També pot ser un nom d'una persona llatina ya que en atres idiomes el significat canvia.
També pot ser un nom d'una persona llatina ya que en atres idiomes el significat canvia.
−
No es coneix exactament l'orige de la paraula '''abril'''. S'ha volgut relacionar en el verp ''aperire'' ‘obrir' per la suposta forma ''aperilis'', associant-ho en que en este mes la primavera obri la terra, les flors, etc. Ovidi s'unix ad esta idea; pero açò, provablement, no hi ha fonament etimològic que ho sustente.
+
No es coneix exactament l'orige de la paraula '''abril'''. S'ha volgut relacionar en el verp ''aperire'' ‘obrir' per la suposta forma ''aperilis'', associant-ho en que en este mes la [[primavera]] obri la [[terra]], les flors, etc. Ovidi s'unix ad esta idea; pero açò, provablement, no hi ha fonament etimològic que ho sustente.
−
També s'ha propost com a orige el grec ''aphrós'' ‘bromera' a través de la forma ''aphrilis''. '''Abril''' estava dedicat a la deesa [[Venus]], la qual, naixqué de la bromera i el seu nom en grec, Aphrodíte, porta dins la paraula bromera. Pero tampoc hi ha soport etimològic per ad açò. De l'orige de la paraula, es pot dir que s'ignora.
+
També s'ha propost com a orige el grec ''aphrós'' ‘bromera' a través de la forma ''aphrilis''. '''Abril''' estava dedicat a la deesa [[Venus]], la qual, naixqué de la bromera i el seu nom en [[grec]], Aphrodíte, porta dins la paraula bromera. Pero tampoc hi ha soport etimològic per ad açò. De l'orige de la paraula, es pot dir que s'ignora.
La pedra d''''abril''' és el [[diamant]], i la seua flor, la [[margarita]].
La pedra d''''abril''' és el [[diamant]], i la seua flor, la [[margarita]].