Llínea 24: |
Llínea 24: |
| | | |
| | | |
− | '''La Marina Alta''' és una [[comarca valenciana|comarca]] central i costera de la [[Comunitat Valenciana]], amb capital a [[Dénia]]. Limita al nord amb [[La Safor]], al nord i a l'est amb la [[Mar Mediterrània]], al sud amb [[La Marina Baixa]] i a l'oest amb el [[El Comtat]]. | + | '''La Marina Alta''' és una [[comarca valenciana|comarca]] central i costera de la [[Comunitat Valenciana]], en capital a [[Dénia]]. Limita al nort en [[La Safor]], al nort i a l'est en el [[Mar Mediterràneu]], al sur en [[La Marina Baixa]] i a l'oest en el [[El Comtat]]. |
| | | |
| ==Geografia== | | ==Geografia== |
− | La Marina Alta és una comarca formada per la comarca històrica del [[Marquesat de Dénia]] a més d'uns quants pobles al sud i la ciutat de Calp, que integraven la [[Marina]] antiga, la qual passà a anomenar-se la Marina Baixa. A l'actualitat tota la comarca, junt amb la seua germana al sud, és considerada part d'una sola unitat cultural, la Marina. Aquest és la denominació més típica entre els oriünds; tanmateix els més grans del nord de la comarca fan referència en ocasió al "Marquesat". A l'actualitat la comarca inclou, a més del Marquesat, les sub-comarques de la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]], la vall d'[[Subcomarca d'Aixa-Pop|Aixa-Pop]] i les [[Valls de Pego]]. | + | La Marina Alta és una comarca formada per la comarca històrica del [[Marquesat de Dénia]] ademés d'uns quants pobles al sur i la ciutat de Calp, que integraven la [[Marina]] antiga, la qual passà a nomenar-se la Marina Baixa. En l'actualitat tota la comarca, junt en la seua germana al sudr és considerada part d'una sola unitat cultural, la Marina. Esta és la denominació més típica entre els oriünds; Aixina mateix els més grans del nort de la comarca fan referència en ocasió al "Marquesat". En l'actualitat la comarca inclou, ademés del Marquesat, les sub-comarques de la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]], la vall d'[[Subcomarca d'Aixa-Pop|Aixa-Pop]] i les [[Valls de Pego]]. |
| | | |
− | És una comarca costanera que tanmateix marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, on el cultiu de la taronja domina, i els penya-segats marítims de la Marina Baixa on els cultius s'amaguen dins de valls interiors, i la nespra i el [[raïm (fruit)|raïm]] dominen. | + | És una comarca costanera que igual marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, a on el cultiu de la [[taronja]] domina, i els penya-segats marítims de la Marina Baixa a on els cultius s'amaguen dins de valls interiors, i la nespra i el [[raïm]] dominen. |
| | | |
− | La comarca es divideix abruptament en tres zones de plana seperades per agrestes muntanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], El [[Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers al [[País Valencià]]. Al sud, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[ametlers]] i [[Raïm (fruit)|raïm]]. Finalment existeix una plana marjalenca a l'extrem nord, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]]. | + | La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], El [[Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la [[Comunitat Valenciana]]. Al sur, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[armela|armelers]] i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]]. |
| | | |
− | La Marina Alta és dominada per tres muntanyes importants – la [[serra de Segària|Segària]] (500m), el [[massís del Montgó|Montgó]] (752m) i la [[serra de Bèrnia]] - que formen part d'un sol sistema: la [[serralada Bètica]]. Aquesta forma una sèrie de valls de díficil accés a l'interior de la comarca, anomenades les [[Valls de la Marina Alta|Valls]], que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una línia entre Pego a [[Xaló]]. Entre aquestes muntanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus on abunden pobles modests d'origen morisc en una sub-comarca anomenada la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]]. Al nord, aquest sistema encara persisteix en la forma de la Segària i el Montgó, mentre que al sud crea la serra de Bèrnia i continua en forma d'una massa muntanyenca que arriba fins a la costa i forma els penya-segats de Xàbia i [[Calp]]. A les [[Valls de Pego|Valls]], el conreu és d'olives, cireres i ametlles; a les muntanyes entre [[Teulada]] i [[Benissa]], el raïm. | + | La Marina Alta és dominada per tres montanyes importants – la [[serra de Segària|Segària]] (500m), el [[massís del Montgó|Montgó]] (752m) i la [[serra de Bèrnia]] - que formen part d'un sol sistema: la [[serralada Bètica]]. Esta forma una sèrie de valls de díficil accés a l'interior de la comarca, nomenades les [[Valls de la Marina Alta|Valls]], que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una llínia entre Pego a [[Xaló]]. Entre aquestes muntanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus a on abunden pobles modests d'orige morisc en una sub-comarca nomenada la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]]. Al nort, este sistema encara persistix en la forma de la Segària i el Montgó, mentres que al sur crea la serra de Bèrnia i continua en forma d'una massa montanyenca que arriba fins a la costa i forma els penya-segats de Xàbia i [[Calp]]. En les [[Valls de Pego|Valls]], el cultiu és d'[[oliva|olives]], cireres i armeles; a les montanyes entre [[Teulada]] i [[Benissa]], el raïm. |
| | | |
− | A punt més septentrional, un petit pont sobre el barranc del Molinell dóna accés a la comarca des de la Safor. La costa conjuga platges d'arena fina i pedra al terme de Dénia i al nord del de Xàbia amb cales, costa rocosa i penya-segats al voltant del Montgó i entre Xàbia i Calp. És a la meitat sud que es troba la costa més accidentada: el [[Cap de Sant Antoni]], el [[Cap de Martí]], el [[Cap Negre (País Valencià)|Cap Negre]] i el [[Cap de la Nau]]. A l'extrem sud, el [[massís del Mascarat]] barra el pas entre Calp i Altea i és a través d'un túnel que hi penetren les carreteres i la línia de ferrocarril que es dirigeixen cap a Alacant.
| + | En el punt més septentrional, un chicotet pont sobre el barranc del Molinell dóna accés a la comarca des de la Safor. La costa conjuga plages d'arena fina i pedra al terme de Dénia i al nort del de Xàbia en cales, costa rocosa i penya-segats al voltant del Montgó i entre Xàbia i Calp. És a la mitat sur a on es troba la costa més accidentada: el [[Cap de Sant Antoni]], el [[Cap de Martí]], el [[Cap Negre (País Valencià)|Cap Negre]] i el [[Cap de la Nau]]. A l'extrem sur, el [[massís del Mascarat]] barra el pas entre Calp i Altea i és a través d'un túnel que hi penetren les carreteres i la llínea de ferrocarril que es dirigixen cap a [[Alacant]]. |
| | | |
− | Els rius de la comarca són el [[riu Bullent|Bullent]] i el [[barranc del Molinell|Molinell]] – o Racons –, que fan de frontera al nord; el [[riu Girona|Girona]], el [[riu Gorgos|Gorgos]] – o de Xaló – l’[[riu d'Alcalà|Alcalà]] i el de [[riu de Castells|Castells]]. A més a més hi ha una sèrie de barrancs: l’[[barranc de l'Alberca|Alberca]], l’[[barranc de l'Alter|Alter]], el [[barranc Bo|Bo]], el [[barranc Regatxol|Regatxol]], el [[barranc de Teulada|Teulada]], les [[barranc de les Sorts|Sorts]], el [[barranc del Mascarat|Mascarat]], el [[barranc de Malafí|Malafí]] i la [[rambla de la Gallinera]]. Tots són de caràcter torrencial, de manera que sovint no porten aigua i, amb les pluges fortes de la tardor, poden desbordar-se, tal com féu el Girona l’[[riuada d'octubre del 2007 al País Valencià|octubre del 2007]]. | + | Els rius de la comarca són el [[riu Bullent|Bullent]] i el [[barranc del Molinell|Molinell]] – o Racons –, que fan de frontera al nort; el [[riu Girona|Girona]], el [[riu Gorgos|Gorgos]] – o de Xaló – l’[[riu d'Alcalà|Alcalà]] i el de [[riu de Castells|Castells]]. A més a més hi ha una sèrie de barrancs: l’[[barranc de l'Alberca|Alberca]], l’[[barranc de l'Alter|Alter]], el [[barranc Bo|Bo]], el [[barranc Regatxol|Regatxol]], el [[barranc de Teulada|Teulada]], les [[barranc de les Sorts|Sorts]], el [[barranc del Mascarat|Mascarat]], el [[barranc de Malafí|Malafí]] i la [[rambla de la Gallinera]]. Tots són de caràcter torrencial, de manera que a sovint no porten [[aigua]] i, en les pluges fortes del [[autumne]], poden desbordar-se, tal com féu el Girona en [[octubre]] del [[2007]]. |
| | | |
| ==Demografia== | | ==Demografia== |
Llínea 78: |
Llínea 78: |
| | | |
| ==Climatologia== | | ==Climatologia== |
− | La comarca és de climatologia mediterrània on abunda el sol però en ser una comarca marítima, i una que se situa al nexe de la [[mar catalana]] amb la [[mar mediterrània]], pot patir tempestades fortes durat l'estiu i la tardor. Cal remarcar que la zona més plujosa del País Valencià se situa a l'extrem nord de la comarca, a la desembocadura del [[riu Molinell]], entre Pego i El Verger. La zona més seca és al sud i a les valls d'interior. La proximitat amb les [[Illes Pitiüses]] i la seua posició al final del [[golf de València]], envoltada de mar, fa que a sovint el temps de la Marina Alta siga més insular que peninsular. La saviesa popular confia que passat el pas de muntanya anomenat el [[Mascarat]] (que marca la frontera comarcal meridional), ix el sol, mentre que si hom passa pel Molinell, a sovint pot trobar-se amb una pluja local forta. Una altra dita destaca que a Dénia, plou molt per damunt de la mitjana, i és fàcil observar la retenció dels núvols al voltant del Montgó i la costa adjacent, que descarreguen damunt de la capital amb certa força donant fe a la tradició d'inundacions que té. | + | La comarca és de climatologia mediterrànea a on abunda el sol però al ser una comarca marítima, pot patir tempestades fortes durat l'estiu i l'autumne. Cal remarcar que la zona més plujosa de la [[Comunitat Valenciana]] se situa a l'extrem nort de la comarca, a la desembocadura del [[riu Molinell]], entre Pego i El Verger. La zona més seca és al sud i a les valls d'interior. La proximitat en les [[Illes Pitiüses]] i la seua posició al final del [[golf de Valéncia]], envoltada de mar, fa que a sovint el temps de la Marina Alta siga més insular que peninsular. |
| | | |
| ==Transport== | | ==Transport== |
− | El transport de la comarca s'orienta del nord al sud i al voltant de la capital, [[Dénia]]. Gràcies al [[Montgó]], l’[[AP-7|autopista AP-7]] no s'apropa a les poblacions més importants, sinó continua al llarg de la plana entre les Valls, la [[Segària]] i el Montgó, comunicant-se amb [[Pego]], Dénia i Xàbia a través de les carreteres generals [[CV-700]], [[CV-725]], [[CV-734]]. En canvi, té accessos directes amb [[Ondara]], [[Pedreguer]], [[Gata de Gorgos|Gata]] i [[Benissa]]. La carretera nacional [[N-332]] segueix l'autopista en direcció nord – sud, passant per dins de Gata, Benissa i Calp; disposa d'un nou desviament per a El Verger i Ondara. La carretera [[CV-700]] enllaça la comarca amb [[Alcoi]] a través de la ciutat de [[Pego]] i la [[Vall de Gallinera]]. | + | El transport de la comarca s'orienta del nort al sur i al voltant de la capital, [[Dénia]]. Gràcies al [[Montgó]], l’[[AP-7|autopista AP-7]] no s'apropa a les poblacions més importants, sinó continua al llarg de la plana entre les Valls, la [[Segària]] i el Montgó, comunicant-se amb [[Pego]], Dénia i Xàbia a través de les carreteres generals [[CV-700]], [[CV-725]], [[CV-734]]. En canvi, té accessos directes en [[Ondara]], [[Pedreguer]], [[Gata de Gorgos|Gata]] i [[Benissa]]. La carretera nacional [[N-332]] segueix l'autopista en direcció nort – sur, passant per dins de Gata, Benissa i Calp; disposa d'un nou desviament per a El Verger i Ondara. La carretera [[CV-700]] enllaça la comarca en [[Alcoi]] a través de la ciutat de [[Pego]] i la [[Vall de Gallinera]]. |
| | | |
− | Només Dénia i Calp disposen de transport urbà, en la forma d'autobusos municipals, encara que l'autobús [[Pego]] - Gandía recorre tota la ciutat abans de circular cap a la capital de la Safor. Dénia és el punt d'origen de molts dels autocars que creuen la comarca. Aquests autocars, majorment de l'empresa [[ALSA]], comuniquen Dénia, Xàbia, Ondara, El Verger, Benissa i Calp amb [[Gandia]], Benidorm, Alacant i [[València]]. El [[TRAM Alacant]], conegut com el trenet de Dénia, ix des d'aquest nucli i serveix la Xara, Gata, Teulada i Benissa i Calp i arriba a Benidorm i Alacant. Antigament, existia una línia Dénia – Gandia. A més a més, diversos carrils-bici enllacen Pego, El Verger, Ondara, Els Poblets i Dénia. | + | Només Dénia i Calp disposen de transport urbà, en la forma d'autobusos municipals, encara que l'autobús [[Pego]] - Gandía recorre tota la ciutat abans de circular cap a la capital de la Safor. Dénia és el punt d'orige de molts dels autocars que creuen la comarca. Estos autocars, majorment de l'empresa [[ALSA]], comuniquen Dénia, Xàbia, Ondara, El Verger, Benissa i Calp en [[Gandia]], [[Benidorm]], Alacant i [[Valéncia]]. El [[TRAM Alacant]], conegut com el trenet de Dénia, ix des d'este nucleu i servix la Xara, Gata, Teulada i Benissa i Calp i arriba a Benidorm i Alacant. Antigament, existia una llínea Dénia – Gandia. Ademés, diversos carrils-bici enllacen Pego, El Verger, Ondara, Els Poblets i Dénia. |
| | | |
− | A grans trets, els pobles del nord, fins a Gata, es dirigeixen preferentment a València, mentre que els pobles del sud a sovint trien Alacant. El punt equidistant entre tots dos és a El Verger, a 91 quilòmetres. En ambdós casos el transport privat guanya ampliament al públic en número de passatgers. | + | A grans trets, els pobles del nort, fins a Gata, es dirigixen preferentment a Valéncia, mentres que els pobles del sur a sovint trien Alacant. El punt equidistant entre els dos és El Verger, a 91 quilòmetres. En els dos casos el transport privat guanya ampliament al públic en número de passagers. |
| | | |
| ==Economia== | | ==Economia== |
− | L'economia de la comarca ha sigut i encara és en gran part agrícola: cítrics, raïm, cireres. La producció de la [[pansa]] i [[mistela]], dos productes del raïm, enriquia Dénia, Xàbia, Benissa i Teulada al segle XIX. Al segle XX, indústries com la producció de bosses i ceràmica a Pedreguer i Gata prengueren relleu al tradicional ofici de l'espart i la boga. Activitats com el conreu de les taronges i els velluters (seders), típiques de gran part de la [[Comunitat Valenciana]], també hi eren importants. A l'actualitat, les indústries de la construcció, instal·lació i manteniment hi tenen gran importància. El sector dels serveis també ha experimentat un gran increment gràcies al turisme sostingut des de la dècada dels seixanta a la costa marinesa. | + | L'economia de la comarca ha segut i encara és en gran part agrícola: cítrics, [[raïm]], cireres. La producció de la [[pansa]] i [[mistela]], dos productes del raïm, enriquia Dénia, Xàbia, Benissa i Teulada en el [[segle XIX]]. En el [[segle XX]], indústries com la producció de bosses i ceràmica a Pedreguer i Gata prengueren relleu al tradicional ofici de l'espart i la boga. Activitats com el cultiu de les [[taronges]] i els velluters (seders), típiques de gran part de la [[Comunitat Valenciana]], també hi eren importants. En l'actualitat, les indústries de la construcció, instalació i manteniment tenen gran importància. El sector dels servicis també ha experimentat un gran increment gràcies al turisme sostingut des de la dècada dels xixanta en la costa. |
| | | |
| ==Llengua== | | ==Llengua== |
− | La llengua nativa i predominant a la Marina Alta és el [[valencià]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfet no existeix, ans s'empra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "se n'aneu?" [Us en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es prefereix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; tanmateix, alguns pocs verbs mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué". A l'interior de la comarca, els pobles d'històric repoblament mallorquí conserven trets d'aquest dialecte a més d'un tret específic: les "x" passen a ser "tx" on a la resta del valencià es pronucien "x", com en les paraules "txitxanta" [seixanta] o "aitxò" [això]<ref name=llengua/>. El [[català salat|salat]] s'hi ha perdut quasi totalment i es conserva només a la veïna població de [[Tàrbena]] (Marina Baixa), i a la comarca pròpiament parlant, en la [[tautologia|frase tautològica]] "sa mare d'ella" [sa mare], i en alguns topònims locals, com la serra de ses Cordelleres ([[Benigembla]])<ref name=llengua/>. A Dénia i Xàbia es diu "aquí" on els altres pobles prefereixen l'estàndard valencià "ací"<ref name=llengua/>. Per altra banda les "e" i "o" obertes abunden, fins i tot on l'ús general és tancat: "Al Verger" [El Verger], "ham astat" [hem estat], "aubert" [obert], "anjorn" [enjorn] "Undara" [Ondara]<ref name=llengua/>. Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], hi han perviscut en molts casos, però generalment s'empra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>. Una altra cosa que ocorre arreu del domini lingüístic és la vacil·lació entre els prefixos [a] i [es] en molts verbs, com ara ''esronsar'' [arronsar]<ref name=llengua/>. A més a més, aquesta [a] apareix en un ample ventall d'expressions, com a mena de crossa idiomàtica, com ara: "''a'' n'hi ha dos" o "''a'' t'ho dic", que mentre en el segon exemple sembla provenir de [ja] o [ara], en el primer no té cap funció adverbial. També sofreixen prefixos alguns adverbis, com "endespués" [després]. Altres expressions són mutacions radicals: "encamant" [en acabant], "no s'hi vàlid" [no s'hi val]. El català de la Marina Alta també posseeix un ric lèxic propi, típic d'una comarca històricament aïllada de les ciutats i amb una població estàtica: fesols de careta, cadufo, [[dragó|andragó]], [[bollet]], [[espencat]], [[mullador]], [[casup]], [[riurau]], [[naia]], [[bancal]], marge o giró. Alguns paraules demostren la influència de l'emigració històrica a la colònia francesa d'Algèria: carrota [carlota], betrava, secatons, ferma [granja], xicolate [xocolate], retreta [la pensió dels jubilats], valable [vàlid] o velloseta<ref name=llengua/>. | + | La llengua nativa i predominant a la Marina Alta és el [[valencià]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfet no existeix, ans s'empra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "se n'aneu?" [Us en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es prefereix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; tanmateix, alguns pocs verbs mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué". |
| | | |
− | En addició hi ha creixents comunitats de castellanoparlants, anglòfons, germanòfons i francòfons gràcies, sobretot, al [[turisme residencial]]. A tota la comarca, el castellà és la llengua preferent per als europeus i magrebins nouvinguts i en conseqüència, l'índex de coneixement del català ha decaigut en els darrers quinze anys. Tanmateix, el coneixement del castellà ha patit el mateix efecte en menor grau gràcies a la creació de empreses, periòdics, ràdios i clubs socials dedicats exclusivament a les comunitats nord-europees.
| + | Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], hi han perviscut en molts casos, però generalment s'empra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>. |
| + | |
| + | En tota la comarca, el castellà és la llengua preferent per als [[Europa|europeus]] i magrebins nouvinguts i en conseqüència, l'índex de coneixement del valencià ha decaigut en els darrers quinze anys. El coneixement del castellà ha patit el mateix efecte en menor grau gràcies a la creació de empreses, periòdics, ràdios i clubs socials dedicats exclusivament a les comunitats nord-europees. |
| | | |
| ==Gastronomia== | | ==Gastronomia== |
| [[Fitxer:Coca de mullador.jpg|thumb|Coques de mullador, la coca més típica de la Marina.]] | | [[Fitxer:Coca de mullador.jpg|thumb|Coques de mullador, la coca més típica de la Marina.]] |
| {{principal|Cuina de la Marina Alta}} | | {{principal|Cuina de la Marina Alta}} |
− | Alguns plats típics de la gastronomia d'aquesta comarca són el [[mullador]], l'[[espencat]], [[coca (pastís)|coques dolces i salades]], [[sobrassada]] i [[llonganissa]] ([[Valls de Pego]], els [[pastisset]]s d'ametlla o d'espinacs (Xàbia), els [[bunyol (gastronomia)|bunyols]], el [[suquet de peix]], el [[bull]] amb ceba, les faves sacsades, la [[picadeta|picaeta]] ([[salmorra]], nous, tramussos i cacaues), la [[picada]] d'all i julivert, [[olla|putxero]] amb [[mandonguilla|mandonguilles]], l'[[arròs a banda]] (Dénia), [[arròs al forn]] amb fesols i penques, [[arròs amb crosta]] (Marjal de Pego), [[paella]] amb gamba o mandonguilla, [[pa amb tomàquet]] (Pedreguer), pebrots farcits d'arròs i magre. Begudes típiques són el [[burret]] (coca-cola i cafè-licor), [[vi de Xaló]] i [[mistela]] conreada a la ribera del Gorgos. | + | Alguns plats típics de la gastronomia d'esta comarca són el [[mullador]], l'[[espencat]], [[coca (pastís)|coques dolces i salades]], [[sobrassada]] i [[llonganissa]] ([[Valls de Pego]], els [[pastisset]]s d'ametlla o d'espinacs (Xàbia), els [[bunyol|bunyols]], el [[suquet de peix]], el [[bull]] en [[ceba]], les faves sacsades, la [[picadeta|picaeta]] ([[salmorra]], nous, tramussos i cacaues), la [[picada]] d'[[all]] i [[jolivert]], [[olla|puchero]] en [[mandonguilla|mandonguilles]], l'[[arròs a banda]] (Dénia), [[arròs al forn]] en fesols i penques, [[arròs en costra]] (Marjal de Pego), [[paella]] en gamba o mandonguilla, [[pa en tomata]] (Pedreguer), pebrots farcits d'arròs i magre. Begudes típiques són el [[burret]] (coca-cola i cafè-licor), [[vi de Xaló]] i [[mistela]] cultivada a la ribera del Gorgos. |
| [[Fitxer:detall de casa teulada.jpg|thumb|right|Exemple de l'estil marinès, a [[Teulada]].]] | | [[Fitxer:detall de casa teulada.jpg|thumb|right|Exemple de l'estil marinès, a [[Teulada]].]] |
| | | |
| ==Arquitectura== | | ==Arquitectura== |
| {{principal|Arquitectura de la Marina}} | | {{principal|Arquitectura de la Marina}} |
− | La Marina té dos estils propis de construcció. Ambdós empren tradicionalment pedra lluïda amb guix i pintat. El primer metre arran de terra és de pedra més gruixuda. Al voltant de les finestres i portes, es pinta un marc blanc o de colors. Un estil pinta tota la resta en blanc; l'altre empra colors lluents com el blau, roig, groc i verd. | + | La Marina té dos estils propis de construcció. Els dos empren tradicionalment pedra lluïda en guix i pintat. El primer metre arran de terra és de pedra més gruixuda. Al voltant de les finestres i portes, es pinta un marc blanc o de colors. Un estil pinta tota lo restant en blanc; l'atre fica colors lluents com el blau, roig, groc i verd. |
| | | |
− | La Marina Alta desenvolupa unes edificacions pròpies: els [[casup]]s, les [[naia|naies]] i els [[riurau]]s. Igualment té un gran nombre de finques rústiques, masies, palaus urbans, castells, molins, torres de vigia, i mercats coberts que representen un patrimoni considerable | + | La Marina Alta desenrrola unes edificacions pròpies: els [[casup]]s, les [[naia|naies]] i els [[riurau]]s. Igualment té un gran numero de finques rústiques, masies, palaus urbans, castells, molins, torres de vigia, i mercats coberts que representen un patrimoni considerable |
| | | |
| ==Llocs d'interès== | | ==Llocs d'interès== |
| | | |
| *El [[castell de Dénia|castell]] i els barris antics de [[les Roquetes (Dénia)|les Roquetes]] i [[Baix la Mar]] de [[Dénia]]. | | *El [[castell de Dénia|castell]] i els barris antics de [[les Roquetes (Dénia)|les Roquetes]] i [[Baix la Mar]] de [[Dénia]]. |
− | *[[Parc natural del Montgó]]: el [[Cap de Sant Antoni]], la [[Torre de Gerro]] i la [[cova tallada]] al nord, i els [[molins de Xàbia]] al sud. | + | *[[Parc natural del Montgó]]: el [[Cap de Sant Antoni]], la [[Torre de Gerro]] i la [[cova tallada]] al nord, i els [[molins de Xàbia]] al sur. |
| *[[Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva]] i el [[riu Bullent]]. | | *[[Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva]] i el [[riu Bullent]]. |
| *[[Penyal d'Ifac]] a Calp. | | *[[Penyal d'Ifac]] a Calp. |
Llínea 116: |
Llínea 118: |
| *Vila vella de Xàbia: l'església-fortalesa i l'ermita de Loreto. [[Cala|Cales]], l'[[illa del Portitxol]], i [[cap de la Nau|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)|Negre]], [[cap de Sant Antoni|de Sant Antoni]] i [[cap Prim|Prim]]. | | *Vila vella de Xàbia: l'església-fortalesa i l'ermita de Loreto. [[Cala|Cales]], l'[[illa del Portitxol]], i [[cap de la Nau|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)|Negre]], [[cap de Sant Antoni|de Sant Antoni]] i [[cap Prim|Prim]]. |
| *[[Els Pòrxens]] de Pedreguer. | | *[[Els Pòrxens]] de Pedreguer. |
− | *La torre medieval dels Medinaceli al [[El Verger|Verger]]. | + | *La torre medieval dels Medinaceli en [[El Verger|Verger]]. |
− | *Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i església de la puríssima xiqueta, anomenada ''Catedral de la Marina''. | + | *Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i església de la puríssima chiqueta, nomenada ''Catedral de la Marina''. |
− | *Vila vella de [[Teulada]]: palaus medievals, llotja gòtica i l'església. | + | *Vila vella de [[Teulada]]: palaus medievals, llonja gòtica i l'església. |
| *Plaça de bous, vila vella i l'església del convent d’[[Ondara]]. | | *Plaça de bous, vila vella i l'església del convent d’[[Ondara]]. |
| *Els Pous de Xaló: el de les Figueretes, el de l'Assegador i el de la Basseta. | | *Els Pous de Xaló: el de les Figueretes, el de l'Assegador i el de la Basseta. |