Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Pucara.jpg|right|thumb|<center>'''Pucará de Tilcara'''</center>]] | | [[Image:Pucara.jpg|right|thumb|<center>'''Pucará de Tilcara'''</center>]] |
− | Es una fortalea construida pels tilcaras, una parcialitat dels omaguaques, en un punt estrategic sobre la [[Trencall d’Humahuaca]], en [[Jujuy]], [[Argentina]]. Es troba al sur de la ciutat de [[Tilcara]], a 80 metros d’altitut sobre el Riu Gran, que alli corre a 2.450 msnm. Fon un lloc ideal per a defendre’s dels atacs; dominava l’encreuament dels dos unics camins del lloc i per una banda la defenen els acantilats sobre el Rio Gran i per l’atra banda les aspres rostaries. En les ales de montanya mes accesibles construïren alts murs.
| + | És una fortalea construida pels tilcaras, una parcialitat dels omaguaques, en un punt estrategic sobre la [[Trencall d’Humahuaca]], en [[Jujuy]], [[Argentina]]. Es troba al sur de la ciutat de [[Tilcara]], a 80 metros d’altitut sobre el Riu Gran, que alli corre a 2.450 msnm. Fon un lloc ideal per a defendre’s dels atacs; dominava l’encreuament dels dos únics camins del lloc i per una banda la defenen els acantilats sobre el Riu Gran i per l’atra banda les aspres rostaries. En les ales de montanya més accesibles construïren alts murs. |
| | | |
− | Es una de les mes importants i conegudes de les antigues poblacions prehispaniques de la regio d’[[Humahuaca]]. Te una extensio de 8 a 15 hectarees i aproximadament 900 anys d’antiguitat. En el pucará s’identifiquen diferents barris de vivendes, corrals, una necropolis i un lloc per a cerimonies sagrades, entre uns atres espais.
| + | És una de les més importants i conegudes de les antigues poblacions prehispaniques de la regió d’[[Humahuaca]]. Te una extensió de 8 a 15 hectarees i aproximadament 900 [[any|anys]] d’antigüetat. En el pucará s’identifiquen diferents barris de vivendes, corrals, una necropolis i un lloc per a cerimonies sagrades, entre uns atres espais. |
| | | |
− | De les casi mil que eren en els seus temps de gloria, prop de 60 construccions han segut restaurades per l’home. En dit lloc, tambe s’alce un monument en forma de piramide truncada. Est homenage te com destinataris als arqueolecs Juan D. Ambrosetti, Salvador Debenedetti i Eric Boman, i fon construit per l’arquitecte Martín Noel, en l’any [[1935]]. | + | De les casi mil que eren en els seus temps de gloria, prop de 60 construccions han segut restaurades per l’home. En dit lloc, tambe s’alça un monument en forma de piramide truncada. Est homenage te com destinataris als arqueolecs Juan D. Ambrosetti, Salvador Debenedetti i Eric Boman, i fon construit per l’arquitecte Martín Noel, en l’any [[1935]]. |
| | | |
− | La vista que s’obte des d’alli es senzillament unica. Resalten els diferents colors que tenen les montanyes i que, d’acort a la posicio del sol, guanyen o resten pigmentacio. I a on, per supost, el Pucará seguix seent l’etern guaita de tot lo que pasa al seu voltant. | + | La vista que s’obte des d’alli es senzillament unica. Resalten els diferents colors que tenen les montanyes i que, d’acort a la posició del [[sol]], guanyen o resten pigmentació. I a on, per supost, el Pucará seguix seent l’etern guaita de tot lo que pasa al seu voltant. |
| | | |
| | | |