− | *La germinació: la llavor de la [[fruïta]], que s'unfle en l'humitat i quan hi ha prou de calor, creix prenent les seues reserves d'aliments als cotiledons. Des del principi la plánta respira i emitix [[dioxit de carbono]]. Quan la llavor creix fins rompre la corfa del fruït i ix l'arraïl jove. | + | *La germinació: la llavor de la [[fruïta]], que s'unfle en l'humitat i quan hi ha prou de calor, creix prenent les seues reserves d'aliments als cotiledons. Des del principi la plánta respira i emitix [[dioxit de carbono]]. Quan la llavor creix fins rompre la corfa del fruït i ix l'arraïl jove. Es ella la que donará recolzament a la planta i elaborar els aliments en el sol. Ella sempre en posició vertical i s'hundixen cap avall. Est es el geotropisme positiu, la llei natural que obliga a qualsevol moviment de l'arraïl cap al centre de la [[Terra]]. Sens embarc hi ha dos excepcions: quan hi ha un obstácul o si la resistencia es molt forta, l'arraï bordeja dit obstacul, i despres torna a la seua posició vertical; i quan l'arraïl esta en un terreny d'humidal pot prenc una direcció obliqua. |
− | Es ella la que donará recolzament a la planta i elaborar els aliments en el sol. Ella sempre en posició vertical i s'hundixen cap avall. Est es el geotropisme positiu, la llei natural que obliga a qualsevol moviment de l'arraïl cap al centre de la [[Terra]]. Sens embarc hi ha dos excepcions: quan hi ha un obstácul o si la resistencia es molt forta, l'arraï bordeja dit obstacul, i despres torna a la seua posició vertical; i quan l'arraïl esta en un terreny d'humidal pot prenc una direcció obliqua. | + | *La planta jove: L'arraïl comença el seu creiximent i els cotiledons s'agoten per a proporcionar els materials necesaris per a la formació de la planta que deu creixer i brotar. Creixerá verticalment, es el geotropisme negatiu que actúa en la direcció oposta de la que actúa sobre l'arraïl. |