59
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − [[Image:Bruixes en belgica.png|thumb|right|300px|<center>La localitat de Bruixes en [[Bèlgica]].</center>]]+ − − Situada en el extrem noroest de [[Bèlgica]] a 90 qm de la capital [[Bruseles]], conta en son núcleu urbà en una població de 117.000 habitants. − El major atractiu de Bruixes és el seu casc històric declarat Patrimoni de la Humanitat per la [[Unesco]] en el any [[2000]]. Encara que en gran part reconstruit, dit centre urbà és un dels més grans atractius turístics centreeuropeus, ya que manté intactes les estructures arquitectòniques migvals. Al igual que [[Àmsterdam]] i [[Estocolm]], entre atres, Bruixes és coneguda com la [[Venècia]] del nort degut a la gran cantitat de canals que travessen la ciutat, i a la bellea dels mateixos.+ − Bruixes fon [[Capital Europea de la Cultura]] en [[2002]], junt en [[Salamanca]].+ − + − == Història == − Bruixes ha segut ciutat des d'el [[segle XI]]. Cap al [[1050]], la constant sedimentació fon tancant la important eixida de la ciutat al mar. Per sort, una tormenta en [[1134]] creà un canal natural d'eixida. Este fet i la important i emergent indústria de la lana, va fer que la ciutat creixquera enromement, construient-se les seus muralles baix el patronage dels Comtes de Flandes. L'entrada de la ciutat en la Liga Hanseàtica, una federació de comerç de ciutats dels [[Països Baixos]], [[Alemanya]] i [[Escandinàvia]], sols va portar més benefici a una ciutat que s'estava convertint en una de les més riques d'[[Europa]]. − − L'entrada de Flandes com a part del [[Regne de França]] en [[1297]], i la resistència a aceptar les polítiques provenents de la corona perpart dels flamencs, resultà en un aument de les tensions socials, les quals empijoraren en la encarcelació per part de Felipe IV de [[França]] del Comte de Flandes i el nombrament d'un nou governador. − − El [[18 de maig]] de [[1302]], després d'haver segut expulsats dels seus llars per a poder acollir les tropes del eixercit francés, el poble de Bruixes tornà a la ciutat, instigats per Jan Breydel i Pieter de Coninck, i assasinà a qualsevol francés que aconseguira trobar. Conta la llegenda que identificaven als francesos fent-los pronunciar la frasse "¡¡schild ende vriend''" (''escut i amic'', una frase molt identificativa per la pronunciació dels habitants de la regió. Pareix que, els francesos tenien moltes dificultats en pronunciar el so [sx] de ''schild''. Dita masacre és coneguda com els Maitins de Bruixes. − − Felipe IV de França manà una força per a acabar en els insurrectes, enfrentant-se ad ells i a les forces del Comte de Flandes en la batalla de les Espoles d¡Or, en la que els francesos patiren una tremenda derrota. − − El establiment de Felipe III, el bo en la seua cort en la ciutat, va portar una prosperitat cultural important a la ciutat en el [[segle XV]]. En esta époc aestagueren en el exili en la ciutat Ricardo II i Eduardo IV d'[[Anglaterra]]. També en esta época William Caxton va imprimir en Bruixes el primer llibre en [[anglés]] imprés. − − A partir del [[segle XVI]], els sediments havien tancat sensiblement el canal obert, per lo que el poder econòmic de la ciutat va patir un seriós revés. − − [[Categoria:Bèlgica]]
Contingut canviat per «== Visca el '''Català''' i tots els seus dialectes: barceloní, menorquí, mallorquí, valencià... == Perquè els espanyols no ens prenguin el que és nostre, unitat c...».
== Visca el '''Català''' i tots els seus dialectes: barceloní, menorquí, mallorquí, valencià... ==
'''Bruixes''' (''Brugge'' en [[Idioma neerlandés|neerlandés]], ''Bruges'' en [[Idioma francés|francés]]) prové del noruec antic "''Bryggia''" (ponts, molls, atracaders). És interessant destacar que en elidioma flamec/neerlandés Brug significa "pont", i que esta ciutat ostenta com a nom el plural d'esta paraula degut a la gran cantitat de ponts que en ella existixen. És la capital de la regió belga de Flandes Occidental.
Perquè els espanyols no ens prenguin el que és nostre, unitat catalana ara i sempre!
'''SÍ ALS PAÏSOS CATALANS'''.
'''MAI NOS FAREU ESPANYOLS'''