124 351
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + − + − + − + − + − + Llínea 27:
Llínea 27: − + − + − + − + Llínea 42:
Llínea 42: − +
sense resum d'edició
En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones.
En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones.
=Toponim i etimologia=
=Topònim i etimologia=
La denominacio Ferrol va ser adoptada en [[1982]], encara que hi ha documentacio al manco en el [[sigle XV]]. L'empleo de l'articul en les formes El Ferrol, en mayuscules, o el Ferrol, en minuscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de toponims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del toponim en articul es documenta al manco des de el [[sigle XVII]], per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora y Argote, o en el text impres de la Descripcio d'Espanya i de les costes i ports dels seus regnes ([[1634]]) del geograf real Pedro Texeira. Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en [[1938]], les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominacio de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la decada de [[1980]].
La denominació Ferrol va ser adoptada en [[1982]], encara que hi ha documentació al manco en el [[sigle XV]]. L'empleo de les formes El Ferrol, en mayúscules, o el Ferrol, en minúscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del topònim en artícul es documenta al manco des de el [[sigle XVII]], per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora i Argote, o en el text imprés de la Descripció d'[[Espanya]] i de les costes i ports dels seus regnes ([[1634]]) del geógraf real Pedro Texeira. Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en [[1938]], les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominació de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la década de [[1980]].
=Geografia=
=Geografia=
La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Coruña, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'epoca romana.
La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Coruña, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'época romana.
La seua situacio, en la part septentrional d'una amplia ensenada, front a l'oceà Atlantic, fan que la ciutat goge d'un clima oceanic, en temperatures suaus durant tot l'[[any]] i precipitacions frecuents.
La seua situació, en la part septentrional d'una amplia ensenada, front a l'oceà Atlàntic, fan que la ciutat goge d'un clima oceànic, en temperatures suaus durant tot l'[[any]] i precipitacions freqüents.
Els 81,9kmª de superficie del municipi oferixen una permanent successio de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe y Castill de La Palma) que dominen la ria.
Els 81,9kmª de superfície del municipi oferixen una permanent successió de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe i Castill de La Palma) que dominen la ria.
=Economia=
=Economia=
Les drassanes, fundades en el reinat de [[Felipe V]], han segut durant molt anys el motor de Ferrol i la seua comarca. Actualment, es un sector en crisis, pero continua seguent ú dels punts en major capacitat industrial (industria pesada) de tota Galicia. El recent acabat port exterior i la base naval de la Marina de Guerra Espanyola (Arsenal, Hospital Militar i atres) son, com ha segut sempre, de gran importancia per a l'economia de Ferrol i la seua comarca.
Les drassanes, fundades en el regnat de [[Felip V]], han segut durant molt anys el motor de Ferrol i la seua comarca. Actualment, es un sector en crisis, pero continua següent u dels punts en major capacitat industrial (industria pesada) de tota [[Galícia]]. El recent acabat port exterior i la base naval de la Marina de Guerra Espanyola (Arsenal, Hospital Militar i atres) son, com ha segut sempre, de gran importància per a l'economia de Ferrol i la seua comarca.
=Punts d'interés=
=Punts d'interés=
* Museu Naval (Centre Herrerías)
* Museu Naval (Centre Herrerías)
* Museu d'Historia Natural
* Museu d'Historia Natural
* Barri de A Magdalena: data del [[sigle XVIII]], en els seus carrers en damero i les seues cases de galeries. En este barri es troba els jardins del Cantón de Molíns, aon creixen antiquisims abres.
* Barri de A Magdalena: data del [[sigle XVIII]], en els seus carrers en damero i les seues cases de galeries. En este barri es troba els jardins del Cantón de Molíns, a on creixen antiquíssims arbres.
* Concatedral de San Julián (en el barri de A Magdalena).
* Concatedral de San Julián (en el barri de A Magdalena).
* Iglésia neoclásica de San Francisco (en el barri de Ferrol Vello).
* Iglésia neoclásica de San Francisco (en el barri de Ferrol Vello).
* Edifici del Arsenal
* Edifici del Arsenal
* Castell de San Felipe
* Castell de San Felipe
* Ermita de Chamorro: situada en el mont de Chamorro, en la parroquia de San Salvador de Serantes. Des de ad esta ermita es pot apreciar una bellisima vista de la ciudat de Ferrol i els seus voltants. En el dia a de la Verge de Chamorro es celebra una gran romeria.
* Ermita de Chamorro: situada en el mont de Chamorro, en la parròquia de Sant Salvador de Serantes. Des de ad esta ermita es pot apreciar una bellíssima vista de la ciutat de Ferrol i els seus voltants. En el dia a de la Verge de Chamorro es celebra una gran romeria.
* Ermita i jaciment de l'illa de Santa Comba
* Ermita i jaciment de l'illa de Santa Comba
* Viage en llancha des de Ferrol a Mugardos (des de el moll de Curuxeiras)
* Viage en llancha des de Ferrol a Mugardos (des de el moll de Curuxeiras)
* Capitania General i els Jardins de Herrera: al costat d'estos jardins estan les estatues de Marte i Júpiter, que son les mes antigues de Ferrol. Proximament l'edifici de Capitania serà reconvertit en Archiu i Biblioteca de l'Armada
* Capitania General i els Jardins de Herrera: al costat d'estos jardins estan les estàtues de Marte i Júpiter, que son les mes antigues de Ferrol. Pròximament l'edifici de Capitania serà reconvertit en Archiu i Biblioteca de l'Armada
* Plages com la de Doniños, San Jorge, Santa Comba o Ponzos (cada vegada mes ocupada per extrangers aficionats al surf i al windsurf).
* Plages com la de Doniños, San Jorge, Santa Comba o Ponzos (cada vegada mes ocupada per estrangers aficionats al surf i al windsurf).
* Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos").
* Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos").
=Festivitats d'interes=
=Festivitats d'interes=
La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de [[1995]] com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos uniques que gogen d'este distintiu en [[Galícia]].
La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de [[1995]] com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos úniques que gogen d'este distintiu en [[Galícia]].