32 335
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 11:
Llínea 11: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Les vivències del [[posfranquisme]] i, sobretot, el [[terrorisme d'ETA]] que perdurà en el País Vasc despuix de l'opressió franquista varen influir en la seua evolució ideològica, que es va plasmar en primer lloc en la participació en la movilisació antiterrorista. En [[1998]] formà part dels fundadors del [[Foro Ermua]] i, des de llavors, també va participar activament en les movilisacions de [[¡Basta Ya!]] En eixos anys fon informada de que formava part dels objectius d'[[ETA]] per lo que li fon assignada protecció policial.
Les vivències del [[posfranquisme]] i, sobretot, el [[terrorisme d'ETA]] que perdurà en el País Vasc despuix de l'opressió franquista varen influir en la seua evolució ideològica, que es va plasmar en primer lloc en la participació en la movilisació antiterrorista. En [[1998]] formà part dels fundadors del [[Foro Ermua]] i, des de llavors, també va participar activament en les movilisacions de [[¡Basta Ya!]] En eixos anys fon informada de que formava part dels objectius d'[[ETA]] per lo que li fon assignada protecció policial.
(Secció per completar)
En decembre de [[2000]] fon víctima d'un atentat terroriste fallanc d'ETA en una bomba colocada en un ascensor en el campus de Lejona de l'Universitat del País Vasc a on era professora de ciències polítiques. Un fallo en el detonador de la bomba va salvar la seua vida i la de l'escolta que l'acompanyava.
La seua experiència en la lluita antiterrorista d'eixos anys i la seua desilusió en les respostes del [[PSOE]] a ETA i al nacionalisme vasc varen influir en el seu abandó de la militància del PSOE i la seua evolució a la dreta, convertint-se poc més tart en presidenta de la Fundació per a la Llibertat, presentada en abril de [[2002]].
En l'any [[2001]] fon elegida [[Eisenhower Fellow]] per [[Espanya]] i, despuix del seu regrés dels [[Estats Units]], guanyà una càtedra de Ciència Política en l'Universitat del País Vasc. El perdedor del concurs, [[Francisco Letamendia]] antic dirigent de [[Herri Batasuna]], no acceptà el resultat i promogué una movilisació nacionalista contra Edurne *riarte en l'Universitat del País Vasc. Posteriorment també obtingué la càtedra de Ciència Política en la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials de l'Universitat Rei Joan Carles de Madrit.
Edurne Uriarte estigué casada entre 1984 i 2002 i té un fill. Va mantindre una relació de parella en [[José Ignacio Wert]] entre 2006 i 2012.
En març de [[2019]] [[Pablo Casado]] la va propondre integrar-se en la candidatura del [[Partit Popular]] per Madrit al [[Congrés dels Diputats]] en les eleccions generals d'abril de [[2019]]. El 28 d'abril fon elegida diputada i ocupà per primera volta un càrrec polític. En juliol de 2019 es va afiliar al Partit Popular i el 30 d'eixe més fon nomenada secretària d'Estudis i Programes del PP. El 10 de novembre va revalidar el seu càrrec de diputada del PP en el Congrés per Madrit.
Fon inclosa en les llistes del Congrés per a les eleccions generals de [[2023]], pero no va conseguir l'acta de diputada. Finalment, tornà al Congrés en [[2024]] despuix de la renúncia de [[Marta Rivera de la Cruz]].
== Premis i reconeiximents ==
* 2001. Eisenhower fellow d'Espanya.
* 2004. Medalla al Mèrio Constitucional.
* 2010. Premi de Periodisme Carmen Goes pels artículs publicats en la revista ''Mujer Hoy''.
== Obra ==
Un futuro para Euskadi. Alternativas políticas a los problemas vascos, UPV/EHU, 1994; junto a F. J. Llera.
* ''Los intelectuales vascos'', UPV/EHU, 1995.
* ''Mujeres en política: Análisis y práctica'', Ariel, 1997; junt a Arantxa Elizondo.
* ''Democracia, nacionalismo y terrorismo'', FAES, 2001.
* ''Introducción a la ciencia política'', Tecnos, 2002.
* ''Cobardes y rebeldes'', Temas de Hoy, 2003.
* ''Los intelectuales y la política'', 2003.
* ''España, patriotismo y nación'', Espasa, 2003.
* ''Terrorismo y democracia tras el 11-M'', Espasa, 2004.
* ''Contra el feminismo'', Espasa, 2008.
* ''Treinta años de elecciones en España'', 2010.
* ''Desmontando el progresismo'', Editorial Gota a Gota, 2012.
* ''Diez razones para ser de derechas'', Almuzara, 2017.
* ''Feminista y de derechas'', Almuzara, 2019.
El seu últim llibre és ''Feminista y de derechas'' (Almuzara, 2019) i fon presentat per Pablo Casado en març de 2019. El seu anterior llibre ''Diez razones para ser de derechas'' (Almuzara, 2017) també fon presentat per Pablo Casado, junt a [[Bieito Rubido]], director del diari ''[[ABC]]'', en febrer de 2018.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Edurne_Uriarte Edurne Uriarte en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Edurne_Uriarte Edurne Uriarte en Wikipedia]