Canvis

D'acort als teòlecs judeus i als historiadors, certes qualitats van distinguir al judaisme de la majoria de les atres religions comunament conegudes a occident que existien quan este va emergir:

D'acort als teòlecs judeus i als historiadors, certes qualitats van distinguir al judaisme de la majoria de les atres religions comunament conegudes a occident que existien quan este va emergir:

* La primera característica és el monoteisme. La noció del monoteisme es deriva directament de la [[Pentateuc|Torá]], i del primer dels [[deu manaments]], que presenta un [[Deu]] únic omnipresent i omniscient que ha creat tot el que existix i que demana adoració exclusiva. La Torá presenta també un Deu perfecte, pero preocupat per la humanitat, i en qui vol relacionar-se personalment.

* La primera característica és el monoteisme. La noció del monoteisme es deriva directament de la [[Pentateuc|Torá]], i del primer dels [[deu manaments]], que presenta un [[Deu]] únic omnipresent i omniscient que ha creat tot el que existix i que demana adoració exclusiva. La Torá presenta també un Deu perfecte, pero preocupat per l'humanitat, i en qui vol relacionar-se personalment.

* La segona característica és el concepte d'un Deu que és Esperit, i que no havia de ser representat per cap [[Idolatria|image]], segons la prohibició del segon dels [[deu manaments]], i que el judeus no havien de prosternar-se davant cap image per oferir adoració.

* La segona característica és el concepte d'un Deu que és Esperit, i que no havia de ser representat per cap [[Idolatria|image]], segons la prohibició del segon dels [[deu manaments]], i que el judeus no havien de prosternar-se davant de cap image per a oferir adoració.

A les religions politeistes d'ara i llavors, els deus solen estar llimitats per les preocupacions dels seus desiges personals irrellevants al benestar de la humanitat, que havia interferència en les seues decisions o poders, o que eren falibles i imperfectes com els humans. Els deus de les religions politeistes de llavors eren representats per imagines i/o escultures davant les quals els creents havien d'oferir adoració.

En les religions politeistes d'ara i llavors, els deus solen estar llimitats per les preocupacions dels seus desiges personals irrellevants al benestar de la humanitat, que havia interferència en les seues decisions o poders, o que eren falibles i imperfectes com els humans. Els deus de les religions politeistes de llavors eren representats per imagines i/o escultures davant les quals els creents havien d'oferir adoració.

* La tercera característica única de l'época, era la introducció d'una exhaustiva llista de lleis de comportament diari per mijà del qual s'establix una relació en Deu, conegudes com les 613 ''[[mitsvá|mitsvot]]'', que havien de ser observades pels fills d'[[Israel]]. Atres religions de llavors estaven caracterisades pels temples, per una casta i jerarquia sacerdotal superior, i per l'adoració per mijà dels [[sacrifici]]s. Encara que els judeus tenien un temple i oferien sacrificis d'adoració i remoció dels pecats, la tribu sacerdotal eixercia només una funció especial, pero no eren intermediaris de la comunió en Deu, i els sacrificis no eren l'únic mijà d'adoració i comunió en Deu. Aixina, el ''judaisme'' proponia una comunió personal i sense intermediaris en un Deu omnipresent que era assequible en cada activitat de la vida. Pel judaisme l'adoració a Deu dins de l'espectre de les activitats diàries té el mateix nivell que l'adoració en temples. El ''[[xabbat]]'', per eixemple, és una adoració familiar o personal que ha d'observar-se com s'observen les atres festes religioses i les activitats del temple.

* La tercera característica única de l'época, era l'introducció d'una exhaustiva llista de lleis de comportament diari per mig del qual s'establix una relació en Deu, conegudes com les 613 ''[[mitsvá|mitsvot]]'', que havien de ser observades pels fills d'[[Israel]]. Atres religions de llavors estaven caracterisades pels temples, per una casta i jerarquia sacerdotal superior, i per l'adoració per mig dels [[sacrifici]]s. Encara que els judeus tenien un temple i oferien sacrificis d'adoració i remoció dels pecats, la tribu sacerdotal eixercia només una funció especial, pero no eren intermediaris de la comunió en Deu, i els sacrificis no eren l'únic mig d'adoració i comunió en Deu. Aixina, el ''judaisme'' proponia una comunió personal i sense intermediaris en un Deu omnipresent que era assequible en cada activitat de la vida. Pel judaisme l'adoració a Deu dins de l'espectre de les activitats diàries té el mateix nivell que l'adoració en temples. El ''[[xabbat]]'', per eixemple, és una adoració familiar o personal que ha d'observar-se com s'observen les atres festes religioses i les activitats del temple.

Atés que el [[cristianisme]] es considera molt més que el compliment del judaisme, per la vinguda del [[mesies]] en la persona de [[Jesucrist]], estes conceptes sobre el caràcter de Deu i l'adoració van formar part de la doctrina de l'Església Primitiva cristiana, encara que al llarc de la història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat la importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.

Donant-se el fet de que el [[cristianisme]] es considera molt més que el compliment del judaisme, per la vinguda del [[mesies]] en la persona de [[Jesucrist]], estos conceptes sobre el caràcter de Deu i l'adoració formaren part de la doctrina de l'Església Primitiva cristiana, encara que a lo llarc de l'història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat l'importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.

[[Categoria:Judaisme]]

[[Categoria:Judaisme]]