Canvis

En l'any [[1814]], Mary Godwin inicià una relació sentimental en un dels seguidors polítics del seu pare, Percy Bysshe Shelley, qui ya estava casat. Els dos, junt en la germanastra de Mary, [[Claire Clairmont]], varen viure en [[França]] i varen viajar per [[Europa]]; a la seua tornada a [[Anglaterra]], Mary estava embarassada. Durant els següents dos anys ella i Percy es varen enfrontar a l'ostracisme social, als deutes constants i a la desgràcia del decés de la seua filla, naixcuda prematurament. Es varen casar a finals de [[1816]], despuix del suïcidi de la primera esposa de Percy Shelley, Harriet.

En l'any [[1814]], Mary Godwin inicià una relació sentimental en un dels seguidors polítics del seu pare, Percy Bysshe Shelley, qui ya estava casat. Els dos, junt en la germanastra de Mary, [[Claire Clairmont]], varen viure en [[França]] i varen viajar per [[Europa]]; a la seua tornada a [[Anglaterra]], Mary estava embarassada. Durant els següents dos anys ella i Percy es varen enfrontar a l'ostracisme social, als deutes constants i a la desgràcia del decés de la seua filla, naixcuda prematurament. Es varen casar a finals de [[1816]], despuix del suïcidi de la primera esposa de Percy Shelley, Harriet.

En [[1816]], la parella passà un estiu en [[George Gordon Byron]], [[John William Polidori]] i [[Claire Clairmont]] prop de Ginebra, Suïssa, a on Mary va concebre l'idea per a la seua novela *Frankenstein.[10]​ Els *Shelley varen abandonar Gran Bretanya en 1818 i es varen mudar a Itàlia, a on el seu segon i el seu tercer fill varen morir ans que *Shelley donara a llum al seu últim fill, l'únic que va sobreviure, *Percy Florence.[11]​ En 1822, el seu espós *Percy *Bysshe *Shelley es va ofegar en afonar-se el seu veler, durant una tormenta en la Baïa de la *Spezia.[12]​ Un any despuix, Mary *Shelley va retornar a Anglaterra i des de llavors en avant es va dedicar a l'educació del seu fill i a la seua carrera com a escritora professional.[13]​ L'última década de la seua vida va estar plagada de malalties, provablement vinculades al tumor cerebral que acabaria en ella als 53 anys.[

En [[1816]], la parella passà un estiu en [[George Gordon Byron]], [[John William Polidori]] i [[Claire Clairmont]] prop de [[Ginebra]], [[Suïssa]], a on Mary va concebre l'idea per a la seua novela ''Frankenstein''. Els Shelley varen abandonar [[Gran Bretanya]] en [[1818]] i es varen mudar a [[Itàlia]], a on el seu segon i el seu tercer fill varen morir ans que Shelley donara a llum al seu últim fill, l'únic que va sobreviure, [[Percy Florence]]. En [[1822]], el seu espós Percy Bysshe Shelley es va ofegar en afonar-se el seu veler, durant una tormenta en la Baïa de la Spezia. Un any despuix, Mary Shelley retornà a Anglaterra i des de llavors en avant es dedicà a l'educació del seu fill i a la seua carrera com a escritora professional. L'última década de la seua vida estigué plagada de malalties, provablement vinculades al tumor cerebral que acabaria en ella als 53 anys.

 

 

Recentment, els historiadors han començat a estudiar més detalladament els conseguiments de Mary Shelley. Els erudits han mostrat un interés creixent en la seua producció lliterària, particularment en les seues noveles, com les noveles històriques ''Valperga'' ([[1823]]) i ''Perkin Warbeck'' ([[1830]]), la novela apocalíptica ''L'últim home'' ([[1826]]) i les seues dos últimes noveles, ''Lodore'' ([[1835]]) i ''Falkner'' ([[1837]]). Els estudis dels seus treballs menys coneguts, com el llibre de viages ''Caminades en Alemània i Itàlia'' ([[1844]]) i els seus artículs biogràfics inclós en l'obra de [[Dionysius Lardner]] ''Cabinet Cyclopaedia'' ([[1829]]-[[1846]]) recolzen el punt de vista de que Mary Shelley va continuar sent una política radical a lo llarc de la seua vida. Les obres de Mary Shelley a sovint argumenten que la cooperació i la compassió, particularment les practicades per les dònes en les seues famílies, són les formes de reformar a la societat civil. Esta visió constituí un desafiu directe al romanticisme individual promogut per Percy Shelley i a les teories polítiques educatives articulades per son pare, William Godwin.