Canvis

Entre Novembre i Febrer poden arribar [[borrasca]]s d'aire fret que afecten esta zona, pero les temperatures baixen notablement, per eixemple, que un dia de Decembre estiga ras i 18º de màxima, i l'endemà 14º de màxima i pluja.

Entre [[novembre]] i [[febrer]] poden arribar borrasques d'aire fret que afecten esta zona, pero les temperatures baixen notablement, per eixemple, que un dia de [[decembre]] estiga ras i 18º de màxima, i l'endemà 14º de màxima i pluja.

Igualment entre Maig i Setembre poden arribar onades de calor (arriben més a l'estiu, pero a vegades també Al Maig i Setembre), per eixemple, un dia d'Agost en 32º, i un dia després 38º. Les temperatures per damunt de 35º A l'Estiu són molt freqüents, i les màximes de més de 40º ocorren durant alguns dies Al Juliol i Agost, pero no de forma contínua.  

Igualment entre [[maig]] i [[setembre]] poden arribar onades de calor (arriben més a l'estiu, pero a vegades també Al Maig i Setembre), per eixemple, un dia d'[[agost]] en 32º, i un dia després 38º. Les temperatures per damunt de 35º A l'[[estiu]] són molt freqüents, i les màximes de més de 40º ocorren durant alguns dies en [[juliol]] i agost, pero no de forma contínua.  

Les temperatures no baixen de 5º-6º normalment, pero en onades de fret poden arribar a 4t, encara que és prou rar. Les gelades són molt rares, i també la neu és molt rara. Alguns dies a l'estiu, el mercuri es pot disparar arribant a valors de +40º, pero no molt continuadament, sino que uns dies. Igualment a l'hivern, a conseqüència de les onades de fret, el mercuri pot baixar a tan sols 4t, pero només 1 o 2 dies.  

Les temperatures no baixen de 5º-6º normalment, pero en onades de fret poden arribar a 4º, encara que és prou rar. Les gelades són molt rares, i també la neu és molt rara. Alguns dies a l'estiu, el mercuri es pot disparar arribant a valors de +40º, pero no molt continuadament, sino que uns dies. Igualment a l'[[hivern]], a conseqüència de les onades de fret, el mercuri pot baixar a tan sols 4º, pero només 1 o 2 dies.  

La temperatura mijana anual és de 18.5ºC.

La temperatura mijana anual és de 18.5ºC.

 

 

=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===

=== Barris i pedanies ===

En el [[terme municipal]] d'Oliva es troba també el núcleu de població de '''Plaja d'Oliva''' (en [[valencià]] '''''Plaja d'Oliva''''').

En el [[terme municipal]] d'Oliva es troba també el núcleu de població de '''Plaja d'Oliva''' (en [[valencià]] '''''Plaja d'Oliva''''').

Oliva, conta en els següents barris, que s'identifiquen en les circumscripcions eclesiàstiques:

Oliva, conta en els següents barris, que s'identifiquen en les circumscripcions eclesiàstiques:

== Història ==

== Història ==

Constituïda en Comtat per [[Alfons el Magnànim]] en 1449, el seu primer Comte va ser Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.

Constituïda en comtat per [[Alfons el Magnànim]] en 1449, el seu primer comte va ser Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.

   

   

Quan en [[1609]] la [[expulsió dels moriscs]] deixa seca els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, així i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el [[segle XVIII]] quan, junt en la resta del desaparegut Regne de Valéncia, s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.

Quan en [[1609]] la [[expulsió dels moriscs]] deixa secs els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, així i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el [[segle XVIII]] quan, junt en el restant del desaparegut Regne de Valéncia, s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.

En la [[divisió provincial de 1822]] va ser adscrita a la [[Província de Xàtiva]] i en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|la divisió de 1833]] a la de [[Província d'Alacant|Alacant]], passant definitivament a [[província de Valéncia|Valéncia]] en [[1836]].

En la [[divisió provincial de 1822]] va ser adscrita a la [[Província de Xàtiva]] i en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|la divisió de 1833]] a la de [[Província d'Alacant|Alacant]], passant definitivament a [[província de Valéncia|Valéncia]] en [[1836]].

== Economia ==

== Economia ==

Tradicionalment ha segut una població eminentment agrícola –en el predomini del cultiu del [[taronja|taronger]]–, encara que des dels inicis dels anys 90 ha començat a manifestar-se un notable creixement industrial i turístic, que ha relegat el cultiu del taronger a un segon pla i han transformat Oliva en una urbs moderna i cosmopolita.

Tradicionalment ha segut una població eminentment agrícola –en el predomini del cultiu del [[taronja|taronger]]–, encara que des dels inicis dels anys 90 ha començat a manifestar-se un notable creixement industrial i turístic, que ha relegat el cultiu del taronger a un segon pla i han transformat Oliva en una ciutat moderna i cosmopolita.

== Monuments ==

== Monuments ==

De la seua época medieval podem observar antigues '''torres de defensa''' de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en [[1598]]), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Així com l'antic barri mossàrap del que nos queden els seus carrerons estrets i sense disposició geomètrica, de la que és estandart El Carrer la Falç, que deu el seu nom a la seua forma.

De la seua época medieval podem observar antigues '''torres de defensa''' de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en [[1598]]), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Així com l'antic barri mossàrap del que nos queden els seus carrerons estrets i sense disposició geomètrica, de la que és estandart El Carrer la Falç, que deu el seu nom a la seua forma.

Entre els seus monuments civils cal destacar el '''[[Casa dels Mayans|Aula de Llatinitat]]''' també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el segle XVIII i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.

Entre els seus monuments civils cal destacar el '''[[Casa dels Mayans|Aula de Llatinitat]]''' també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el [[segle XVIII]] i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.

També es poden visitar els museus de la ilustració, el prehistòric, així com la casa Mayans i el museu i cripta parroquial de Santa Maria.

També es poden visitar els museus de la ilustració, el prehistòric, així com la casa Mayans i el museu i cripta parroquial de Santa Maria.

* '''Festes Majors'''. Celebrava les seues festes el [[3 de maig]] al Santíssim Crist de la Fe i el [[8 de setembre]] a la Mare de Deu del Reboll-te, patrons abdós de la ciutat, junt en San Francisco d'Assís. Actualment estes dos festivitats es relleven ser festa local, quan cap de les dos cau en [[dissabte]] o [[dumenge]]. La festivitat local fixa és des dels anys 90 el divendres de [[Moros i Cristians]], que se celebra en [[juliol]], i està declarada com a Festes d'Interés Turístic Autonòmic de la [[Comunitat Valenciana]].

* '''Festes Majors'''. Celebrava les seues festes el [[3 de maig]] al Santíssim Crist de la Fe i el [[8 de setembre]] a la Mare de Deu del Reboll-te, patrons abdós de la ciutat, junt en San Francisco d'Assís. Actualment estes dos festivitats es relleven ser festa local, quan cap de les dos cau en [[dissabte]] o [[dumenge]]. La festivitat local fixa és des dels anys 90 el divendres de [[Moros i Cristians]], que se celebra en [[juliol]], i està declarada com a Festes d'Interés Turístic Autonòmic de la [[Comunitat Valenciana]].

Atres festes d'interés són la de Moros i Cristians i les [[Falles]]. Estes últimes, implantades en la població des de [[1981]], sent la comissió de Pensat i Fet la pionera. En [[1982]], es van unir les comissions de les Falles Vaig agranar Sant Francesc, Institut i l'Estació. En [[1990]], naix la Falla Casa d'Alonso i, en [[2006]], Conservatori. La festa fallera en Oliva té els seus orígens en el barri de Sant Francesc, on es van plantar monuments i va haver-hi comissió i [[Fallera Major]] de [[1956]] a [[1959]], sent alguns del seu fundadors els encarregats de dur a terme la refundació de l'actual comissió de la Falla Vaig agranar Sant Francesc. Entre els actes a destacar de la festa de falles en Oliva, trobem el Festival de [[mascletà|Mascletaes]] (del 15 al 19 de [[març]]), el Concurs de Teatre en [[valencià]] "Salvador Soler i Soler" i multitut d'actes célebres que es duen a terme també en la resta de poblacions on se celebra la festa.

Atres festes d'interés són la de [[Moros i Cristians]] i les [[Falles]]. Estes últimes, implantades en la població des de [[1981]], sent la comissió de Pensat i Fet la pionera. En [[1982]], es van unir les comissions de les Falles Vaig agranar Sant Francesc, Institut i l'Estació. En [[1990]], naix la Falla Casa d'Alonso i, en [[2006]], Conservatori. La festa fallera en Oliva té els seus orígens en el barri de Sant Francesc, on es van plantar monuments i va haver-hi comissió i [[Fallera Major]] de [[1956]] a [[1959]], sent alguns del seu fundadors els encarregats de dur a terme la refundació de l'actual comissió de la Falla Vaig agranar Sant Francesc. Entre els actes a destacar de la festa de falles en Oliva, trobem el Festival de [[mascletà|Mascletaes]] (del 15 al 19 de [[març]]), el Concurs de Teatre en [[valencià]] "Salvador Soler i Soler" i multitut d'actes célebres que es duen a terme també en la resta de poblacions on se celebra la festa.

== Persones célebres naixcudes en esta localitat ==

== Persones célebres naixcudes en esta localitat ==