Llínea 6: |
Llínea 6: |
| | | |
| == Descripció == | | == Descripció == |
− | És un verdura consumida per la seua rail cultivat en climes templats. Segons les varietats es destina a l'alimentació animal o a l'alimentació humana (varietats més chicotetes i suaus). | + | És un verdura consumida per la seua raïl cultivat en climes templats. Segons les varietats es destina a l'alimentació animal o a l'alimentació humana (varietats més chicotetes i suaus). |
| | | |
| Els naps de consum humà són típics de [[Cerdenya]] i són de color negre a diferència de la majoria que són blancs. | | Els naps de consum humà són típics de [[Cerdenya]] i són de color negre a diferència de la majoria que són blancs. |
| | | |
− | Els naps són plantes bianuals d'orige asiàtic o mediterraneu, les fulles són enteres i naixen directament de la rail. El primer any forma una rail més grossa en la part superior i el segon any florix fent de 8 a 12 fulles de 30 a 35cm de llarc per entre 7 i 12 cm d'ample, que donen llavors. | + | Els naps són plantes bianuals d'orige asiàtic o mediterràneu, les fulles són enteres i naixen directament de la raïl. El primer any forma una raïl més grossa en la part superior i el segon any florix fent de 8 a 12 fulles de 30 a 35cm de llarc per entre 7 i 12 cm d'ample, que donen llavors. |
| | | |
| | | |
| == Nutrició == | | == Nutrició == |
− | La part aèria conté d'un 65 a un 80% d'IVDDM (In Vitro Digestible Dry Matter), sobre un 20% de fibres NDF (Neutral Detergent Fiber) i un 23% de fibres ADF (Acid Detergent Fiber). La part terrestre conté entre un 10 i 14% de proteïna crua i entre un 80 i 85% d'IVDDM. | + | La part aérea conté d'un 65 a un 80% d'IVDDM (In Vitro Digestible Dry Matter), sobre un 20% de fibres NDF (Neutral Detergent Fiber) i un 23% de fibres ADF (Acid Detergent Fiber). La part terrestre conté entre un 10 i 14% de proteïna crua i entre un 80 i 85% d'IVDDM. |
| | | |
− | L'rail només és rica en [[vitamina C]], mentre que les fulles verdes i tendres (comestibles) ho són en major mesura en [[vitamina A]], però també en [[vitamina C|C]], K i [[calci]].
| + | La raïl només és rica en [[vitamina C]], mentres que les fulles verdes i tendres (comestibles) ho són en major mesura en [[vitamina A]], pero també en [[vitamina C|C]], K i [[calci]]. |
| | | |
| | | |
| == Cultiu == | | == Cultiu == |
| | | |
− | El seu cultiu està relativament emparentat en el de la [[col]]. Té preferències per terres poc calcaries (relativament àcides), pero soporta bé terres llaugeres i relativament pobres. No es dessarrolla correctament en terres molt compactes o de baix drenage. | + | El seu cultiu està relativament emparentat en el de la [[col]]. Te preferències per terres poc calcaries (relativament àcides), pero soporta be terres llaugeres i relativament pobres. No es desenrrolla correctament en terres molt compactes o de baix drenage. |
| | | |
− | Les llavors del nap són chicotetes. En planter han de tindre un bon control d'humitat per la germinació. La terra del planter ha d’estar ben arada i lliure de males herbes. | + | Les llavors del nap són chicotetes. En planter han de tindre un bon control d'humitat per la germinació. La terra del planter ha d’estar ben llaurada i lliure de males herbes. |
| | | |
− | En terra es planta en files separades 25 cm, i dins de cada filera, es separen 5 cm entre llavors. Es sol fertilitzar uns 3 dies després del sembrat, sempre al costat de les llavors, no directament. Quan brota, es sol replantar a una distància entre plantes de 8 cm. | + | En terra es planta en files separades 25 cm, i dins de cada filera, es separen 5 cm entre llavors. Es sol fertilisar uns 3 dies després del sembrat, sempre al costat de les llavors, no directament. Quan brota, es sol replantar a una distància entre plantes de 8 cm. |
| | | |
| El sembrat es pot fer durant tot l'[[any]]. El cultiu sol durar un parell de mesos, en rec abundant. No requerix de [[Sol]] directe. | | El sembrat es pot fer durant tot l'[[any]]. El cultiu sol durar un parell de mesos, en rec abundant. No requerix de [[Sol]] directe. |
Llínea 35: |
Llínea 35: |
| [[Image:Arrona.jpg|thumb|right|300px|<center>Arròs en fesols i naps</center>]] | | [[Image:Arrona.jpg|thumb|right|300px|<center>Arròs en fesols i naps</center>]] |
| | | |
− | Els naps es mengen normalment bollits havent tret la capa exterior que sol estar bruta de terra. Combinen bé en el [[porc]] i atres carns animals. Com gran part de les plantes de la família Brassicaceae es considera que el seu consum protegix de diversos tipos de càncer | + | Els naps es mengen normalment bollits havent tret la capa exterior que sol estar bruta de terra. Combinen be en el [[porc]] i atres carns animals. Com gran part de les plantes de la família Brassicaceae es considera que el seu consum protegix de diversos tipos de càncer |
| | | |
| El [[arròs en fesols i naps]] es un plat típic de la gastronomia [[Comunitat Valenciana|valenciana]]. Nap i col és també una combinació molt típica. Són plantes ya conegudes per [[grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] després substituïdes per les [[creïlla|creïlles]]. | | El [[arròs en fesols i naps]] es un plat típic de la gastronomia [[Comunitat Valenciana|valenciana]]. Nap i col és també una combinació molt típica. Són plantes ya conegudes per [[grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] després substituïdes per les [[creïlla|creïlles]]. |