32 385
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 9:
Llínea 9: − + Llínea 15:
Llínea 15: − + Llínea 29:
Llínea 29: − + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Despuix de retornar dels Estats Units, recala en la revista semanal ''[[La Actualidad Española]]'', a on treballa entre [[1974]] i [[1975]]. Posteriorment, entre [[1975]] i [[1980]] treballa en el periòdic ''[[ABC]]'' i el 17 de juny de [[1980]] en vintihuit anys, és nomenat director de ''[[Diario 16]]'', que travessava en eixe moment per séries dificultats. Baix la seua direcció no solament evità el temut tancament, sino que el periòdic es va convertir en un dels tres grans de tirada nacional.
Despuix de retornar dels Estats Units, recala en la revista semanal ''[[La Actualidad Española]]'', a on treballa entre [[1974]] i [[1975]]. Posteriorment, entre [[1975]] i [[1980]] treballa en el periòdic ''[[ABC]]'' i el 17 de juny de [[1980]] en vintihuit anys, és nomenat director de ''[[Diario 16]]'', que travessava en eixe moment per séries dificultats. Baix la seua direcció no solament evità el temut tancament, sino que el periòdic es va convertir en un dels tres grans de tirada nacional.
==== Diario 16 ====
==== ''Diario 16'' ====
En l'any [[1986]] fon nomenat director de publicacions del Grupo 16. Fon elegit President en Espanya de l'[[Institut Internacional de Prensa]] (IPI) i en setembre de [[1988]] fon nomenat membre del comité eixecutiu del mateix. El 8 de març de [[1989]] cessà del seu càrrec de director de ''Diario 16'', segons les seues declaracions per negar-se a silenciar l'estreta vinculació entre el [[GAL|grup terroriste GAL]] i el Govern de [[Felipe González]], que finalment quedaria provada.
En l'any [[1986]] fon nomenat director de publicacions del Grupo 16. Fon elegit President en Espanya de l'[[Institut Internacional de Prensa]] (IPI) i en setembre de [[1988]] fon nomenat membre del comité eixecutiu del mateix. El 8 de març de [[1989]] cessà del seu càrrec de director de ''Diario 16'', segons les seues declaracions per negar-se a silenciar l'estreta vinculació entre el [[GAL|grup terroriste GAL]] i el Govern de [[Felipe González]], que finalment quedaria provada.
La seua trayectòria al front de Diario 16 es va vore enfosquida per numerosos processos per les injúries, falsetats i calúmnies carregades contra ell i contra el periòdic. La més greu, sentenciada pel [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]] el 4 d'octubre de [[1993]], li condenava personalment a una pena de privació de llibertat i inhabilitació per a l'eixercici de la professió periodística. Dita sentència fon recorreguda per Pedro J. Ramírez i alguns dels condenats davant el [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]], que el 14 d'octubre de [[1998]] que confirmà la mateixa en tots els seus extrems (Sala Segona, sentencia 200/1998), denegant l'ampar solicitat pel periodiste.
La seua trayectòria al front de Diario 16 es va vore enfosquida per numerosos processos per les injúries, falsetats i calúmnies carregades contra ell i contra el periòdic. La més greu, sentenciada pel [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]] el 4 d'octubre de [[1993]], li condenava personalment a una pena de privació de llibertat i inhabilitació per a l'eixercici de la professió periodística. Dita sentència fon recorreguda per Pedro J. Ramírez i alguns dels condenats davant el [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]], que el 14 d'octubre de [[1998]] que confirmà la mateixa en tots els seus extrems (Sala Segona, sentencia 200/1998), denegant l'ampar solicitat pel periodiste.
==== El Mundo ====
==== ''El Mundo'' ====
El 23 d'octubre de [[1989]], sèt mesos despuix de ser destituït de ''Diario 16'', fundà junt a [[Alfonso de Salas]], [[Balbino Fraga]] i [[Juan González]] el diari ''El Mundo del Siglo XXI'', que es definia com de tendència lliberal, i que una década despuix es convertiria en un dels diaris de major tirada d'Espanya.
El 23 d'octubre de [[1989]], sèt mesos despuix de ser destituït de ''Diario 16'', fundà junt a [[Alfonso de Salas]], [[Balbino Fraga]] i [[Juan González]] el diari ''El Mundo del Siglo XXI'', que es definia com de tendència lliberal, i que una década despuix es convertiria en un dels diaris de major tirada d'Espanya.
En motiu de la publicació del llibre ''Titadyn'', el 2 de juny de 2009 (cinc anys despuix dels atentats i en sentències de l'Audiència Nacional (2007) i Tribunal Suprem (2008) publicades), emulant la missiva que [[Emile Zola]] publicà en [[1898]], escriu un artícul titulat «Yo acuse (Espanya 2009)», en el que acusa a juges, fiscals, policies i guàrdies civils d'ocultar i manipular proves. En est artícul i en la presentació del llibre, junt a [[Casimiro García Abadillo]], tracta de justificar que en els atentats dels trens de rodalies els autors havien utilisat dinamita Titadyn (dinamita utilisada per ETA). A la presentació de dit llibre solament varen acodir els dirigents del PP: [[María Dolores de Cospedal]] (secretària general) i [[Jorge Moragas]] (membre del comité eixecutiu) que en [[2009]] encara no havien segut capaços de desconectar en les teories de la conspiració del 11M.
En motiu de la publicació del llibre ''Titadyn'', el 2 de juny de 2009 (cinc anys despuix dels atentats i en sentències de l'Audiència Nacional (2007) i Tribunal Suprem (2008) publicades), emulant la missiva que [[Emile Zola]] publicà en [[1898]], escriu un artícul titulat «Yo acuse (Espanya 2009)», en el que acusa a juges, fiscals, policies i guàrdies civils d'ocultar i manipular proves. En est artícul i en la presentació del llibre, junt a [[Casimiro García Abadillo]], tracta de justificar que en els atentats dels trens de rodalies els autors havien utilisat dinamita Titadyn (dinamita utilisada per ETA). A la presentació de dit llibre solament varen acodir els dirigents del PP: [[María Dolores de Cospedal]] (secretària general) i [[Jorge Moragas]] (membre del comité eixecutiu) que en [[2009]] encara no havien segut capaços de desconectar en les teories de la conspiració del 11M.
(Secció per completar)
El juge Bermúdez, president de la Sala que dictà sentència, posà en evidència la ridiculea de les "teories de la conspiració de l'11-M".
En juliol de [[2005]] es va obrir una causa contra ell per negar-se a entregar al juge Juan del Olmo la còpia del sumari del juí pels atentats de l'11 de març de 2004 que obrava en el seu poder. El 13 de setembre del mateix any, la causa fon archivada segons l'artícul 20 de la Constitució que, establint el dret a informar lliurement, ampara l'actitut del periodiste.
En l'estiu de 2005, una manifestació encapçalada pel diputat d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC) [[Joan Puig]] entrà en una piscina de la seua propietat, protestant per la construcció de la mateixa en terrenys públics contravenint la [[Llei de Costes]]. Este succés i la manera de portar-ho a terme (el diputat es va banyar en la piscina en el carnet de diputat en la boca) varen tindre una àmplia repercussió mediàtica, situant de nou a Pedro J. Ramírez en el centre de la polèmica.
A partir de setembre de [[2010]] comença a presentar el programa de televisió "La vuelta al mundo" en [[VEO7]]. Aixina mateix, fon contertuli habitual de distints programes de televisió com el programa matinal diari de la [[COPE]], "Así son las mañanas", dirigit i presentat per [[Ernesto Sáenz de Buruaga]] i el programa semanal de [[Televisió Espanyola]], "59 segundos".
En els seus últims anys com a director promogué el llançament de Orbyt, una plataforma digital de continguts de pagament, i ''El Mundo de La Tarde'', un diari digital vespertí. També mantingué el seu perfil d'investigació de casos de corrupció, com la presunta finançació illegal del [[Partit Popular]] o el [[Cas Nóos]], que afectava a l'Infanta Cristina.
El 30 de giner de [[2014]] fon cessat com a director de ''El Mundo'', passant a ser un colaborador del periòdic. Fon succeït en la direcció per [[Casimiro García-Abadillo]]. Pedro J. Ramírez es va mostrar crític en la seua cessació, aplegant a afirmar que la seua eixida del periòdic es devia a «pressions dels poders», «despuix d'una brutal campanya del govern».
El [[2019]], [[David Jiménez]], director de ''El Mundo'' (maig de 2015-maig de 2016), publicà el llibre ''El Director'', a on critica obertament la posició del periòdic ''El Mundo'' a l'hora de crear i desenrollar les "teories de la conspiració de l'11 M". En les pàgines 63 i 64, aludix expressament a la postura radical i inconcebible mantinguda per Pedro J Ramírez, censurant a qui no compartia les seues teories.
==== ''El Español'' ====
Des de la seua fundació en octubre de [[2015]], Pedro J. Ramírez dirigix ''El Español'', que ha sumat aliances en mijos com ''Diario de Avisos'', ''Navarra.com'' i ''[[Crónica Global]]''.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_J._Ram%C3%ADrez Pedro J. Ramírez en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_J._Ram%C3%ADrez Pedro J. Ramírez en Wikipedia]