Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Edurne Uriarte naixqué en Frúniz, un menut poble de Viscaya, en l'any 1960. Realisà els seus estudis primaris i secundaris en l'escola pública de Frúniz, en el colege de la Compassió de [[Munguía]] i en l'institut públic de Munguía, de la mateixa manera que els seus estudis musicals de solfeig i piano. Des de molt jove es va identificar plenament en el moviment antifranquiste i recolzà les protestes i la movilisació de l'esquerra i del [[nacionalisme]] contra el [[franquisme]]. En [[1977]] inicià els seus estudis de Periodisme en l'[[Universitat del País Vasc]] que compaginà des de [[1981]] en els estudis de sociologia i ciència política en l'[[Universitat Complutense de Madrit]].

Edurne Uriarte naixqué en Frúniz, un chicotet poble de Viscaya, en l'any 1960. Realisà els seus estudis primaris i secundaris en l'escola pública de Frúniz, en el colege de la Compassió de [[Munguía]] i en l'institut públic de Munguía, de la mateixa manera que els seus estudis musicals de solfeig i piano. Des de molt jove es va identificar plenament en el moviment antifranquiste i recolzà les protestes i la movilisació de l'esquerra i del [[nacionalisme]] contra el [[franquisme]]. En [[1977]] inicià els seus estudis de Periodisme en l'[[Universitat del País Vasc]] que compaginà des de [[1981]] en els estudis de sociologia i ciència política en l'[[Universitat Complutense de Madrit]].

En l'any [[1987]] començà a impartir classes en l'Universitat del País Vasc i proseguí el seu doctorat. Es va doctorar en Sociologia i Ciències Polítiques en [[1992]] en l'Universitat Complutense de Madrit en una tesis sobre els intelectuals vascs. I en [[1995]] guanyà el concurs de professora titular de l'Universitat del País Vasc.

En l'any [[1987]] començà a impartir classes en l'Universitat del País Vasc i proseguí el seu doctorat. Es va doctorar en Sociologia i Ciències Polítiques en [[1992]] en l'Universitat Complutense de Madrit en una tesis sobre els intelectuals vascs. I en l¡any [[1995]] guanyà el concurs de professora titular de l'Universitat del País Vasc.

En els anys [[1990]] s'afilià al Partit Socialiste d'Euskadi (PSE-PSOE), aplegant a formar part de la seua eixecutiva, si be mai ocupà càrrec polític algun.

En els [[anys 1990]] s'afilià al Partit Socialiste d'Euskadi (PSE-PSOE), aplegant a formar part de la seua eixecutiva, si be mai ocupà càrrec polític algun.

Les vivències del [[posfranquisme]] i, sobretot, el [[terrorisme d'ETA]] que perdurà en el País Vasc despuix de l'opressió franquista varen influir en la seua evolució ideològica, que es va plasmar en primer lloc en la participació en la movilisació antiterrorista. En [[1998]] formà part dels fundadors del [[Foro Ermua]] i, des de llavors, també va participar activament en les movilisacions de [[¡Basta Ya!]] En eixos anys fon informada de que formava part dels objectius d'[[ETA]] per lo que li fon assignada protecció policial.

Les vivències del [[posfranquisme]] i, sobretot, el [[terrorisme d'ETA]] que perdurà en el País Vasc despuix de l'opressió franquista varen influir en la seua evolució ideològica, que es va plasmar en primer lloc en la participació en la movilisació antiterrorista. En [[1998]] formà part dels fundadors del [[Foro Ermua]] i, des de llavors, també va participar activament en les movilisacions de [[¡Basta Ya!]] En eixos anys fon informada de que formava part dels objectius d'[[ETA]] per lo que li fon assignada protecció policial.

En decembre de [[2000]] fon víctima d'un atentat terroriste fallanc d'ETA en una bomba colocada en un ascensor en el campus de Lejona de l'Universitat del País Vasc a on era professora de ciències polítiques. Un fallo en el detonador de la bomba va salvar la seua vida i la de l'escolta que l'acompanyava.

En [[decembre]] de [[2000]] fon víctima d'un atentat terroriste fallanc d'ETA en una bomba colocada en un ascensor en el campus de Lejona de l'Universitat del País Vasc a on era professora de ciències polítiques. Un fallo en el detonador de la bomba va salvar la seua vida i la de l'escolta que l'acompanyava.

La seua experiència en la lluita antiterrorista d'eixos anys i la seua desilusió en les respostes del [[PSOE]] a ETA i al nacionalisme vasc varen influir en el seu abandó de la militància del PSOE i la seua evolució a la dreta, convertint-se poc més tart en presidenta de la Fundació per a la Llibertat, presentada en abril de [[2002]].

La seua experiència en la lluita antiterrorista d'eixos anys i la seua desilusió en les respostes del [[PSOE]] a ETA i al nacionalisme vasc varen influir en el seu abandó de la militància del PSOE i la seua evolució a la dreta, convertint-se poc més tart en presidenta de la Fundació per a la Llibertat, presentada en [[abril]] de [[2002]].

En l'any [[2001]] fon elegida [[Eisenhower Fellow]] per [[Espanya]] i, despuix del seu regrés dels [[Estats Units]], guanyà una càtedra de Ciència Política en l'Universitat del País Vasc. El perdedor del concurs, [[Francisco Letamendia]] antic dirigent de [[Herri Batasuna]], no acceptà el resultat i promogué una movilisació nacionalista contra Edurne *riarte en l'Universitat del País Vasc. Posteriorment també obtingué la càtedra de Ciència Política en la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials de l'Universitat Rei Joan Carles de Madrit.

En l'any [[2001]] fon elegida [[Eisenhower Fellow]] per [[Espanya]] i, despuix del seu regrés dels [[Estats Units]], guanyà una càtedra de Ciència Política en l'Universitat del País Vasc. El perdedor del concurs, [[Francisco Letamendia]] antic dirigent de [[Herri Batasuna]], no acceptà el resultat i promogué una movilisació nacionalista contra Edurne Uriarte en l'Universitat del País Vasc. Posteriorment també obtingué la càtedra de Ciència Política en la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials de l'Universitat Rei Joan Carles de [[Madrit]].

Edurne Uriarte estigué casada entre 1984 i 2002 i té un fill. Va mantindre una relació de parella en [[José Ignacio Wert]] entre 2006 i 2012.

Edurne Uriarte estigué casada entre els anys [[1984]] i 2002 i té un fill. Va mantindre una relació de parella en [[José Ignacio Wert]] entre [[2006]] i [[2012]].

En març de [[2019]] [[Pablo Casado]] la va propondre integrar-se en la candidatura del [[Partit Popular]] per Madrit al [[Congrés dels Diputats]] en les eleccions generals d'abril de [[2019]]. El 28 d'abril fon elegida diputada i ocupà per primera volta un càrrec polític. En juliol de 2019 es va afiliar al Partit Popular i el 30 d'eixe més fon nomenada secretària d'Estudis i Programes del PP. El 10 de novembre va revalidar el seu càrrec de diputada del PP en el Congrés per Madrit.

En [[març]] de [[2019]] [[Pablo Casado]] la va propondre integrar-se en la candidatura del [[Partit Popular]] per Madrit al [[Congrés dels Diputats]] en les eleccions generals d'[[abril]] de [[2019]]. El [[28 d'abril]] fon elegida diputada i ocupà per primera volta un càrrec polític. En [[juliol]] de [[2019]] es va afiliar al Partit Popular i el 30 d'eixe més fon nomenada secretària d'Estudis i Programes del PP. El [[10 de novembre]] va revalidar el seu càrrec de diputada del PP en el Congrés per Madrit.

Fon inclosa en les llistes del Congrés per a les eleccions generals de [[2023]], pero no va conseguir l'acta de diputada. Finalment, tornà al Congrés en [[2024]] despuix de la renúncia de [[Marta Rivera de la Cruz]].

Fon inclosa en les llistes del Congrés per a les eleccions generals de [[2023]], pero no va conseguir l'acta de diputada. Finalment, tornà al Congrés en [[2024]] despuix de la renúncia de [[Marta Rivera de la Cruz]].