Llínea 24: |
Llínea 24: |
| }} | | }} |
| | | |
− | '''Altea''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la província d'Alacant, en la comarca de la Marina Baixa. Es troba en la costa del Mar Mediterràneu, al nort de Benidorm i al sur de Calp. Conta en 22.648 habitants(INE 2007). | + | '''Altea''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la [[província d'Alacant]], en la comarca de la [[Marina Baixa]]. Es troba en la costa del [[Mar Mediterràneu]], al nort de Benidorm i al sur de Calp. Conta en 22.648 habitants(INE 2007). |
| | | |
− | En Altea es troba la facultat de Belles Arts de l'Universitat Miguel Hernàndez. | + | En Altea es troba la facultat de Belles Arts de l'[[Universitat Miguel Hernàndez]]. |
| | | |
− | La marca automovilística SEAT va prendre el seu nom per a un dels seus models, un vehícul compacte de caràcter deportiu. | + | La marca automovilística [[SEAT]] va prendre el seu nom per a un dels seus models, un vehícul compacte de caràcter deportiu. |
| | | |
| =='''Geografia''' == | | =='''Geografia''' == |
Llínea 35: |
Llínea 35: |
| Altea es situa en una Bahía que tanca la punta de l'Albir i el Morro de Toix. La creua la N-332 i dispon de l'eixida en l'autopista AP-7. | | Altea es situa en una Bahía que tanca la punta de l'Albir i el Morro de Toix. La creua la N-332 i dispon de l'eixida en l'autopista AP-7. |
| | | |
− | El terme municipal llimita en els termes de Alfaz del Pi, Benissa, Calp, Callosa de Ensarrià, Jalón i La Núcia. | + | El terme municipal llimita en els termes de [[Alfaz del Pi]], [[Benissa]], [[Calp]], [[Callosa de Ensarrià]], [[Jalón]] i [[La Núcia]]. |
| | | |
− | En el seu terme municipal es troba una pedania del municipi dit Altea la Vella, als peus de La Serra de Berna. | + | En el seu terme municipal es troba una pedania del municipi dit Altea la Vella, als peus de La [[Serra de Berna]]. |
| | | |
| =='''Història'''== | | =='''Història'''== |
Llínea 43: |
Llínea 43: |
| El nom d'Altea pot vindre del grec “Altahia”, que significa “yo cure”. S'han trobat vestigis en el terme de ibers i romans. | | El nom d'Altea pot vindre del grec “Altahia”, que significa “yo cure”. S'han trobat vestigis en el terme de ibers i romans. |
| | | |
− | Durant l'última fase del domini musulmà, Altea va pertànyer a la taifa de Dénia. Fon conquistada en 1244 per [[Jaume I]] d'Aragó i repoblada en cristians, obtenint la “Carta Pobla” en [[1279]]. | + | Durant l'última fase del domini musulmà, Altea va pertànyer a la taifa de [[Dénia]]. Fon conquistada en [[1244]] per [[Jaume I]] d'[[Aragó]] i repoblada en cristians, obtenint la “Carta Pobla” en [[1279]]. |
| | | |
| En [[1705]] desembarcà en la Bahía d'Altea l'esquadra angloholandesa que recolzava al Archiduc Carles d'Àustria, en el general valencià Baptista Basset al cap, en el marc de la guerra de Successió, el que favorí la prenedora posterior pels austracistes de [[Dénia]] i [[Valéncia]]. El [[segle XVIII]] va marcar un auge agrícola, peixer, comercial i demogràfic, acabant-se el segle en 5.000 habitants. Durant el [[segle XIX]] la vida oficial i comercial es va transladar cap al núcleu urbà pròxim al mar. | | En [[1705]] desembarcà en la Bahía d'Altea l'esquadra angloholandesa que recolzava al Archiduc Carles d'Àustria, en el general valencià Baptista Basset al cap, en el marc de la guerra de Successió, el que favorí la prenedora posterior pels austracistes de [[Dénia]] i [[Valéncia]]. El [[segle XVIII]] va marcar un auge agrícola, peixer, comercial i demogràfic, acabant-se el segle en 5.000 habitants. Durant el [[segle XIX]] la vida oficial i comercial es va transladar cap al núcleu urbà pròxim al mar. |
Llínea 58: |
Llínea 58: |
| Ademés, també n'hi ha que senyalar que, debut a l'aument de la població nomenat, la segona font de ingressos del municipi és la construcció. | | Ademés, també n'hi ha que senyalar que, debut a l'aument de la població nomenat, la segona font de ingressos del municipi és la construcció. |
| | | |
− | Per acabar, situarem coma tercera font d'ingressos la agricultura i la peixca. | + | Per acabar, situarem coma tercera font d'ingressos la [[agricultura]] i la peixca. |
| | | |
| =='''Monuments i llocs d'interés'''== | | =='''Monuments i llocs d'interés'''== |