Canvis

'''Ferrol''' o El Ferrol (Ferrol oficialment i també en [[gallec]]) és una ciutat i municipi [[Espanya|espanyol]], situada al nort de la província de [[La Corunya (Província)|La Corunya]], en [[Galícia]].  

'''Ferrol''' o El Ferrol (Ferrol oficialment i també en [[gallec]]) és una ciutat i municipi [[Espanya|espanyol]], situada al nort de la província de [[La Corunya (Província)|La Corunya]], en [[Galícia]].  

En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones.  

En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones.  

=Topònim i etimologia=

==Topònim i etimologia==

La denominació Ferrol va ser adoptada en [[1982]], encara que hi ha documentació al manco en el [[sigle XV]]. L'empleo de les formes El Ferrol, en mayúscules, o el Ferrol, en minúscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del topònim en artícul es documenta al manco des de el [[sigle XVII]], per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora i Argote, o en el text imprés de la Descripció d'[[Espanya]] i de les costes i ports dels seus  regnes ([[1634]]) del geógraf real Pedro Texeira. Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en [[1938]], les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominació de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la década de [[1980]].

La denominació Ferrol va ser adoptada en [[1982]], encara que hi ha documentació al manco en el [[sigle XV]]. L'empleo de les formes El Ferrol, en mayúscules, o el Ferrol, en minúscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del topònim en artícul es documenta al manco des de el [[sigle XVII]], per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora i Argote, o en el text imprés de la Descripció d'[[Espanya]] i de les costes i ports dels seus  regnes ([[1634]]) del geógraf real Pedro Texeira. Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en [[1938]], les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominació de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la década de [[1980]].

 

==Geografia==

=Geografia=

La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Corunya, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'[[Antiga Roma|época romana]].

La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Corunya, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'[[Antiga Roma|época romana]].

Els 81,9kmª de superfície del municipi oferixen una permanent successió de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe i Castill de La Palma) que dominen la ria.

Els 81,9kmª de superfície del municipi oferixen una permanent successió de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe i Castill de La Palma) que dominen la ria.

=Economia=

==Economia==

Les drassanes, fundades en el regnat de [[Felip V]], han segut durant molt anys el motor de Ferrol i la seua comarca. Actualment, es un sector en crisis, pero continua següent u dels punts en major capacitat industrial (industria pesada) de tota [[Galícia]]. El recent acabat port exterior i la base naval de la Marina de Guerra Espanyola (Arsenal, Hospital Militar i atres) son, com ha segut sempre, de gran importància per a l'economia de Ferrol i la seua comarca.

Les drassanes, fundades en el regnat de [[Felip V]], han segut durant molt anys el motor de Ferrol i la seua comarca. Actualment, és un sector en crisis, pero contínua següent u dels punts en major capacitat industrial (indústria pesada) de tota [[Galícia]]. El recent acabat port exterior i la base naval de la Marina de Guerra Espanyola (Arsenal, Hospital Militar i atres) son, com ha segut sempre, de gran importància per a l'economia de Ferrol i la seua comarca.

 

* Museu Naval (Centre Herrerías)

* Museu Naval (Centre Herrerías)

* Museu d'Historia Natural

* Museu d'Història Natural

* Barri de A Magdalena: data del [[sigle XVIII]], en els seus carrers en damero i les seues cases de galeries. En este barri es troba els jardins del Cantón de Molíns, a on creixen antiquíssims arbres.

* Barri de A Magdalena: data del [[sigle XVIII]], en els seus carrers en damero i les seues cases de galeries. En este barri es troba els jardins del Cantón de Molíns, a on creixen antiquíssims arbres.

* Concatedral de San Julián (en el barri de A Magdalena).

* Concatedral de Sant Julià (en el barri de A Magdalena).

* Iglésia neoclásica de San Francisco (en el barri de Ferrol Vello).

* Iglésia neoclásica de San Francisco (en el barri de Ferrol Vello).

* Edifici del Arsenal

* Edifici del Arsenal

* Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos").

* Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos").

 

==Festivitats d'interes==

=Festivitats d'interes=

La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de [[1995]] com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos úniques que gogen d'este distintiu en [[Galícia]].

La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de [[1995]] com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos úniques que gogen d'este distintiu en [[Galícia]].

 

==Personages ilustres==

=Personages ilustres=

* [[Concepció Arenal]] ([[1820]]-[[1893]]): llicenciada en Dret, escritora, periodista, poeta, novelista, autora dramàtica i de sarsuela. Va ser la primera dona en assistir a una universitat espanyola, en [[1841]], encara que al principi a soles com oyent i en indumentària masculina.

* [[Concepció Arenal]] ([[1820]]-[[1893]]): llicenciada en Dret, escritora, periodista, poeta, novelista, autora dramàtica i de sarsuela. Va ser la primera dona en assistir a una universitat espanyola, en [[1841]], encara que al principi a soles com oyent i en indumentària masculina.

* Victorià Sánchez Barcáiztegui ([[1826]]-[[1875]]): militar i marí.

* Victorià Sánchez Barcáiztegui ([[1826]]-[[1875]]): militar i marí.

* Pablo Iglesias ([[1850]]-[[1925]]): fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol ([[PSOE]]) i de la Unió General de Treballadors ([[UGT]]).

* [[Pablo Iglesias Posse|Pablo Iglesias]] ([[1850]]-[[1925]]): fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol ([[PSOE]]) i de l'Unió General de Treballadors ([[UGT]]).

* José Canalejas ([[1854]]-[[1912]]): polític progressiste, va pertànyer al Partit Liberal, arribà a ser President del Consell de Ministres en [[1910]] i ministre de diferents carteres en sis ocasions.

* [[José Canalejas]] ([[1854]]-[[1912]]): polític progressiste, va pertànyer al Partit Liberal, arribà a ser President del Consell de Ministres en [[1910]] i ministre de diferents carteres en sis ocasions.

* Fernando Álvarez de Sotomayor (1875-1960): pintor i mestre de Belles Arts.

* Fernando Álvarez de Sotomayor (1875-1960): pintor i mestre de Belles Arts.

* [[Francisco Franco]] (1892-1975): Possiblement la figura mes coneguda de Ferrol. Cap d'Estat que governà en [[Espanya]] després de la Guerra civil espanyola entre el [[1 d'abril]] de [[1939]] fins la seua mort el [[20 de novembre]] de [[1975]].

* [[Francisco Franco]] (1892-1975): Possiblement la figura mes coneguda de Ferrol. Cap d'Estat que governà en [[Espanya]] despuix de la Guerra civil espanyola entre el [[1 d'abril]] de [[1939]] fins la seua mort el [[20 de novembre]] de [[1975]].

* Ramón Franco ([[1896]]-[[1938]]): aviador, militar i polític. Formà part en el Vol del Plus Ultra.

* [[Ramón Franco]] ([[1896]]-[[1938]]): aviador, militar i polític. Formà part en el Vol del Plus Ultra.

* Nicolás Franco ([[1891]]-[[1977]]): militar i polític. Va ser Procurador en Corts i Embaixador d'Espanya en [[Portugal]].

* Nicolás Franco ([[1891]]-[[1977]]): militar i polític. Va ser Procurador en Corts i Embaixador d'Espanya en [[Portugal]].

* Jaime Quintanilla ([[1898]]-[[1936]]): primer alcalde republicà de Ferrol, fusilat pels Nacionals un mes després de l'inici de la Guerra Civil.

* Jaime Quintanilla ([[1898]]-[[1936]]): primer alcalde republicà de Ferrol, fusilat pels Nacionals un mes despuix de l'inici de la Guerra Civil.

* Gonzalo Torrente Ballester ([[1910]]-[[1999]]): escritor, periodista i mestre. Autor de “Los gozos y las sombras”, La saga/fuga de J. B.... U dels grans escritors espanyols del [[sigle XX]], va pertànyer a la [[Generació del 36]].

* Gonzalo Torrente Ballester ([[1910]]-[[1999]]): escritor, periodista i mestre. Autor de “Los gozos y las sombras”, La saga/fuga de J. B.... U dels grans escritors espanyols del [[sigle XX]], va pertànyer a la [[Generació del 36]].

* Ricardo Carvalho Calero ([[1910]]-[[1990]]): el primer mestre de Llengua i Lliteratura gallega de la Universitat de [[Santiago de Compostela]].

* Ricardo Carvalho Calero ([[1910]]-[[1990]]): el primer mestre de Llengua i Lliteratura gallega de l'Universitat de [[Santiago de Compostela]].

* Camilo Alonso Vega ([[1889]]-[[1971]]): Ministre de la Governació entre [[1957]] i [[1969]].

* Camilo Alonso Vega ([[1889]]-[[1971]]): Ministre de la Governació entre [[1957]] i [[1969]].

En Ferrol han naixcut posteriorment importants figueres de la lliteratura, com Lola Beccaria i Mercedes Castro, la musica, Carlos Jean i Jesús Ordovás, el cine, Mabel Rivera, Javier Gutiérrez Álvarez, Teté Delgado i Sonia Castelo, la televisio, Jesús Vàzquez, [[Paula Vàzquez]], Paloma Lago i María Patiño. Tambe del sindicalisme, Ignacio Fernández Toxo, actual Secretario General de Comisiones Obreras i l'historiografia, Santos Juliá.

En Ferrol han naixcut posteriorment importants figueres de la lliteratura, com Lola Beccaria i Mercedes Castro, la música, Carlos Jean i Jesús Ordovás, el cine, Mabel Rivera, Javier Gutiérrez Álvarez, Teté Delgado i Sonia Castelo, la televisió, Jesús Vàzquez, [[Paula Vàzquez]], Paloma Lago i María Patiño. També del sindicalisme, Ignacio Fernández Toxo, actual Secretario General de Comisiones Obreras i l'historiografia, Santos Juliá.

=Parroquies=

==Parroquies==

* Brión (Santa María)

* Brión (Santa María)

* Serantes (San Salvador)

* Serantes (San Salvador)

* [[Lugo]], [[Espanya]] ([[2000]])

 

* [[Mondoñedo]], Espanya ([[2004]])

* Lugo Bandera d'[[Espanya]] ([[2000]])

* [[Adelaida]], [[Australia]] ([[2008]])

* Mondoñedo Bandera d'Espanya ([[2004]])

* Adelaida Bandera d'[[Australia]] ([[2008]])

 

=Referencies=

==Referències==

1. a b Celdrán Gomáriz, Pancracio (2004). Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios (5ª edición). Madrid: Espasa Calpe. p. 329. ISBN 978-84-670-3054-9.  

1. a b Celdrán Gomáriz, Pancracio (2004). Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios (5ª edición). Madrid: Espasa Calpe. p. 329. ISBN 978-84-670-3054-9.