124 351
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|<center>Nap</center> thumb|right|200px|<center>Plantació de naps</center> El '''nap''' (Brassica rapa va...».
[[Image:nap1.jpg|thumb|right|300px|<center>Nap</center>]]
[[Image:nap2.jpg|thumb|right|200px|<center>Plantació de naps</center>]]
El '''nap''' (Brassica rapa var. rapa) és una planta en flor de la família de les brassicàcies.
== Descripció ==
És un verdura consumida per la seua rail cultivat en climes templats. Segons les varietats es destina a l'alimentació animal o a l'alimentació humana (varietats més chicotetes i suaus).
Els naps de consum humà són típics de [[Cerdanya]] i són de color negre a diferència de la majoria que són blancs.
Els naps són plantes bianuals d'orige asiàtic o mediterraneu, les fulles són enteres i naixen directament de la rail. El primer any forma una rail més grossa en la part superior i el segon any florix fent de 8 a 12 fulles de 30 a 35cm de llarc per entre 7 i 12 cm d'ample, que donen llavors.
== Nutrició ==
La part aèria conté d'un 65 a un 80% d'IVDDM (In Vitro Digestible Dry Matter), sobre un 20% de fibres NDF (Neutral Detergent Fiber) i un 23% de fibres ADF (Acid Detergent Fiber). La part terrestre conté entre un 10 i 14% de proteïna crua i entre un 80 i 85% d'IVDDM.
L'rail només és rica en [[vitamina C]], mentre que les fulles verdes i tendres (comestibles) ho són en major mesura en [[vitamina A]], però també en [[vitamina C|C]], K i [[calci]].
== Cultiu ==
El seu cultiu està relativament emparentat en el de la [[col]]. Té preferències per terres poc calcaries (relativament àcides), pero soporta bé terres llaugeres i relativament pobres. No es dessarrolla correctament en terres molt compactes o de baix drenage.
Les llavors del nap són chicotetes. En planter han de tindre un bon control d'humitat per la germinació. La terra del planter ha d’estar ben arada i lliure de males herbes.
En terra es planta en files separades 25 cm, i dins de cada filera, es separen 5 cm entre llavors. Es sol fertilitzar uns 3 dies després del sembrat, sempre al costat de les llavors, no directament. Quan brota, es sol replantar a una distància entre plantes de 8 cm.
El sembrat es pot fer durant tot l'[[any]]. El cultiu sol durar un parell de mesos, en rec abundant. No requerix de [[Sol]] directe.
El cultiu de [[primavera]] es sol collir en l'[[estiu]] pel consum directe. Les de l'estiu es cullen abans de les gelades.
== Usos culinaris ==
Els naps es mengen normalment bollits havent tret la capa exterior que sol estar bruta de terra. Combinen bé en el [[porc]] i atres carns animals. Com gran part de les plantes de la família Brassicaceae es considera que el seu consum protegix de diversos tipos de càncer
El [[arròs en fesols i naps]] es un plat típic de la gastronomia [[Comunitat Valenciana|valenciana]]. Nap i col és també una combinació molt típica. Són plantes ya conegudes per [[grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] després substituïdes per les [[creïlla|creïlles]].
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Aliments vegetals]]
[[Categoria:Hortalices]]
[[Image:nap2.jpg|thumb|right|200px|<center>Plantació de naps</center>]]
El '''nap''' (Brassica rapa var. rapa) és una planta en flor de la família de les brassicàcies.
== Descripció ==
És un verdura consumida per la seua rail cultivat en climes templats. Segons les varietats es destina a l'alimentació animal o a l'alimentació humana (varietats més chicotetes i suaus).
Els naps de consum humà són típics de [[Cerdanya]] i són de color negre a diferència de la majoria que són blancs.
Els naps són plantes bianuals d'orige asiàtic o mediterraneu, les fulles són enteres i naixen directament de la rail. El primer any forma una rail més grossa en la part superior i el segon any florix fent de 8 a 12 fulles de 30 a 35cm de llarc per entre 7 i 12 cm d'ample, que donen llavors.
== Nutrició ==
La part aèria conté d'un 65 a un 80% d'IVDDM (In Vitro Digestible Dry Matter), sobre un 20% de fibres NDF (Neutral Detergent Fiber) i un 23% de fibres ADF (Acid Detergent Fiber). La part terrestre conté entre un 10 i 14% de proteïna crua i entre un 80 i 85% d'IVDDM.
L'rail només és rica en [[vitamina C]], mentre que les fulles verdes i tendres (comestibles) ho són en major mesura en [[vitamina A]], però també en [[vitamina C|C]], K i [[calci]].
== Cultiu ==
El seu cultiu està relativament emparentat en el de la [[col]]. Té preferències per terres poc calcaries (relativament àcides), pero soporta bé terres llaugeres i relativament pobres. No es dessarrolla correctament en terres molt compactes o de baix drenage.
Les llavors del nap són chicotetes. En planter han de tindre un bon control d'humitat per la germinació. La terra del planter ha d’estar ben arada i lliure de males herbes.
En terra es planta en files separades 25 cm, i dins de cada filera, es separen 5 cm entre llavors. Es sol fertilitzar uns 3 dies després del sembrat, sempre al costat de les llavors, no directament. Quan brota, es sol replantar a una distància entre plantes de 8 cm.
El sembrat es pot fer durant tot l'[[any]]. El cultiu sol durar un parell de mesos, en rec abundant. No requerix de [[Sol]] directe.
El cultiu de [[primavera]] es sol collir en l'[[estiu]] pel consum directe. Les de l'estiu es cullen abans de les gelades.
== Usos culinaris ==
Els naps es mengen normalment bollits havent tret la capa exterior que sol estar bruta de terra. Combinen bé en el [[porc]] i atres carns animals. Com gran part de les plantes de la família Brassicaceae es considera que el seu consum protegix de diversos tipos de càncer
El [[arròs en fesols i naps]] es un plat típic de la gastronomia [[Comunitat Valenciana|valenciana]]. Nap i col és també una combinació molt típica. Són plantes ya conegudes per [[grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] després substituïdes per les [[creïlla|creïlles]].
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Aliments vegetals]]
[[Categoria:Hortalices]]