Canvis

|mapa=

|mapa=

}}

}}

La '''llengua serbia''' (''Cрпски, Srpski'') és una llengua eslava meridional que es parlada principalment pels serbis.

La '''llengua serbia''' (''Cрпски, Srpski'') és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] meridional que es parlada principalment pels serbis.

Des d'el punt de vista llingüístic, serbi i croata són dos variants estandarisades d'un mateix idioma, sent les diferències entre abdós de tipo menor i existint una plena inteligibilitat mutua.

Des d'el punt de vista llingüístic, serbi i croata són dos variants estandarisades d'un mateix idioma, sent les diferències entre abdós de tipo menor i existint una plena inteligibilitat mutua.

Des d'el punt de vista polític, hasda 1991 se considerà que el serbi formava, junt en el croata i el bosni, una de les varietats del idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del sigle XX per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gasta`des de 1921 hasda la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins. En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de nos estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore la història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el de admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".

Des d'el punt de vista polític, fins a [[1991]] se considerà que el serbi formava, junt en el croata i el bosni, una de les varietats del idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gasta des de [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.

 

En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore la història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el de admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".

{{Llengües eslaves}}

{{Llengües eslaves}}

[[Categoria:Llengües]]

[[Categoria:Llengües]]

[[Categoria:Llengües eslaves]]

[[Categoria:Llengües eslaves]]