Canvis

El '''Xúquer''' és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]], situat en l'est d'[[Espanya]]. Té una llongitut de 497,5 km, travessa les províncies de [[Conca]], [[Albacete]] i [[Valéncia]], i desemboca en el [[mar Mediterràneu]]. Naix a 1.700 [[msnm]], en el vertent meridional del cerro de Sant Felip (Serra de Tragacete) i prop també del naiximent del riu ''Cuervo'' (conca del [[Tajo]]), del Guadalaviar o [[Túria]] i del propi [[Tajo]], en la [[Cordillera Ibèrica]]. Pot dir-se que les principals serres de la zona limítrofa entre [[Conca]] i [[Terol]], en especial, ''los [[Montes Universales]]'', constituïxen un [[divortium aquarum]] o divisòria d'aigües entre els rius de la [[vertent]] atlàntica i els que drenen cap al [[mar mediterràneu]] incloent, òbviament, la conca del riu [[Ebre]].

El '''Xúquer''' és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]], situat en l'est d'[[Espanya]]. Té una llongitut de 497,5 km, travessa les províncies de [[Conca]], [[Albacete]] i [[Valéncia]], i desemboca en el [[mar Mediterràneu]]. Naix a 1.700 [[msnm]], en el vertent meridional del cerro de Sant Felip (Serra de Tragacete) i prop també del naiximent del riu ''Cuervo'' (conca del [[Tajo]]), del Guadalaviar o [[Túria]] i del propi [[Tajo]], en la [[Cordillera Ibèrica]]. Pot dir-se que les principals serres de la zona limítrofa entre [[Conca]] i [[Terol]], en especial, ''los [[Montes Universales]]'', constituïxen un [[divortium aquarum]] o divisòria d'aigües entre els rius de la [[vertent]] atlàntica i els que drenen cap al [[mar mediterràneu]] incloent, òbviament, la conca del riu [[Ebre]].

== Curs superior ==

== Curs superior ==

 

En el seu curs alt, el riu Xúquer recorre les terres montanyoses de [[Conca]] ab una direcció nort-sur en una zona de precipitacions miges superiors als 800 mm anuals pel que conseguix un cabal absolut en [[Conca]] de 11,25 m³/s i un relatiu de 11,43 l/s/k².  

En el seu curs alt, el riu Xúquer recorre les terres montanyoses de [[Conca]] ab una direcció nort-sur en una zona de precipitacions miges superiors als 800 mm anuals pel que conseguix un cabal absolut en [[Conca]] de 11,25 m³/s i un relatiu de 11,43 l/s/k².

Esta part del seu curs és sumament pintoresca i podria definir-se com un verdader mostrari de formes [[Karst|cárstiques]] del [[Relleu terrestre|relleu]]. En especial abunden els [[Canó|canons]] i goles entallades pels propis rius, així com les [[cove]]s, les [[torca]]s, [[dolina]]s, [[lenar]]és i atres fenòmens d'[[erosió]] fluvial en roques [[calcàree]]s. Els eixemples més notables d'estes formes càrstiques poden trobar-se en la [[Ciutat Encantada]], en ''Las Majadas'' i en el propi llit del riu Xúquer i diversos dels seus afluents, com és el cas del riu [[Huécar]] en la pròpia ciutat de [[Conca]], el qual forma la [[Falç de l'Huécar]], on es troben les famoses [[''Casas Colgadas'']].  

Esta part del seu curs és sumament pintoresca i podria definir-se com un verdader mostrari de formes [[Karst|cárstiques]] del [[Relleu terrestre|relleu]]. En especial abunden els [[Canó|canons]] i goles entallades pels propis rius, així com les [[cove]]s, les [[torca]]s, [[dolina]]s, [[lenar]]és i atres fenòmens d'[[erosió]] fluvial en roques [[calcàree]]s. Els eixemples més notables d'estes formes càrstiques poden trobar-se en la [[Ciutat Encantada]], en ''Las Majadas'' i en el propi llit del riu Xúquer i diversos dels seus afluents, com és el cas del riu [[Huécar]] en la pròpia ciutat de [[Conca]], el qual forma la [[Falç de l'Huécar]], on es troben les famoses [[''Casas Colgadas'']].  

Tota esta zona del nort de la [[]]província de Conca constituïx un altiplà rocós format per estrats de [[marga]]s, calcàrees, [[creta]]s, [[algep]]s i atres minerals, que li conferixen un bell color esmeralda a les aigües fluvials de la regió, degut primordialment al contingut en [[sulfat]]s (càlcic, especialment; recordem que l'algeps és sulfat càlcic hidratat) i al contingut de magnesi en alguns silicats, com és el cas del [[talc]]. Esta zona on el riu va encaixat en terrenys calcareus no és contínua sino escalonada i intercalada ab una espècie de replanells sobre materials argilosos, on el riu va formant trams de valls àmplies i plans: tal és el cas, per eixemple, de la zona que es presenta al sur-oest de la ''Ventana del Diablo'', a l'eixida de la Muntanya. L'orige d'esta disposició alternant entre rius encaixats i divagants es troba en la successió estratigràfica i en l'acumulació d'argiles de descalsificació de las marguas en les parts deprimides, formant el que es coneix com [[dolina]]s o planures argiloses. Abans d'arribar a la ''Ventana del Diablo'' rep al seu afluent, el riu Uña, pel seu marge dret, el qual forma una [[estany]] just abans de la confluència, a l'estancar les seues aigües pel dic que es forma en la ribera dreta del Xúquer.

Tota esta zona del nort de la [[província de Conca]] constituïx un altiplà rocós format per estrats de [[marga]]s, calcàrees, [[creta]]s, [[algep]]s i atres minerals, que li conferixen un bell color esmeralda a les aigües fluvials de la regió, degut primordialment al contingut en [[sulfat]]s (càlcic, especialment; recordem que l'algeps és sulfat càlcic hidratat) i al contingut de magnesi en alguns silicats, com és el cas del [[talc]]. Esta zona on el riu va encaixat en terrenys calcareus no és contínua sino escalonada i intercalada ab una espècie de replanells sobre materials argilosos, on el riu va formant trams de valls àmplies i plans: tal és el cas, per eixemple, de la zona que es presenta al sur-oest de la ''Ventana del Diablo'', a l'eixida de la Muntanya. L'orige d'esta disposició alternant entre rius encaixats i divagants es troba en la successió estratigràfica i en l'acumulació d'argiles de descalsificació de las marguas en les parts deprimides, formant el que es coneix com [[dolina]]s o planures argiloses. Abans d'arribar a la ''Ventana del Diablo'' rep al seu afluent, el riu Uña, pel seu marge dret, el qual forma una [[estany]] just abans de la confluència, a l'estancar les seues aigües pel dic que es forma en la ribera dreta del Xúquer.

== Curs mig ==

== Curs mig ==

En realitat, no resulta fàcil explicar el que podríem definir com a curs mig en el cas del riu Xúquer. Si es tractara d'un chicotet [[torrent]], en el que es poden identificar sobre el terreny les tres parts en que es dividix [[conca de recepció]], canal de desaigüe i [[con de d'ejecció]]) no es presentaria este problema. I tampoc es presentaria en el cas d'un riu típic, en el que entre la part montanyosa de major pendent i el curs davall, ab un desnivell mínim, es presenta una part intermija en que el pendent i l'erosió que produïx són encara prou fort (el Guadalquivir seria un eixemple en este sentit).  

En realitat, no resulta fàcil explicar el que podríem definir com a curs mig en el cas del riu Xúquer. Si es tractara d'un chicotet [[torrent]], en el que es poden identificar sobre el terreny les tres parts en que es dividix [[conca de recepció]], canal de desaigüe i [[con de d'ejecció]]) no es presentaria este problema. I tampoc es presentaria en el cas d'un riu típic, en el que entre la part montanyosa de major pendent i el curs davall, ab un desnivell mínim, es presenta una part intermija en que el pendent i l'erosió que produïx són encara prou fort (el Guadalquivir seria un eixemple en este sentit).  

Pero en el cas del Xúquer, l'eixida cap a la plana aluvial que forma la comarca valenciana de [[la Ribera]] procedix d'una zona prou abrupta, on el riu va molt encaixat i eixa plana aluvial constituïx una zona prou reduïda. Així, el Xúquer es podria considerar com un riu que només presenta, ab poques paraules, dos trams: un montanyós (o ab major propietat, mesetari) i un de plana. En resum, el curs mig del Xúquer podria considerar-se ubicat entre [[Villalba de la Sierra]] (prop de la ''Ventana del Diablo'') i el [[pantà de Tous]] (84 msnm) en el començament de la Ribera que ya forma part del curs inferior.

Pero en el cas del Xúquer, l'eixida cap a la plana aluvial que forma la comarca valenciana de [[la Ribera]] procedix d'una zona prou abrupta, on el riu va molt encaixat i eixa plana aluvial constituïx una zona prou reduïda. Així, el Xúquer es podria considerar com un riu que només presenta, ab poques paraules, dos trams: un montanyós (o ab major propietat, mesetari) i un de plana. En resum, el curs mig del Xúquer podria considerar-se ubicat entre [[Villalba de la Sierra]] (prop de la ''Ventana del Diablo'') i el [[pantà de Tous]] (84 msnm) en el començament de la Ribera que ya forma part del curs inferior.

No obstant això, esta extensa part mijana del Xúquer no és completament uniforme, i presenta trams on forma meandres divagants i atres zones de majors pendents, en els que s'encaixa profundament, com és l'àrea de [[meandres encaixats]] on es troba la localitat d'[[Alarcón]]. Precisament, este pantà retany les aigües del Xúquer al llarc de més de 40 km de llongitut, la qual cosa dona idea de l'escàs pendent en este tram. El que se encaixe en el relleu en [[Alarcón]] significa l'inici d'una zona de major pendent en el punt on es desvia de nou cap al sur, on comença la gran curva cap a l'est per a eixir de la regió de [[La Mancha]].  

No obstant això, esta extensa part mijana del Xúquer no és completament uniforme, i presenta trams on forma meandres divagants i atres zones de majors pendents, en els que s'encaixa profundament, com és l'àrea de [[meandres encaixats]] on es troba la localitat d'[[Alarcón]]. Precisament, este pantà retany les aigües del Xúquer al llarc de més de 40 km de llongitut, la qual cosa dona idea de l'escàs pendent en este tram. El que se encaixe en el relleu en [[Alarcón]] significa l'inici d'una zona de major pendent en el punt on es desvia de nou cap al sur, on comença la gran curva cap a l'est per a eixir de la regió de [[La Mancha]].  

== Curs baix ==

== Curs baix ==

Després de travessar la zona montanyosa del Caroig i eixir del [[pantà de Tous], conseguix el seu màxim cabal en [[Sumacàrcer]], ab 49,22 m³/s i 2,75 l/s/k²; en este punt, o per a ser més precisos, en la Masia de Mompó (en el tradicional lloc d'aforament), el Xúquer s'obri en la plana després d'haver passat pels canons i goles on s'ubica el [[pantà de Tous]], i a partir d'eixe moment els seus nivells disminuïxen a causa de l'intens aprofitament per al regadiu en les Riberes [[Ribera Alta]] i [[Ribera Baixa]].  

Després de travessar la zona montanyosa del Caroig i eixir del [[pantà de Tous], conseguix el seu màxim cabal en [[Sumacàrcer]], ab 49,22 m³/s i 2,75 l/s/k²; en este punt, o per a ser més precisos, en la Masia de Mompó (en el tradicional lloc d'aforament), el Xúquer s'obri en la plana després d'haver passat pels canons i goles on s'ubica el [[pantà de Tous]], i a partir d'eixe moment els seus nivells disminuïxen a causa de l'intens aprofitament per al regadiu en les Riberes [[Ribera Alta]] i [[Ribera Baixa]].

Els últims trams del curs encaixat entre muntanyes faciliten l'alimentació subterrànea d'alguns brolladors artesians ("ulls" del riu Vert, brolladors de l'antic canal de la reva) que existixen en la Ribera. També el Canal Xúquer - Túria ix artificialment en forma subterrànea des del [[pantà de Tous]] per a aforar a un km al nort de la nova població de [[Tous]], des d'on es dirigix cap al nort-est, per a regar una bona part de la [[Ribera Alta]] i de l'[[Horta Sur]] de Valéncia.  

Els últims trams del curs encaixat entre muntanyes faciliten l'alimentació subterrànea d'alguns brolladors artesians ("ulls" del riu Vert, brolladors de l'antic canal de la reva) que existixen en la Ribera. També el Canal Xúquer - Túria ix artificialment en forma subterrànea des del [[pantà de Tous]] per a aforar a un km al nort de la nova població de [[Tous]], des d'on es dirigix cap al nort-est, per a regar una bona part de la [[Ribera Alta]] i de l'[[Horta Sur]] de Valéncia.  

Esta zona és la seua plana aluvial, de gran importància econòmica, a causa de l'agricultura, sent la zona més densament poblada del seu curs. La planura està formada per les aportacions tant del mateix Xúquer com dels seus afluents [[Magre]] i [[Albaida]]. Ací el riu descriu un recorregut sinuós ab meandres i situant-se en cotes més altes que les terres contigües, algunes d'elles importants marjals com l'[[Albufera de Valéncia]].  

Esta zona és la seua plana aluvial, de gran importància econòmica, a causa de l'agricultura, sent la zona més densament poblada del seu curs. La planura està formada per les aportacions tant del mateix Xúquer com dels seus afluents [[Magre]] i [[Albaida]]. Ací el riu descriu un recorregut sinuós ab meandres i situant-se en cotes més altes que les terres contigües, algunes d'elles importants marjals com l'[[Albufera de Valéncia]].

En el curs baix es troben algunes ciutats importants, com és el cas de [[Carcaixent]], [[Alzira]], ubicada originàriament en un meandre del riu que rodejava completament a la ciutat (el nom de [[Alzira]] significa illa), [[Algemesí]] (junt ab el riu [[Magre]], prop de la seua desembocadura en el Xúquer), [[Sueca]] i [[Cullera]], ya en la desembocadura. Esta és també la zona ab major risc d'inundacions al configurar la plana aluvial del riu prop de la seua desembocadura. Després d'un recorregut de 497,5 km desemboca en [[Cullera]], no sense abans servir de port deportiu per a centenars d'embarcacions, inclusivament de grandària respectable, com pot vore's fàcilment des del castell.  

En el curs baix es troben algunes ciutats importants, com és el cas de [[Carcaixent]], [[Alzira]], ubicada originàriament en un meandre del riu que rodejava completament a la ciutat (el nom de [[Alzira]] significa illa), [[Algemesí]] (junt ab el riu [[Magre]], prop de la seua desembocadura en el Xúquer), [[Sueca]] i [[Cullera]], ya en la desembocadura. Esta és també la zona ab major risc d'inundacions al configurar la plana aluvial del riu prop de la seua desembocadura. Després d'un recorregut de 497,5 km desemboca en [[Cullera]], no sense abans servir de port deportiu per a centenars d'embarcacions, inclusivament de grandària respectable, com pot vore's fàcilment des del castell.