78 854
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + − − − + − + − + + − Va eixercir la seua professió de 'mestre' en diversos Coleges de [[La Salle]].+ − Destaca els deu anys que va impartir classe en Mahón ([[1948]]-[[1958]]),a on reviscolà les Associacions d'Antics Alumnes i les activitats extraescolars religioses-deportives, després de la [[Guerra Civil Espanyola]].+ − Donà gran impuls al baloncistella, creant en [[1950]] el [[C.B. La Salle]] que en el temps s'ha convertit en l'actual '[[Baloncistella Menorca]]' de 1ª divisió.+ − + − + − En [[1982]] accedix a la Càtedra de Francés. Eixercí en [[Nules]] i [[Carcaixent]] i es jubila en [[1992]] en l'Institut de [[Chirivella]].+ − + − − − + − − + − − + − + − + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Image:Juan Vanrell.jpg|thumb|rigth|<center>Joan premiat</center>]]
[[Archiu:Juan vanrell.jpg|thumb|250px|<center>Joan Vanrell</center>]]
[[Image:Juan Vanrell2.jpg|right|thumb|<center>Premi Llealtat</center>]]
[[Archiu:Joan vanrell2.jpg|thumb|250px|<center>Joan Vanrell</center>]]
'''Juan Vanrell Nadal''' va nàixer en [[Algàida]], poble rural de [[Mallorca]], als peus de la montanya de Cura, en el centre de l'illa.
'''Juan Vanrell Nadal''' és un filòlec i professor mallorquí. Naixqué en [[Algàida]], poble rural de [[Mallorca]], als peus de la montanya de Cura, en el centre de l'illa. Prop del seu poble es troba el santuari, de "[[La Mare de Deu de la Pau]]", construït per orde de [[Jaume I]] en acció de gràcies per la conquista de Mallorca.
Prop del seu poble trobem el santuari, de "[[La Mare de Deu de la Pàu]]", construït per orde de [[Jaume I]] en acció de gràcies per la conquista de Mallorca.
==Estudis==
==Estudis==
Realisà els estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. En eixa época no mes parlava [[balear]], la seua llengua mare.
Realisà els estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. En eixa época a soles parlava [[balear]], la seua llengua mare.
En [[1937]] entrà en l'alumnat "d'es Frares Francesos", també coneguts com [[Germans de la Salle]]. Deprengué [[castellà]] i [[francés]], es formà en la pedagogia salesiana, pràctica i fondament humà-cristiana.
En l'any [[1937]] entrà en l'alumnat "d'es Frares Francesos", també coneguts com [[Germans de la Salle]]. Deprengué [[castellà]] i [[francés]], se formà en la pedagogia salesiana, pràctica i fondament humà-cristiana.
{{cita|"Gràcies a La Salle ame als alumnes i soc amat per ells".Joan Vanrell}}
{{cita|"Gràcies a La Salle ame als alumnes i soc amat per ells".Joan Vanrell}}
Se llicencià en el títul de magisteri en l'[[Escola Normal]] de [[Palma de Mallorca]]
Se llicencià en el títul de magisteri en l'[[Escola Normal]] de [[Palma]]
==Desenroll professional==
==Desenroll professional==
Va eixercir la seua professió de mestre en diversos Coleges de [[La Salle]].
Destaca els deu anys que va impartir classe en Maó ([[1948]]-[[1958]]), a on reviscolà les Associacions d'Antics Alumnes i les activitats extraescolars religioses-deportives, despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]].
Donà gran impuls al bàsquet, creant en [[1950]] el [[C.B. La Salle]] que en el temps s'ha convertit en l'actual '[[Bàsquet Menorca]]' de 1ª divisió.
En l'any [[1959]], ingressà en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat Lliterària de Valéncia]], obtenint la Llicenciatura de Filologia Moderna en [[1963]].
En [[1959]], ingressà en l'[[Universitat Lliterària de Valéncia]], obtenint la Llicenciatura de Filologia Moderna en [[1963]].
En l'any [[1968]] guanya les oposicions a Professor Agregat de Francés. Eixercí esta titularitat en la Secció Delegada de [[Tavernes de la Valldigna]] a on conseguix que es transforme en institut arribant a ser-ne secretari i director.
En [[1968]] guanya les oposicions a Professor Agregat de Francés. Eixercí esta titularitat en la Secció Delegada de [[Tavernes de la Valldigna]] a on conseguix que es transforme en institut arribant a ser secretari i director.
En l'any [[1982]] accedix a la Càtedra de Francés. Eixercí en [[Nules]] i [[Carcaixent]] i es jubila en [[1992]] en l'Institut de [[Chirivella]].
== Actualitat ==
En jubilar-se, centrà la seua preocupació intelectual en la defensa incansable de la veritat de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] i de la [[Llengua Balear]].
==Hui==
En jubilar-se, centrà la seua preocupació intelectual en la defensa incansable de la veritat de la [[Llengua Valenciana]] i de la [[Llengua Balear]].
==Atres càrrecs==
==Atres càrrecs==
*En l'any [[1978]] és triat President Nacional de l'[[Associació de Professors Agregats d'Ensenyança Mija]].
*En [[1978]] es triat President Nacional de l'[[Associació de Professors Agregats d'Ensenyança Mija]].
A on treballà per la millora salarial.
A on treballà per la millora salarial.
{{cita| "Sense dignitat retributiva no hi ha dignitat professional".}}
{{cita| "Sense dignitat retributiva no hi ha dignitat professional".}}
*Fon President de l'[[Associació Valenciana de Catedràtics]] i vocal de la eixecutiva nacional.
*Fon President de l'[[Associació Valenciana de Catedràtics]] i vocal de la eixecutiva nacional.
*En [[2002]], és nomenat President de, [[Sa Llengo Balear]].
*En l'any [[2002]], és nomenat President de l'[[Acadèmi de Sa Llengo Baléà|Acadèmia de la Llengua Balear]].
==Antics alumnes==
==Antics alumnes==
* Tinen General D. [[Lluís Aleixandre Sintes]].
* Tinent General D. [[Lluís Aleixandre Sintes]].
* D. [[Manuel Elices Calafat]].
* D. [[Manuel Elices Calafat]].
==Premis==
==Premis==
* En [[2009]], el [[Grup d'Acció Valencianista]] li ha concedit el '[[Premis Llealtat|Premi Llealtat]] 2009', per la seua incansable lluita en pro de les llengües valenciana i balear.
* En l'any [[2009]], el [[Grup d'Acció Valencianista]] li va concedir el '[[Premis Llealtat|Premi Llealtat]] 2009', per la seua incansable lluita en pro de les llengües valenciana i balear.
==Publicacions==
==Publicacions==
*Publica artículs docents en defensa de la calitat de l'ensenyança, en els diaris [[Levante]] i, [[Las Provincias]].
*Ha publicat artículs docents en defensa de la calitat de l'ensenyança, en els diaris [[Levante-EMV]] i [[Las Provincias]].
*Artículs periodístics en [[ABC]], [[La Razón]], [[El Mundo]], [[Diario de Baleares]], Las Provincias, [[Diario de Valencia]], [[Valéncia Hui]] i actualment en los digitals [[El Palleter]] i [[Baleares Liberal]].
*Artículs periodístics en els periòdics [[ABC]], [[La Razón]], [[El Mundo]], [[Diario de Baleares]], Las Provincias, [[Diario de Valencia]], [[Valéncia Hui]] i actualment en els digitals [[El Palleter]] i [[Baleares Liberal]].
==Cites==
* [[Artur Mas]], president de la [[Generalitat de Catalunya]], digué en [[juliol]] de l'any [[2012]] que les comunitats autònomes desapareguen, excepte [[Galícia]], [[País Vasc]] i [[Catalunya]], per ser ''comunitats històriques''.
{{Cita|''¿Dónde están y cuándo comienzan los 'derechos históricos' de Cataluña? Por antigüedad, valor e historia tienen más 'derechos históricos' que Cataluña los astures, cántabros y gallegos, iniciadores indómitos de la Reconquista; Castilla y Aragón, artífices de la unidad de España; Toledo, Andalucía, Valencia y Mallorca, focos admirables de cultura y poderío de los reinos árabes... ¿Cómo pudo Cataluña dar lengua, cultura y esencia a Mallorca ([[1229]]) y a Valencia ([[1238]]) si entonces no existía ni geográfica ni políticamente?''|''¿Qué derechos históricos?'' ([[Diario de Valencia]], 5.2.2006), per Juan Vanrell Nadal}}
* Juan Vanrell, també comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol (el [[Pacte de Reus]]) per a la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL):
{{Cita|''En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (''[[Diario de Valencia]]'', 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!''|''Baleares y Valencia, moneda de cambio'', per Juan Vanrell (''[[La Razón]]'', 27.11.2004)}}
{{Cita|''Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban... No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia...''|''Baleares y Valencia, moneda de cambio'', per [[Juan Vanrell]] ([[La Razón]], 27.11.2004)}}
==Enllaços externs==
* [http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-c-01/juan-vanrell-c.htm Biografia de Juan Vanrell - Ma Vida]
* [https://llengobalear.miraheze.org/wiki/Juan_Vanrell_Nadal Juan Vanrell Nadal - S'Enciclopèdi]
* [http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Juan%20Vanrell%20Nadal Artículs de Juan Vanrell - Associació Cardona i Vives]
[[Categoria:Balear]]
[[Categoria:Balearisme]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Escritors]]