música de Juan García y Catalá''. Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.
Original: Valencia, José Mateu Garín, 1861.
* ''Secanistes de Bixquert ó Al vell carabasa en ell : comedia bilingüe, en dos actes y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Roca.'' Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.
Original: Játiva, Blas Bellver, 1867.
* ''El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers, de costums valensianes / orichinal de Francisco Palanca y Roca.'' Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana. Biblioteca Universitaria.
Original: Valencia, [s.n.] (Vitorino León, 1870).
* ''El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers de costums valensianes''. Ed. facsímil. Biblioteca Universitaria. Biblioteca de la Universidad de Alicante.
Original: Valencia, [S. n.], 1870 (Imprenta de Victorino León).
== Bibliografia ==
* {{cita llibre
|apellidos= Lairón Pla
|nombre= Aureliano
|enlaceautor=
|coautores=
|editorial=
|editor=Asociación cultura Falla Plaça Major (Alzira)
|otros=
|título=Alcira, ahir i hui
|año=2003
|id=
|isbn=
|páginas=
}}
* Diari Les Províncies (01/09/1996).
== Enllaços externs ==
*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=6297| Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. Francisco Palanca i Roca]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XIX]]
[[Categoria:Dramaturcs d'Espanya del sigle XIX]]
[[Categoria:Escritors de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Naturals de la província de València]]
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Escritors en espanyol del sigle XIX]]
[[Categoria:Alzira]]
En la seua memòria se concedixc cada any el ''Premi de Teatre Francisco Palanca i Roca'' en el marc dels ''Premis Lliteraris Ciutat d'Alzira.''
== Biografia ==
Sent un chiquet, la necessitat millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a [[Valéncia]], on son pare va començar a treballar com a forner, en [[1838]]. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i després de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn.
Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc després va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a [[Bernat i Baldoví]], [[Jacinto Labayla]] i [[Eduart Escalante]]. L'impressor [[Josep Doménech]], vinculat al diari [[Les Províncies]], li va animar a escriure.
La seua primera composició poètica fon ''Oda al mar''. La seua primera creació teatral es va titular ''Llàgrimes d'una donzella''), se va interpretar en un rotunt èxit en el [[teatre Princesa]] de [[Valéncia]], composta expressament per a la funció que se va dur a terme a benefici de l'actriu Maria Toral. A esta, seguiria una segona, també en [[valencià]], ''La millor raó: el trabuc''. La seua primera obra teatral escrita en castellà fon ''Deuda sagrada''. En el temps, Palanca va passar a interessar-se per les obres musicals. El seu major triumfo fins llavors va vindre de la mà d'una sarsuela de costums valencians, titulada ''Un casament en Picanya''. De la mà de [[Bernat i Baldoví]] va fer la seua incursió en el gènero dels ''[[Milacres de Sant Vicent]] Ferrer'' creant en aquell el titulat: ''El rei moro de Granada''.
Als 26 anys va donar el bot a [[Madrit]]. En [[1862]] es va estrenar, en el teatre Novetats de la capital de [[Espanya]], ''El Ángel de Salvació''. Va obtindre un gran èxit. Palanca va tornar a [[Valéncia]] i torná a escriure en [[valencià]]. En [[1865]] va tindre un atre gran èxit en el teatre Calderón d'[[Orà]], [[Algèria]], que li va supondre la felicitació expressa de l'emperador [[Napoleó III|Napoleó III de França]]. Èxits posteriors serien ''Valencianos con honra, Tres roses en un pomell, Toni manera i Joan de la son i Las escuelas en España''. ''Decrets de la Providència, Ortigues i Reselles y El capital i el treball'' foren els seus últims èxits.
Estava casat des de [[1865]] en Juana Labayla.
== Obra ==
* ''La ballá de Sen Fransés''. Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.
Original: Valencia, F. Campos, 1868.
* ''La gata moixa: (choquet en un acte de costums valensianes, orichinal y en vers)''. Ed. facsímil. Biblioteca Universitaria. Biblioteca de la Universidad de Alicante.
Original: Valencia, Juan Mariana y Sanz, 1874.
* ''¡¡El sòl de Rusafa!!: sarsuela en un acte, y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Ròca ; música de Juan García y Catalá''. Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.
Original: Valencia, José Mateu Garín, 1861.
* ''Secanistes de Bixquert ó Al vell carabasa en ell : comedia bilingüe, en dos actes y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Roca.'' Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.
Original: Játiva, Blas Bellver, 1867.
* ''El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers, de costums valensianes / orichinal de Francisco Palanca y Roca.'' Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana. Biblioteca Universitaria.
Original: Valencia, [s.n.] (Vitorino León, 1870).
* ''El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers de costums valensianes''. Ed. facsímil. Biblioteca Universitaria. Biblioteca de la Universidad de Alicante.
Original: Valencia, [S. n.], 1870 (Imprenta de Victorino León).
== Bibliografia ==
* {{cita llibre
|apellidos= Lairón Pla
|nombre= Aureliano
|enlaceautor=
|coautores=
|editorial=
|editor=Asociación cultura Falla Plaça Major (Alzira)
|otros=
|título=Alcira, ahir i hui
|año=2003
|id=
|isbn=
|páginas=
}}
* Diari Les Províncies (01/09/1996).
== Enllaços externs ==
*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=6297| Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. Francisco Palanca i Roca]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XIX]]
[[Categoria:Dramaturcs d'Espanya del sigle XIX]]
[[Categoria:Escritors de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Naturals de la província de València]]
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Escritors en espanyol del sigle XIX]]
[[Categoria:Alzira]]